El desmembrament de Ciutadans (C’s), que ja ha repercutit dins del Congrés, amb la fuga d’un diputat al grup mixt i deixant els taronges amb nou diputats, tindrà conseqüències més enllà de la reconstrucció del nou mapa polític de la dreta espanyola. El daltabaix que pateix el partit i l’assalt del PP per engolir-lo posa en risc la majoria alternativa formada per C’s, el Partit Nacionalista Basc (PNB) i partits regionalistes com ara Coalició Canària (CC) o el Partit Regionalista de Cantabria (PRC). El PSOE s'ha recolzat en diverses ocasions en aquestes formacions com ara en la votació del darrer estat d’alarma -quan també s'hi va abstenir la Unió del Poble Navarrès (UPN)-, però es tracta d’una aliança tan inestable com la del pacte d’investidura, ja que C’s, CC i el PRC sempre s’han mantingut molt crítics amb les polítiques del Govern espanyol i han demostrat més afinitat amb la dreta. A més, recentment ha transcenditque les relacions entre els PSOE i el PNB no passen per el seu millor moment, fet que alerta Moncloa, ja que el coixí dels nacionalistes bascos ha estat, fins al moment, garant de tranquil•litat a Madrid.
Però la tensió amb els socis del bloc d'investidura no s’acaba aquí, ni de bon tros. L'actual relació d’ERC, el principal soci extern del Govern espanyol -o, si més no, el que més diputats té-, és la més dolenta d’ençà l’inici de la legislatura el gener de 2020. En són prova les darreres declaracions del portaveu republicà, Gabriel Rufián, adreçades a la direcció socialista. «Ja cansa veure com no es fa res per resoldre el conflicte polític. Si continuen així, ho acabaran celebrant a casa seva, no a La Moncloa», advertia el passat 9 de març. Però per als republicans no només es tracta d’avançar en matèria d’amnistia i autodeterminació: l’avís va més enllà. Si no es tenen en compte algunes de les seves peticions en pròxims projectes, sobretot en la futura llei d'habitatge o en la de memòria democràtica, ERC ha anunciat que retirarà el seu suport. En canvi, no tothom considera definitiu aquest advertiment. Sobre l’enduriment discursiu d’ERC a Madrid, Jordi Casassas, Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i president sortint de l'Ateneu Barcelonès, creu que les amenaces d’ERC al PSOE són recursos tàctics i que Rufián s’està adaptant a la política madrilenya. “Es mostra desafiant de cara a la galeria, però negociador portes endins”, indica.
Sobre els efectes que pot tenir l’eventual enfonsament de Ciutadans, l’exdiputada al Parlament de Catalunya del PP i advocada, Montserrat Nebreda, apunta que “redueix les possibilitats de maniobra del PSOE”. En aquest sentit, assenyala que la jugada del PSOE amb Ciutadans tenia l’objectiu d’ocupar el centre i que, si ERC abandona la posició "institucional" i "pactista", els socialistes trobaran altres aliats en el seu "gir cap a la centralitat”.
Darrerament, el portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha protestat públicament per la inestabilitat del govern de coalició. També ha criticat les formes amb què el PSOE canalitza les negociacions, fet que, a parer del partit basc, no contribueix a alleugerir la tensió entre Moncloa i els socis del Govern espanyol. Els tocs d'atenció dels nacionalistes bascos han estat múltiples. L’altre partit basc, EH Bildu, ja fa temps que avisa. Però malgrat la disconformitat abertzale, els cinc diputats acostumen a aprovar les mesures de caire social que impulsa el Govern espanyol. Tot i que el seus vots no són de franc, ja que per a EH Bildu, si el PSOE s’alia amb C’s, els ponts entre independentistes bascos i socialistes es trencaran. Això, molt probablement, afectaria ERC, ja que ambdós partits comparteixen estratègia política a Madrid. Segons la professora de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya, els vots d’ERC i EH Bildu a favor de les polítiques del PSOE a Madrid perillen, però no creu que ho facin els del PNB.
