El partit liderat per Pere Aragonès aposta per una conselleria d'Igualtat i Feminismes si governen la Generalitat. Els republicans proposen un "comandament únic" amb el màxim poder d’execució que influeixi en totes les polítiques que faci el Govern de forma transversal.
Fins ara, les polítiques d'igualtat i feminisme del Govern estaven repartides entre la direcció general, que depèn de la conselleria d'Afers Socials, a càrrec d'ERC; i l'Institut Català de les Dones, que depèn de la conselleria de Presidència, sota la direcció de Junts. Precisament, això és el que vol canviar ERC. «La conselleria és extremadament necessària, perquè les polítiques de gènere han quedat diluïdes per l'escassa capacitat de maniobra de l’Institut Català de les Dones i la limitació de funcions en matèria de feminismes de la conselleria d’Afers Socials, Treball i Família», indica Carme Porta, primera diputada d’ERC al Parlament de Catalunya i membre del Consell Nacional.
Segons explica Raquel Sans, diputada d’ERC al Parlament de Catalunya per Tarragona i Vicesecretària General de les Dones d’Esquerra Republicana, que es creï la conselleria d’Igualtat i Feminismes és una de les condicions d’ERC per formar govern. «Ara mateix estem en fase de construcció d’aquesta nova conselleria. Estem estudiant exemples d’altres països i ens estem reunint amb expertes en aquest camp. A hores d’ara, estem decidint quin és el model de referència òptim», assenyala.
Una conselleria d’Igualtat i Feminismes per fer què? Sans, membre de l’equip creador del nou òrgan executiu, explica que un dels objectius és aconseguir l’equitat menstrual per rebaixar dràsticament els preus dels productes destinats al tractament de la menstruació. També el d'aprofundir en l’educació sexoafectiva, controlar exhaustivament el compliment del pla d’igualtat a les empreses o augmentar les ajudes a les famílies monoparentals, per exemple. «Una altra fita de la conselleria és abordar temes que poden tenir certa visibilitat, però que no s’acaben de posar sobre la taula. Per exemple, cal dissenyar un pla per fer front a l’agudització de les desigualtats entre homes i dones que ha provocat la Covid-19», comenta Sans.
A l’Estat espanyol, la coalició de govern entre el PSOE i Unidas Podemos va donar pas a la recuperació del Ministeri d’Igualtat -inaugurat per la ministra espanyola Bibiana Aído el 2008. Per a Porta, però, no tot són flors i violes. I és que, a parer seu, el Ministeri liderat per Irene Montero, d'Unides Podem, no ha donat els fruits desitjats perquè «està carregat ideològicament, però desarmat pressupostàriament». «El Ministeri de Montero està força desactivat. N’és prova el fet que els socialistes han aturat la ‘llei trans’ impulsada des d’Igualtat i que des d’ERC hem recolzat», subratlla l’exdiputada. En aquesta línia, des d’ERC expressen que volen evitar que la conselleria pateixi el mateix mal que el Ministeri d’Igualtat espanyol. «Volem liderar la lluita feminista des de Catalunya, i per fer-ho hem d’anar un pas més enllà que el Ministeri d'Igualtat espanyol. Ho farem dotant d’estructura i pressupost la conselleria», indica Porta. I Sans apunta que des d’Igualtat i Feminismes es marcarà el ritme a les altres conselleries en matèria de gènere, tot aplicant mesures transversals i valentes. «No serà una conselleria més, sinó que tindrà tindrà un pes cabdal», rebla. I demana al govern espanyol que no intenti passar per sobre de la conselleria ni intenti controlar les polítiques de gènere catalanes.
Però la creació d’una conselleria d’Igualtat i Feminismes pot realment ajudar a materialitzar les polítiques de gènere que sovint queden en paper mullat? Nuria Alabao, doctora en Antropologia Social i Cultural i periodista especialitzada en feminismes, creu que potser implica un avenç, però assegura que la creació d'una àrea específica no garanteix polítiques transformadores. «Fa temps que les feministes reclamem que des de les institucions es proposi la inclusió del principi d'igualtat de gènere en totes les polítiques públiques de la Generalitat, l’anomenda transversalització», remarca. Segons Alabao, la conselleria només podrà ser útil si té accés a recursos humans, a recursos econòmics, a pressupostos i a fiscalitat, la qual cosa permetria tenir capacitat executiva per aconseguir un impacte real. Ara bé, com s’apliquen polítiques d’igualtat perquè realment siguin transformadores? L’acadèmica es mostra convençuda del fet que és imprescindible que la conselleria tingui una mirada de classe i que prioritzi transformar la vida de les dones més desafavorides.
