Francina Armengol està exultant des de que ha tancat amb el Govern de Pedro Sánchez que les Illes rebin quasi 1.000 milions d’euros en el repartiment de fons europeus. Que aniran a ajudar directament a les empreses -unes 36.000- i als autònoms -uns 90.000– de la comunitat autònoma. La presidenta illenca saludà aquest acord, “que s’ha negociat durant prou temps”, i donà les gràcies al Govern espanyol de Pedro Sánchez perquè és la injecció de diners extraordinaris per part de Madrid més important de la història. “Es tracta d’una aposta fonamental i una aposta més que ha fet el Govern (espanyol) durant aquest any d’enormes dificultats. Es tracta de l’aportació extraordinària de recursos més alta de la història d’aquesta comunitat autònoma i fa justícia a la realitat de les Illes Balears”, va valorar.
Tots els partits polítics illencs ho han valorat bé, però els autoctonistes han esmenat l'eufòria presidencial i han criticat l'actitud de Madrid. Així, per exemple, Josep Melià, diputat del PI, trobava que «avesats a quatre miques i res de REB (el Règim Especial de Balears que fou aprovat el febrer de 2019 i que no s'ha posat en pràctica), tot i enviar cada any mar enllà per no tornar, més de 3.000 milions d'euros, ens donen un plat ben presentat de llenties i pareix la 'repera'. I benvingudes siguin. Però que l'arbre no ens faci perdre la visió del bosc», declarava a les seves xarxes socials.
Des de Més per Mallorca, el seu portaveu parlamentari, Miquel Ensenyat, donava també la benvinguda als quasi 1.000 milions però advertia que «el que cal» és seguir reclamant «un sistema (de finançament ordinari) de justícia i objectiu que proporcioni a les Balears el que ens toca». Ensenyat es referí així mateix críticament a les paraules d’agraïment d’Armengol al Govern espanyol: «aquestes gràcies s'han de bandejar del llenguatge polític: el que cal és aconseguir un sistema (just de finançament) pel qual no s’hagin de donar les gràcies per haver reclamat i assolit el que ens toca».
Crítiques andaluses. Des de tot d’una que es conegué el repartiment dels fons europeus, amb la major compensació a Canàries i Balears perquè són les comunitats més afectades per la crisi econòmica derivada de la pandèmia, atès que són economies dependents del turisme gairebé en la seva respectiva totalitat, s’aixecaren veus crítiques a Andalusia, sobretot entre polítics del PP i Vox.
Però ha estat el president de la Diputació de Màlaga, Francisco Salado, del PP, el que s’ha erigit en abanderat institucional del que pareix una campanya contra la forma de repartir els fons europeus i més en concret contra els quasi 1.000 milions de rebran tant les Balears com les Canàries. “És un atracament”. Així ho valorava aquesta setmana. “Rebran entre quatre i sis vegades més fons que les empreses malaguenyes i andaluses”, advertia. Al seu entendre “els números no quadren de cap de les maneres, no es justifica el repartiment de cap manera i el que estam és davant de la prevalença de criteris polítics per afavorir les comunitats autònomes del PSOE”. Segons els comptes que fa Salado, “a Balears hi ha 35.522 empreses i 90.133 autònoms, mentre que a Màlaga hi ha 52.629 empreses i 122.529 autònoms”, segons les dades de la Seguretat Social del mes de febrer. I a cada “empresa i autònom de les illes Balears i Canàries els correspondran 6.385 i 4.038 euros més, respectivament, que als de Màlaga. Es tracta d’un desbarat. Pitjor: d’un greuge i d’una discriminació inadmissibles”.
L’atac frontal de Salado ha merescut la resposta, a través de les xarxes socials, de representants del PI, Més per Mallorca i Més per Menorca, argumentant l'especial situació econòmica derivada de la pandèmia, molt pitjor que l'andalusa. En realitat Salado no és un cas únic. Fa tot l’aspecte de ser una consigna del PP que s’anirà intensificant les pròximes setmanes i mesos. Els atacs per mor dels diners que rebran els dos arxipèlags connota que la dreta espanyola s’està aprestant a presentar una gran batalla política sobre el particular.Ja el desembre des del Govern de Múrcia es criticà fort ferm l’anunci del Govern Sánchez sobre com repartiria una primera part d’aquests fons. El conseller de Presidència i Hisenda de la comunitat murciana, Javier Celdrán, assegurava que Pedro Sánchez estava afavorint les “comunitats socialistes”, a més de Catalunya. Ara ha estat Salado i, també, en el mateix sentit s'ha expressat Pedro Puy, portaveu parlamentari del PP a Galícia. A la vista de la coincidència d’aquestes invectives no pareix gens agosarat suposar que el PP farà batalla política del repartiment de fons europeus usant Balears i Canàries com a suposada prova que, al seu entendre, deixaria en evidència les parts i quarts que faria Sánchez per afavorir les comunitats amb presidència socialista.
El líder del PP balear, Biel Company, no ha volgut dir ni piu al respecte. S’ha limitat a congratular-se pels diners que arribaran a les Illes -“mem si arriben el més aviat possible”- però tot recordant que no cal expressar grans mostres d’alegria, en referència a les que feia la presidenta Armengol, perquè, segons digué, “el que arribarà a Balears no cobrirà ni el 10% del sotrac que ha patit el nostre PIB”.