Ni cel ni infern. Pere Aragonès roman des de fa dies, fins i tot mesos, en un estadi d'incertesa. A hores d'ara, té l'honor de ser el doble no-president de Catalunya. Un càrrec en el qual haurà de seguir encallat fins que no aconsegueixi fer rutllar l'acord amb Junts per Catalunya.
D'una banda, Aragonès és des del 28 de setembre, quan el president Quim Torra va ser inhabilitat, el vicepresident amb funcions de president de la Generalitat de Catalunya. Un lloc que li confegeix la màxima responsabilitat institucional del país, però amb capacitats i legitimitat reduïdes. Un càrrec de la legislatura passada que manté en funcions a l'espera que es nomeni un nou executiu.
De l'altra, el líder d'ERC és des del 14-F el principal aspirant a ser investit 132è president de la Generalitat. Abans, però, li cal reunir una majoria dels vots de la cambra parlamentària. No ho va aconseguir divendres passat, quan la CUP li va donar suport, però Junts per Catalunya s'hi va abstenir. I tampoc ho aconseguirà aquest dimarts, perquè Junts ja ha anunciat que repetirà el sentit de vot a l'espera que avancin les negociacions.
Els puigdemontistes, però, asseguren que, un cop teixit l'acord, no tindran cap problema en votar-lo. Si finalment acabés essent investit, doncs, seria el primer president de la Generalitat des de la seva darrera restitució que necessita més de dues votacions per accedir al càrrec.
Després del ple de dimarts, per a Aragonès s'obrirà un període de dos mesos -que acaba el 26 de maig- en el qual haurà de recollir els avals necessaris per ser investit en una tercera o quarta votació. L'alternativa, la convocatòria automàtica d'eleccions després del venciment del termini.
Des d'Esquerra Republicana haurien preferit que hi hagués acord aquest dimarts. Però divendres Albert Batet ja els va avisar recomanant-los que renunciessin a la segona votació perquè no hi havia temps per a l'acord. I ja se sap que dos no pacten si un no vol.
Les negociacions entre ERC i Junts per Catalunya, que portaven refredades des del matí de dimecres passat, s'han reprès de forma discreta i telemàtica durant el cap de setmana. L'avanç, però, no ha estat suficient com perquè aquest dilluns al matí l'executiva de Junts decidís abandonar l'abstenció. "Demanem més paciència, creiem que val la pena fer feina per tenir un acord de legislatura i un Govern fort i estable", comunicava la vicepresidenta de Junts Elsa Artadi.
Poc abans, des de la seu d'ERC al carrer Calàbria de Barcelona, Marta Vilalta insistia que no hi ha "esculls insalvables" per a la investidura d'Aragonès i demanava a Junts per Catalunya que fes dimarts un "gest de responsabilitat i confiança" per investir Aragonès.
Escletxa
Si divendres passat fonts de Junts expressaven que després del ple veien més lluny l'acord que abans de l'inici de la sessió, aquest dilluns s'ha obert una petita porta per a l'esperança. En un comunicat remès a la premsa, el Consell per la República s'obria a reestructurar el seu model de governança i convocava els líders d'ERC, JxCat, la CUP, l'ANC i Òmnium Cultural a una reunió per aprofundir en la qüestió.
Aquest gest, més enllà del fet concret, és un símptoma que duu a pensar que alguna cosa, per petita que sigui, s'ha mogut en les negociacions entre Esquerra Republicana i Junts. La funció i l'estructura de l'organització capitanejada des de Waterloo ha estat -i segueix essent- un dels grans esculls que han impedit l'acord entre els partits independentistes.
Fonts d'ERC repeteixen amb insistència, una vegada i altra, que els seus aliats han centrat les negociacions en aquest punt des de l'inici d'aquestes, i demanen aprofundir en la pluralitat dels membres que formen part de l'entitat. Nou dels quinze membres de la direcció del Consell donaven suport als puigdemontistes les darreres eleccions, constaten. Des de Junts, però, fan notar que el problema no és tant el Consell en si, si no l'estratègia que ha de seguir el gruix de l'independentisme en els diferents terrenys de batalla un cop conformat el govern per avançar cap a la independència de Catalunya.
Que aquesta qüestió, que fa temps que està enquistada, es comenci a tractar, doncs, és l'avenç més significatiu -malgrat ser petit- de les negociacions des del seu inici fa un mes i mig.
D'això dependrà, en bona mesura, que es desbloquegin la resta de punts de debat, com ara l'estructura del Govern de la Generalitat. Mentrestant, Pere Aragonès seguira aquest dimarts un dia més als llimbs a l'espera de saber si quan en surti serà per ascendir al cel presidencial o baixar als inferns electorals de nou.