A Mar-a-Lago ell és el rei de la festa. Al vespre, quan apareix a la terrassa del seu club privat situat a Palm Beach, els clients el reben amb un fort aplaudiment. Llavors ell va de taula en taula, saluda coneguts i els pregunta si l’àpat és del seu gust. Finalment, s’asseu sempre al mateix lloc i demana per sopar el mateix de sempre: còctel de gambes, filet, patates fregides i Coca-cola Light.
“Mar-a-Lago és el paradís de Donald Trump”, diu Laurence Leamer, un escriptor que viu al passeig de mar, no gaire lluny del club, i que sovint ha participat en aquesta escena de l’hora de sopar. “Trump és el rei de Palm Beach”.
Leamer, des del terrat de casa seva, passeja la mirada per teulades, palmeres i el mar. Des del 1995 viu en aquest lloc idíl·lic i coneix un munt de gent de la rodalia. Ha escrit divuit llibres, però sobretot es va fer conegut per biografies benintencionades sobre els Kennedy i sobre la família de Ronald Reagan. La seva última obra va sortir publicada fa dos anys: Mar-a-Lago: Inside the Gates of Power at Donald Trump’s Presidential Palace (‘Mar-a-Lago: dins les portes del poder al palau presidencial de Donald Trump’). Leamer ha viscut des de ben a prop l’ascens i la caiguda del club privat.
Poc després de la seva arribada a Palm Beach, Leamer va ser convidat a Mar-a-Lago, l’opulenta mansió amb què Trump volia fer la competència als clubs tradicionals, que no volien admetre jueus, negres o homosexuals. Aleshores, a mitjan anys noranta, Mar-a-Lago era el lloc més interessant de Florida, explica Leamer. S’hi podia veure Madonna o Elton John. “Es podia conèixer gent tremendament vulgar. I també persones d’una gran elegància”. I, al mig de tot plegat, Trump, “el gran afalagador”.
Aquella època sense preocupacions s’ha acabat. Ara Trump, juntament amb la seva família, és l’amo del lloc; i d’estrelles del pop ja no s’hi veuen. Per contra, vora la carretera d’entrada s’hi congreguen regularment seguidors de l’expresident amb banderes de Make America Great Again (MAGA), a qui els agrada barallar-se a crits amb manifestants contraris. Ara sovint hi ha força enrenou, a Palm Beach.
La presència de Trump divideix la comunitat igual com la seva presidència ha dividit el país. D’una banda, uns seguidors fervents; de l’altra, els seus adversaris. I, entremig, una trinxera que posa de manifest com d’irreconciliables són tots dos bàndols inclús després de l’era Trump, fins i tot a l’elegant àrea de Palm Beach.
Laurence Leamer diu: “D’ençà de l’assalt al Capitoli, Mar-a-Lago s’ha tornat un lloc molt trist”. Alguns amics seus volien desapuntar-se com a membres del club a la tardor, quan es paga la següent quota. Ell, per les seves crítiques a Trump, hi té prohibida l’entrada “per a tota la vida”. I la prohibició també s’aplica a la seva dona, Vesna, tot i que ella és una seguidora entusiasta de Trump.
Des del traspàs de poder, Trump amb prou feines surt de la seva mansió de vuit hectàrees. A fora, policies vestits de negre i ben armats vigilen les entrades al South Ocean Boulevard. A dins, al nou despatx situat damunt el saló de ball i assistit per un petit equip d’assessors, Trump es dedica a planificar el seu futur. I la seva venjança contra aquells pels quals se sent traït.
La situació no és nova. El llegendari magnat de la comunicació William Randolph Hearst tenia el seu Hearst Castle a Califòrnia. Charles Foster Kane, l’alter ego de ficció de Hearst a Ciutadà Kane, tenia Xanadu a la costa del golf de Florida.
I Trump té Mar-a-Lago.
Aquest és el seu refugi i el seu nou quarter general: un palau color préssec, de gairebé cent anys d’història, situat a la costa atlàntica i comprat per Trump el 1985. Ovacionat per una nombrosa claca –entre els membres del club hi ha directors d’empreses, banquers i donants del Partit Republicà–, aquí Trump continua movent els fils, però ara sense la molèstia de la responsabilitat presidencial.
Quan va sortir de la Casa Blanca, el moviment MAGA corria el perill de perdre la seva pàtria. Trump no s’ha plantejat en cap moment tornar a Nova York, on la justícia li trepitja els talons. Per això al setembre va traslladar preventivament el seu domicili a Florida; aquí, a més, els impostos són més baixos, hi fa més bon temps i el governador és un fan radical de Trump, algú que s’ho pensarà dues vegades abans d’extradir el seu ídol a les autoritats judicials del nord.
Palm Beach, el nou bastió de resistència de l’univers Trump, és un lloc ben cuidat ubicat en una estreta illa amb 8.800 habitants i 43 multimilionaris. El lloc té un 93% de població blanca i s’hi pot arribar des de la terra ferma a través de tres ponts llevadissos que s’aixequen a intervals regulars. Unes condicions òptimes perquè un expresident s’atrinxeri i es deixi fer la pilota per majordoms, admiradors i l’antiga tropa de MAGA.
