La defensa del president Carles Puigdemont ha presentat un escrit per demanar al Tribunal Constitucional la recusació de Cándido Conde-Pumpido i que s'abstinga en tots els recursos sobre l'1-O. Conde-Pumpido és, a més, el ponent en el recurs d'empara presentat per Puigdemont. L'escrit de recusació argumenta una conferència que va pronunciar el magistrat el 2017 on ja es posiciona sobre els fets, però també recorda que va ser Fiscal General de l'Estat i que té una relació d'amistat amb Javier Zaragoza, un dels fiscals del Suprem en el judici de l'1-O. La defensa també formalitza la petició de recusació d'Antonio Narváez Rodríguez, que ja es va apartar de la causa.
En la conferència que cita l'escrit, Conde-Pumpido parla "d'accions delictives" i fa "repetides al·lusions a la querella" que ja s'havia presentat contra els polítics catalans després de l'1-O. També constata que s'ha d'utilitzar "l'instrument més contundent del qual disposa l'estat de dret" per afrontar el procés.
A més, la defensa recorda que Conde-Pumpido va ser Fiscal General de l'Estat i va designar la pràctica totalitat de fiscals que han intervingut en aquesta causa, fins i tot també ha promocionat la dona de Zaragoza i el seu fill. "La relació de Conde-Pumpido amb la part querellant en la causa penal de la qual dimanen les resolucions judicials recorregudes és tan summament estreta que no es pot dir que presenti la necessària aparença d'imparcialitat", insisteix l'escrit.
A més, la relació d'amistat amb Zaragoza és reconeguda pel propi fiscal del Suprem, que es va apartar en una causa contra el fill de Conde-Pumpido argumenta precisament una "antiga i estreta relació personal".
L'escrit també subratlla que Conde-Pumpido va intercedir davant del govern espanyol per defensar Pablo Llarena en la demanda presentada pels recurrents a Bèlgica.
I fins i tot argumenta que va ser magistrat de la sala penal del Suprem fa anys, participant en assumptes relatius a la consulta del 9-N.
El TC admet a tràmit els recursos de Puigdemont, Comín, Puig i Ponsatí però manté cautelarment les ordres de detenció
Al seu torn, el ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit per unanimitat el recurs de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig contra les interlocutòries del Tribunal Suprem en què mantenia les ordres de detenció contra ells. Es tracta de les interlocutòries emeses pel magistrat instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, del 14 d'octubre i 4 de novembre de 2019 i les de la Sala Penal de 10 de gener, 23 d'octubre i 30 de desembre de 2020. Tanmateix, el TC rebutja la sol·licitud de suspensió cautelar formulada per Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig i manté les decisions preses pel Suprem.
El TC no veu justificada l'adopció de la mesa cautelar i formula peça separada per decidir sobre la suspensió. El ponent serà el magistrat Cándido Conde-Pumpido Tourón.
Pel que fa a l'admissió a tràmit, el Constitucional ho ha decidit perquè aprecia "especial transcendència constitucional perquè plateja un problema o afecta una faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina d'aquest tribunal".
També pel que la qüestió "transcendeix del cas concret perquè planteja una qüestió jurídica de rellevant i general repercussió social o econòmica".