La lectura de l’Evangeli segons Sant Joan corresponent al Dimarts Sant explica que Jesús, quan deixà els seus deixebles esperant a ser traït per Judes, advertí al seu apòstol més proper, Simó Pere, que abans que cantés el gall l’hauria negat fins a tres vegades. A Catalunya el gall cantarà el 26 de maig, data en la qual es tornaran a convocar eleccions de forma automàtica si no s’ha investit un nou president. De moment, Junts per Catalunya ja ha negat la investidura dues vegades a Pere Aragonès. La darrera, aquest dimarts, amb la seva abstenció en la segona votació d’investidura.
Si aquesta serà o no la darrera negació queda en mans de la capacitat d’arribar a un acord que tinguin Junts per Catalunya i ERC. El camí és ple d’esculls, tot i que Esquerra Republicana els vol minimitzar. Aquest segon debat, però, ha permès constatar que, ara sí, la negociació entre els dos principals partits independentistes sembla que comença a anar seriosament. No tant perquè s’hagi aprofundit en els acords, sinó perquè, per primera vegada, s’han començat a constatar públicament els detalls del desacord on hauran d’aprofundir les negociacions.
Després de cinc setmanes, setze reunions i vuit documents de treball intercanviats, la sessió d’aquest dimarts deixa les negociacions a la casella zero. Amb tot per aclarir, i sembla que ara també amb voluntat mútua per fer-ho. Prova d’això és que fonts dels dos partits parlen de la possibilitat d’una investidura reeixida pels volts de Sant Jordi.
Aragonès ha obert la sessió amb una intervenció inicial molt més resumida que la de divendres, i pensada per bastir ponts amb Junts per Catalunya. “Les distàncies no són insalvables” i “estic segur que ens posarem d’acord”, exposava el candidat en els primers compassos d’un discurs en el qual ha citat fragments d’un altre discurs, aquest del president a l’exili Carles Puigdemont.
Divendres passat, Junts apareixia al discurs d’Aragonès només una vegada de forma conjunta amb els comuns, “a qui espero convèncer al llarg del dia d’avui”. Aquest dimarts hi ha hagut dues referències directes i exclusives. Sobre el pacte, el candidat ha dit que “estem obligats a fer-ho amb Junts, perquè hi ha més coses que ens uneixen que no que ens separen”. Sobre la urgència de l’acord: “ho sabeu, companys de Junts, perquè governem conjuntament. Portem massa mesos en funcions”.
Una pressa que no comparteixen des de Junts per Catalunya. “Aquest govern, encara que sigui en funcions, està vetllant pels interessos del país”, ha manifestat la seva portaveu Gemma Geis. Ho ha exemplificat amb l’acord de la Generalitat amb Endesa per cancel·lar 39 milions de deute per pobresa energètica. Amb tot, Geis ha agraït al presidenciable “el to del seu discurs i la voluntat d’arribar a un acord”.
En el seu parlament, Aragonès reconeixia també que les darreres hores s’havien fet “passos positius” per arribar a l’acord. Uns passos que, en bona part, es van fer notar en l’obertura a reestructurar-se que va fer pública fa pocs dies el Consell per la República. Aquest ha estat un dels principals esculls per obrir les negociacions en profunditat. El presidenciable d’ERC, a diferència del divendres passat, ha citat l’ens que presideix Carles Puigdemont com un dels “actius” de l’independentisme, però a la vegada ha demanat que no hi hagués ni “substitucions ni tuteles”.
En resposta, Geis ha assegurat que “sap perfectament que ningú li proposarà ni li imposarà tuteles des de Junts per Catalunya, ni encara menys des de l’exili, si vostè és investit president”. La portaveu de Junts, que ha mantingut que la posició del partit tornarà a ser l’abstenció, ha reconegut que són “més a prop que divendres” del pacte. Tal vegada, ha assenyalat, “la nostra responsabilitat hi serà, però cal la seva flexibilitat. Reconegui que només té 33 diputats i diputades i no 68”.
Tot i que el discurs de Geis ha estat molt més tou -sobretot en les formes- que el que va fer l’altre portaveu del partit, Albert Batet, el passat divendres, la portaveu puigdemontista ha posat sobre la taula un vector de desacord que fins al moment Junts no havia verbalitzat públicament. “Ens preocupa l’impacte pressupostari d’aquest pacte, que han fet que economistes de reconegut prestigi, com Germà Bel, situen la inversió en la renda universal en prop de 4.200 milions d’euros. Ens sentim lluny del projecte de país que han pactat amb la CUP”, remarcava Geis.
Era sabut que a les files juntistes no havia agradat que ERC pactés un acord amb la CUP abans de fer-ho amb ells. Ara, però, es posa sobre la taula un factor concret sobre el qual caldrà negociar. Fonts de Junts expliquen a EL TEMPS que, més enllà de la Renda Bàsica Universal, els preocupen plantejaments com els relacionats amb les energies renovables. “L’acord és a sessió”, recordava Geis a Aragonès per després demanar-li “unitat d’acció a Madrid”.
La rèplica a les peticions d’unitat l’ha donada la portaveu de la CUP Eulàlia Reguant en la seva intervenció: “la unitat no se la pot adjudicar cap partit, perquè llavors no és unitat, és partidisme”. Des de la CUP, que ha tornat a votar sí a Aragonès, s’ha vist amb preocupació que Junts posés en dubte les mesures del pacte acordat entre els anticapitalistes i ERC. Cal recordar que les bases cupaires van donar llum verda al pacte, però que a la vegada el van qualificar d’insuficient. Si les negociacions entre ERC i Junts acaben amb alguna cosa que la CUP pogués considerar “rebaixes”, caldria veure si els anticapitalistes es mantenen dins el pacte.
Aragonès haurà de mirar de fer equilibris si no vol perdre per un costat el que guanya per l’altre. Malgrat que el portaveu d’ERC Sergi Sabrià hagi dit que l’acord social “no hauria d’incomodar a Junts per Catalunya”, cal esperar que, després de sentir-se menystinguts, el juntaires vulguin arrencar alguna victòria a preu d’algun dels punts de l’acord entre ERC i la CUP.
Comença, doncs, la nova negociació. Aquesta sí, amb totes les cartes sobre la taula.