“Ens fa una il·lusió tremenda tornar-lo a tenir aquí”, diu Toni Holt Kramer, una expresentadora de televisió que ara és, probablement, la resident més famosa de Palm Beach i per a qui sembla, pràcticament, que es va inventar el títol de “dama de l’alta societat”. “Donald Trump té un futur polític, un futur que comença aquí amb nosaltres”, afirma.
Kramer i el seu marit, l’inversor Robert Kramer, són propietaris d’una mansió de 8,5 milions de dòlars a Palm Beach, però també tenen altres residències a Palm Springs i a Bel Air, a la costa oest. De les dependències de Bel Air, on passen l’hivern del coronavirus juntament amb el seu gos caniche Caviar Deux, Kramer en diu “el meu mini Mar-a-Lago”.
Kramer aviat va saber que Trump era l’home adequat per a la Casa Blanca. El 2015 va fundar les Trumpettes, un club de fans format per senyores adinerades que encara ara fa campanya impertorbablement per l’expresident amb sopars per recaptar diners i balls de gala, sovint a Mar-a-Lago. Kramer es manté fidel a Trump. “Estima els EUA”, diu la dona. “I estima Palm Beach”.
Si més no sobre el paper, Palm Beach també l’estima a ell. A les eleccions presidencials de l’any passat, Trump va imposar-se al seu veïnat amb prop d’un 62% dels vots. La majoria dels seus electors viuen en cases arran de mar que són tan grosses com les mansions de Hollywood i van a comprar a Worth Avenue, una de les adreces més cares dels EUA. Amb els “homes i dones oblidats”, com anomena Trump la seva base, la gent de Palm Beach no hi té res en comú. Aquí els ingressos mitjans de les llars són de 133.000 dòlars anuals i el preu mitjà d’un immoble és d’1,2 milions.
Altres membres de l’entorn de Trump també senten debilitat pel Sunshine State, un “oasi de llibertat”, com el governador Ron DeSantis anomena aquest bastió republicà. El presentador de televisió Tucker Carlson, l’empresari de la comunicació Chris Ruddy, l’analista Ann Coulter i els exministres de Trump Wilbur Ross i Ben Carson: tots tenen cases a la zona.
A més, aviat Donald Trump Junior es traslladarà a Palm Beach Gardens amb la seva xicota, Kimberly Guilfoyle. La filla de Trump Ivanka i el seu marit, Jared Kushner, ja s’han comprat una parcel·la insular de 32 milions de dòlars a Miami, a pocs minuts amb helicòpter.
El punt central, però, continua sent Mar-a-Lago. La finca, construïda per una de les dones més riques dels EUA en aquell moment, l’hereva de Cornflakes Marjorie Merriweather Post, ocupa tota l’amplada de l’illa. Disposa de tres refugis antiaeris i d’un túnel que condueix per sota de la carretera pública fins a la platja privada. Trump l’ha transformat segons la seva idea del luxe: marbre, frescos, estucats; i el gran saló de ball Donald J. Trump l’ha adornat amb pa d’or de 24 quirats.
Aquí va celebrar el casament amb Melania. Aquí s’ha divertit amb tota mena d’estrelles. Aquí ha passat com a mínim 130 dies durant la seva presidència a compte dels contribuents.
Ara Mar-a-Lago s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge per a tots aquells que busquen la benedicció de Trump. “Donaré suport a candidats que defensin el MAGA”, va anunciar. Qui no besa el seu anell és bandejat políticament.
“És el seu partit”, explica Christian Ziegler, vicepresident dels republicans a Florida. “Ell és el president de la nostra pàtria”.
Pensant en l’elecció del seu successor i en els seus desitjos de venjança, Trump pot ser primmirat pel que fa a les persones que rep. Diversos companys de partit han fet la peregrinació fins a Palm Beach i alguns s’han endut carabasses, com va ser el cas de l’exambaixadora dels EUA a l’ONU, Nikki Haley, que havia criticat massa durament Trump.
Altres paguen per accedir-hi. La secció local dels republicans ha llogat Mar-a-Lago per a la gala de donatius d’aquest any. Les entrades per a la festa a la “Casa Blanca d’estiu”, segons diu la invitació, costen com a mínim 425 euros per persona. I 25.000 per a una taula VIP.
Trump, però, no tan sols atreu simpatitzants rics. Pel Dia del President (l’aniversari del naixement de George Washington), mentre el seu xofer el portava a jugar a golf, flanquejaven la carretera centenars de fans seus; això sí, s’estaven més enllà dels ponts del tren, a West Palm Beach, una zona més pobra. Trump es va mostrar altiu mentre el seu totterreny negre avançava a poc a poc pel costat de les banderes i els cartells. “Estimem el nostre president”, deia en una pancarta.