Amb l’esclat de la pandèmia, especialment les dones estan patint els estralls dels efectes sanitaris i econòmics provocats per la Covid-19. Sobre aquest punt, Maria Olivella, coordinadora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Oberta de Catalunya i politòloga, alerta que cal un pla de xoc. «Les dones han estat a primera línia durant la pandèmia. Majoritàriament, han ocupat llocs de feina de l’àmbit de la medicina, neteja i subministració d’aliments. Totes elles han posat el cos durant la pandèmia i, tal i com mostren les dades, s’han infectat més», declara. Creu que, si es duu a terme un pla de xoc, hauria de contemplar els diferents nivells d’afectació, com passa amb les dones racialitzades o les que no disposen d'un registre civil reglat».
Països com ara Suècia o Noruega gaudeixen de polítiques d’igualtat molt més avançades que l'Estat espanyol. Però han de ser el mirall d’una possible nova conselleria catalana d’Igualtat i Feminismes? Olivella admet que, efectivament, es troben moltes passes per endavant, però posa de manifest que s’hi produeix la ‘paradoxa nòrdica’. «Allà, els rols de gènere persisteixen com a Espanya. És a dir, el fet que la majoria de dones s’encarreguin de les tasques de cuidar la gent gran i netejar, per exemple. Però amb la diferència substancial que aquestes tasques són recolzades per l’Estat. És a dir, estan molt ben remunerades i cobertes. Així es resol la desigualtat, però no es trenca amb els estereotips. En aquests països, en major mesura, els homes continuen fent feines de caire tecnològic», explica.
Quin feminisme?
A l’estat espanyol, un partit en crisi com Ciutadans abandera el discurs del «feminisme liberal». Existeix un gran debat al seu voltant sobre si aquesta variant del feminisme contribueix a fer avançar la lluita pels drets de les dones. Olivella, experta en desigualtats de gènere, argumenta que el patriarcat s’alimenta d’altres xacres com ara el racisme o la transfòbia, però el feminisme liberal no se n’adona. «El feminisme liberal només interpel·la un perfil de dona concret, blanca i de classe mitjana. Se cenyeix a combatre les desigualtats que sofreix un perfil de dona molt concreta, que té solucionats temes com el de l’accés a l’habitatge, la ciutadania plena, l’accés a la salut i a un model de família, però que sí que té greus problemes d’accés a l’economia productiva i de vinculació amb l’àmbit de la política institucional. Per tant, és un feminisme que se centra en les dues últimes qüestions, que són importants, però que no deixen de ser unes de les moltes situacions de desigualtat en les que es troben el conjunt de dones. «El feminisme liberal és excloent i no té en compte les interseccions masclistes amb el racisme i el classisme, per exemple», clou.
En temes de polítiques d’igualtat, la realitat evidencia que resta molta feina per fer. No obstant això, per a la catedràtica de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de Barcelona Rosa Valls és fonamental abordar l’assetjament sexual de segon ordre, és a dir, la violència física i/o psicològica contra persones que donen suport públicament a les víctimes d'assetjament sexual. Aquest tipus d’agressió va ser legislat pel Parlament de Catalunya el passat mes de desembre en la seva modificació de llei contra la violència masclista, tot incloent la violència de segon ordre com una forma de violència masclista. Alhora, Valls posa en valor la tasca del Govern català. «És el primer govern del món que ha legislat sobre aquest tipus de violència a nivell mundial».
Finalment, Valls demana al «futur» Govern de la Generalitat que desplegui la llei 17/2020, del 22 de desembre de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.
Si la conselleria d'Igualtat i Feminismes s'acaba convertint en una realitat, els reptes que haurà d'afrontar són majúsculs. Perquè malgrat que la lluita feminista ha avançat molt, la Covid-19 ha palesat, encara més, que encara existeixen profundes desigualtats entre homes i dones en la nostra societat.