Malgrat tot, les relacions del PSOE no són tenses amb tots els partits del pacte d'investidura. Les converses són més fluïdes amb les formacions minoritàries del grup plural, sobretot Més País i Compromís. I en el mixt, Terol Existeix i Nova Canàries no han expressat la voluntat d'abandonar el camí de l'entesa. Certament, l’equilibri de l'aritmètica parlamentària espanyola és extremadament feble. N’és un bon exemple el fet que el president espanyol va ser investit amb només dos vots de diferència. Per tant, si al PSOE se li escapa el suport d'ERC, i com a conseqüència, potser el d'EH Bildu, la tramitació de futures lleis com ara la de memòria històrica, la d'habitatge o la de garantia de la llibertat sexual podria no tirar endavant. A més, la situació encara es podria agreujar més si el soci de govern, Unides Podem (UP), confirma l'amenaça d'anar per lliure en determinades votacions. No només aquestes lleis corren perill, sinó que la de protecció dels consumidors davant la vulnerabilitat social o la d'igualtat de tracte també poden suposar un ensurt per a l’executiu espanyol. La primera prova de foc serà l'aprovació de la nova llei sobre canvi climàtic, que podria tenir lloc a l'abril. Res no fa pensar que una llei tan rellevant pugui ser rebutjada per altres partits d'esquerres, però el seu debat pot ser l’inici d’un tram de legislatura tan crucial com complicat per a l’equip de govern. “El PSOE no podrà tirar endavant lleis i culparà partits com ERC per no poder fer-ho”, pronostica Jordi Casassas.
El canvi de rumb estratègic d'Inés Arrimadas durant l'últim any, retornar C's al centre del tauler, li ha permès al Govern de coalició tenir una opció diferent a l'hora de dependre exclusivament dels seus socis d'investidura. La pressió d’ERC sempre ha provocat que el PSOE, a pesar dels recels d’UP, mirés amb més interès els taronges. Ara, però, el poder parlamentari de C’s ha passat de deu a nou escons. El sevillà Pablo Cambronero va abandonar el grup parlamentari per situar-se al grup mixt com a independent. No obstant això, la intenció del partit taronja de tornar a ser decisiu va reeixir en determinats moments, com ara en les votacions sobre l'estat d'alarma i determinats decrets amb una suma que incloïa el PNB i alguns partits regionalistes. És el que es denominava la pròpia líder taronja com "l'alternativa a ERC i EH Bildu", que també va explorar Moncloa per aprovar els Pressupostos Generals. Els contactes i les reunions s’han produït fins al final, però aquesta “alternativa” té cada cop menys possibilitats a causa de les dolentes projeccions electorals de C’s.
En termes electorals, el darrer CIS de març apunta que UP pot passar del 12,9% de vot al 9,6%. Només una dècima per sobre de C’s. Mentrestant, UP també es troba en hores baixes. L’exdiputada del PP, Montserrat Nebrera, augura el mateix futur a UP que a C’s, és a dir, quedar relegat a un paper secundari. “El bipartidisme té arrels profundes. Ara, tal i com mostren les enquestes, el votant va tornant a casa, és a dir, al PSOE i al PP. Sols queda per veure qui guanya entre el PP i Vox, però jo, a causa de la gran estructura i tradició dels populars, crec que serà el PP”, explica.
Amb tot, no és descartable l’avançament electoral, ja que amb la possible davallada de C’s i UP, el president socialista es pot veure temptat a convocar eleccions per sortir-ne reforçat i governar en solitari. “L’objectiu de Pedro Sánchez és no haver de dependre de forces com UP, ERC i EH Bildu. Per fer-ho, sap que ha d’engrandir-se amb els desencantats de C’s i els descreguts d’UP”, subratlla Nebrera.
Hi ha possibilitats reals que la legislatura de Pedro Sánchez sigui blocada i amenaçada per la inestabilitat. Moncloa haurà de fer malabarismes si vol completar el mandat o bé, per contra, jugar a la ruleta russa de les eleccions anticipades.