Quim Torra va assumir la presidència de la Generalitat després que es constatés impossible la investidura de Carles Puigdemont. Els motius van ser la repressió i la manca d'acord entre ERC i JxCat sobre com procedir davant d'aquesta. En un context normal, sense exili, Puigdemont, com a guanyador de les eleccions dins del bloc independentista, hauria estat restituït en el càrrec que l'aplicació del 155 de la Constitució espanyola li va retirar. Impossibilitat per exercir aquest paper, des del seu entorn es va bastir un relat segons el qual Quim Torra feia les funcions de president efectiu i a Carles Puigdemont li pertocava el rol de ser el president legítim. Torra assumiria aquest paper amb convicció. Al seu torn, la rellevància de Puigdemont es plasmava amb la creació d'un organisme pensat perquè ell el liderés des de l'exili i que havia de ser la casa gran des d'on l'independentisme pogués seguir lliurant la seva batalla fora de l'abast de la repressió: el Consell per la República.
Amb seu a Waterloo, aquest organisme era part de l'acord d'investidura firmat entre Junts per Catalunya i ERC. Els primers s'agafarien amb entusiasme a la idea. Els republicans no tant, i cada cop menys. El tercer partit independentista parlamentari, la CUP, optaria per no participar-hi. Sí que ho fa una de les organitzacions estratègiques que hi donen suport, Poble Lliure. Aquest desacord amb la funció i el funcionament del Consell -i de nou la repressió- ha fet que aquesta entitat s'anés desplegant a batzegades.
Ara, amb l'inici d'una nova legislatura, en la qual Junts per Catalunya no tindrà la presidència, a l'independentisme li cal redefinir quin serà el paper del president Carles Puigdemont. Amb ERC i Pere Aragonès liderant l'executiu, és evident que la capacitat d'influència del president a l'exili serà diferent que fins ara.
Per a Junts per Catalunya, la peça clau per trobar l'encaix entre el paper de Puigdemont i en nou Govern de la Generalitat és el Consell per la República. Un ens que també consideren clau per avançar a l'hora de crear una institucionalitat alternativa que permeti avançar en el procés d'emancipació nacional i la internacionalització de la causa catalana. Un espai des d'on desplegar la "confrontació intel·ligent" que predica el president a l'exili. "Volem que es doti de la importància estratègica que ha de tenir una institució com el Consell", expliquen fonts de Junts.
Els juntistes, doncs, volen que la CUP, i sobretot ERC, es prenguin més seriosament i s'impliquin més en el desplegament del Consell, en tant que element bàsic de "l'estratègia unitària". És per això que aquest tema està essent un dels pilars sobre els que Junts per Catalunya -així ho confirmen des del partit- està volent fer girar les negociacions amb ERC. "És un element bàsic de la negociació", argumenten.
Fonts dels republicans afirmen a aquest setmanari que el tema va ser una constant durant les reunions prèvies a la investidura de Laura Borràs. "L'han tret a cada reunió", explica una persona coneixedora del desenvolupament de les converses, que lamenta que aquest no hauria de ser el tema rellevant a parlar a les portes d'una investidura del president de la Generalitat. "A ERC estan més centrats en altres coses que no pas aquesta, però per nosaltres és molt important", lamenten fonts de Junts.
Els republicans, que miren amb recel l'actual composició del consell, diuen que estan oberts a participar-hi més si deixa de ser el grup "d'amics de Puigdemont". Remarquen que la majoria de formacions que hi donen suport són afins a Junts per Catalunya. Com a mínim nou dels quinze membres actuals van donar suport a aquest partit les darreres eleccions. Fonts d'ERC consultades pensen que el Consell l'haurien de formar, bàsicament, els tres partits independentistes amb representació parlamentària i les dues grans entitats (Òmnium i ANC). "Després, si cal, que hi hagi un consell assessor", esgrimeixen. De fet, aquesta és la composició que els republicans han proposat diverses vegades per a una taula de coordinació independentista. Una figura que, segons el diari Ara, voldrien reprendre aquesta legislatura.
Des de Junts són conscients de les crítiques d'ERC, però els retreuen que no fan propostes per millorar el funcionament del Consell. "No acaben de precisar què volen", lamenten des de Junts per Catalunya. Fons d'aquest partit recorden que els republicans no van ser a l'assemblea de representants fundacional i que, "per poder tenir més poder, has de participar".
La qüestió del Consell no ha estat, però, tan present, en les reunions que mantenen Junts per Catalunya i la CUP. Entre aquestes formacions el clima s'ha refredat els darrers dies i no s'han reunit des de la investidura de Laura Borràs com a presidenta del Parlament, ara fa més d'una setmana.