Tanmateix, molta de la gent no era de la zona. “Hem vingut amb un autocar llogat”, va dir Pam Dolson, una jubilada del comtat de Citrus, a la costa occidental de Florida, a 400 quilòmetres de Palm Beach. Dolson pertany a un grup de seguidors de Trump que segueixen el seu ídol per Florida. De les seves marxes en diuen flag waves (‘onejos de la bandera’). Dues setmanes després, amb les seves banderes estaran palplantats davant l’hotel d’Orlando on Trump compareixerà.
L’expresident, però, no tan sols hi té fans, a l’entorn de Palm Beach. Sembla que en aquesta petita població hi genera cada cop més malestar. Perquè, quan un dels combois pro-Trump que passa tocant el clàxon –com va ser el cas no fa gaire– s’endinsa en aquest tranquil veïnat, molta gent de la població s’estimaria més que pleguessin els ponts.
“Aquesta no és la mena de gent que viuria a Palm Beach”, diu Jeff Cloninger, un agent immobiliari que coneix tothom a Palm Beach. “Aquí no se’ls rep amb gran entusiasme”.
D’altres ho expressen d’una manera menys diplomàtica. “No volem visites dels Proud Boys, de skinheads ni de neonazis”, va escriure el grup Palm Beach Committee en un fax enviat a l’alcaldessa, Gail Coniglio. “Aquests paios, amb les seves camionetes i les seves banderes de Trump, són fastigosos”, diu també Frank Cerabino, columnista del Palm Beach Post, que viu aquí des del 1984. Philip Johnston, un advocat autòcton, ho secunda: “Ens oposem que Mar-a-Lago es converteixi en un punt d’atracció per a seguidors de Trump rabiosos i anàrquics”.
Johnston representa la iniciativa Preserve Palm Beach, en què veïns de Mar-a-Lago s’han unit contra Trump. Volen forçar l’expresident a buscar un altre allotjament; i ho fan remetent-se a un acord del consell municipal de 1993 segons el qual el club no es pot fer servir com a domicili.
Els clients de Johnston s’estimen més mantenir l’anonimat per por de represàlies i de la ira dels seguidors de Trump. Però a Palm Beach no és cap secret que Nancy DeMoss, una vídua i filantropa, no és cap gran fan de Trump.
El seu jardí limita directament amb Mar-a-Lago. Fa uns quants anys DeMoss ja va impedir que Trump construís davant els seus nassos un moll per a barques de 23 metres de llarg i va protestar contra el seu heliport. I també es va queixar per una tanca de seguretat d’alta tecnologia que podia, segons ella, “provocar danys al cervell”. El fet que, segons diuen, DeMoss té una salut fràgil no frena el seu ímpetu. La presència continuada de l’expresident és, explica l’advocat de DeMoss, “una incomoditat intolerable” per als residents.
Personal de vigilància, carrers tallats, gossos rastrejadors, paparazzis: els últims quatre anys han fet pujar la tensió. I ara fins i tot hi ha membres del club a qui els desagrada que Trump visqui aquí de manera contínua. Al capdavall paguen fins a 200.000 dòlars només com a tarifa d’entrada, més 15.000 dòlars de quota anual per tenir tranquil·litat.
Laurel Baker, durant anys presidenta de la cambra de comerç local, enyora els temps en què no havia de veure Trump en tot moment. “Abans la seva presència a l’illa era mínima”, diu Baker. “No té cap sentit que ara consumeixi tant d’oxigen”.
Finalment, els fronts xoquen l’última setmana de febrer en la reunió del consell municipal. Es parla de l’acord del 1993, amb què Trump va renunciar al dret d’utilitzar Mar-a-Lago com a residència. A causa de la crisi del coronavirus, la comunitat es reuneix virtualment: l’alcaldessa, Gail Coniglio, i el gerent del municipi, Kirk Blouin, juntament amb els altres regidors, parlen des del despatx, el menjador de casa o, en un cas, amb la projecció d’una platja de palmeres com a decorat. També hi participen l’advocat Philip Johnston –que defensa els residents contra Trump– i un dels juristes de l’expresident.
“Espero que la decència, l’educació i la col·laboració tornin a la comunitat”, diu Coniglio per començar.
Johnston llegeix un missatge en què alerta dels “rabiosos” seguidors de Trump. L’advocat de Trump qualifica el seu client com “l’alcalde de la ciutat de Mar-a-Lago”. Aleshores el notari oficial del municipi, que de fet hauria de ser independent, es posa de banda de Trump. Es coneixen de fa temps. Les coses no pinten bé per a Johnston i els altres residents.
Al cap de mitja hora, la presidenta del consell ho té clar: Trump es pot quedar. La decisió definitiva s’ajorna fins a l’abril.
Ara els adversaris de Trump esperen que per aquelles dates la tempesta s’hagi calmat. “Palm Beach ja ha superat molts escàndols”, diu l’agent immobiliari Jeff Cloninger. “També superarem aquest”.
A això hi podrien contribuir les moltes investigacions penals que hi ha obertes contra Trump. La més recent, per presumpta implicació en l’assalt al Capitoli, li va ser entregada personalment per un missatger del tribunal. A Mar-a-Lago.
Traducció d'Arnau Figueras