La música de fons de les negociacions entre els partits independentistes recorda massa a la de la legislatura passada. Malgrat que la pandèmia fes que la sessió inaugural se celebrés a l’auditori del Parlament –convenientment adaptat– i nos pas a l’hemicicle. Malgrat que fes un any que els 135 diputats no eren junts en un ple. Encara que per primera vegada s’arribés al 46,7% de dones del total de diputats i que, també per primer cop, la presidència i les dues vicepresidències de la Mesa del Parlament estiguin ocupades per dones: Laura Borràs (JxCat) com a presidenta, serà escudada per Eva Granados (PSC) i Anna Caula (ERC).
En el seu discurs inaugural, Borràs exposava que “l’Estat espanyol està decidit a determinar què es pot dialogar i què no en aquesta cambra”, i assegurava que “mentre sigui presidenta d’aquesta cambra, això no passarà”. “Faré que la sobirania del Parlament sigui respectada i defensada contra qualsevol ingerència exterior”, reblava. En aquesta línia, Borràs citava una al·locució pronunciada pel president republicà Francesc Macià l’any 1932, afirmant que el Parlament seria un “instrument polític de llibertat col·lectiva”. Manifestava, també, que el conseller a l’exili Lluís Puig –i ara diputat de JxCat– recuperaria “aviat el seu dret a vot”.
Les dinàmiques de la legislatura passada, però, encara planen sobre el Parlament. Encara que Meritxell Serret fos entre els diputats, després de tornar de l’exili. I encara que Lluís Puig, exiliat, no hagi pogut delegar el seu vot perquè no li ho ha permès la Mesa d’Edat. Hi estava d’acord el president, Ernest Maragall (ERC), però no pas els altres dos membres, David González, del PSC; i Alberto Tarrades, de Vox. Com a gest de solidaritat, però, la CUP, que no votà a favor de Borràs, cedia un dels seus nou vots a Lluís Puig, amb una butlleta amb el nom de la nova presidenta del Parlament.
Encara que, per primera vegada, la CUP serà a la Mesa del Parlament. Pau Juvillà, confinat per Covid el dia del ple, en serà un dels quatre secretaris al costat de Ferran Pedret (PSC), Jaume Alonso-Cuevillas (JxCat) i Ruben Wagensberg (ERC). Aquest darrer, el cinquè independentista i el quart home de set membres, no es va aclarir fins al darrer minut. Durant alguns moments de la negociació, es va obrir la porta a que els comuns entressin a la Mesa Parlament amb els vots d’ERC. D’altra banda els de Jéssica Albiach van tancar la porta a rebre els vots de PP, C’s i part del PSC per ser a la Mesa.
Encara que la legislatura que s’enceta serà la primera amb presència de l’extrema dreta al Parlament de Catalunya. Ho farà de la mà dels onze diputats de Vox, que han arribat a les portes del parc de la Ciutadella encapçalats pel seu líder estatal, Santiago Abascal.
Temps era temps
Malgrat tot, un “per què em demana la paraula, senyor Carrizosa?” en boca de Maragall només començar la sessió, retornava tothom a un dels escenaris més recurrents de l’anterior legislatura. Era el del líder de Ciutadans, novament protestant per qüestions d’ordre. En aquest cas, per queixar-se, tal com fa tres anys va fer el seu partit, del discurs inaugural del president de la Mesa d’Edat. Uns aires al ja vintage 2018 que s’havien començat a flairar ja a inicis de setmana, quan les negociacions entre els socis independentistes semblaven embarrancar, de nou, en les pugnes internes.
Els dies posteriors a les eleccions, membres de tots tres partits –ERC, JxCAT i CUP– es congratulaven de la seriositat amb què avançaven les negociacions o, per exemple, de les poques filtracions que hi estava havent sobre les converses que mantenien entre si. S’ensumava un ambient diferent i una millor predisposició de la CUP i els actuals socis de govern perquè l’acord d’investidura i per la Mesa del Parlament fos a tres bandes. Amb les reunions trilaterals de la setmana prèvia, però, ja es va veure que tot era molt més prematur i fred del que semblava.
Als anticapitalistes, que aspiraven a presidir la Mesa, començaven a sospitar i fonts del partit reconeixien en privat que tenien la sensació que des de Junts per Catalunya no hi estaven disposats i que ERC no s’atreviria a plantar-los cara per forçar la negociació. Reclamaven, també, passar de les bones paraules als fets. Al seu torn, fonts dels republicans criticaven que JxCat intentés allargar la negociació fins al darrer moment, mentre els puigdemontistes demanaven respecte per als “procediments de validació interns”.
El nom de Laura Borràs per presidir la Mesa del Parlament no ha estat, doncs, fruit del consens entre independentistes. Junts per Catalunya, per desgrat dels seus socis, va mantenir l’elecció de Borràs en la incògnita fins la mateixa nit de dijous, després d’una reunió de la seva executiva. Abans que fos oficial, la CUP ja en recelava per la causa judicial oberta contra la líder de Junts per Catalunya.
Aquest factor, com ja va passar amb la inhabilitació del president Quim Torra per la pancarta del Palau de la Generalitat, podria ser un element de desestabilització del Parlament, i qui sap si de noves tensions entre els independentistes que han començat, de fet, amb el primer discurs de Borràs com a presidenta del Parlament, que no ha nomenat el seu antecessor, Roger Torrent. Des d'ERC no han rebut gens bé aquest gest. Tampoc des de la CUP. Alhora, davant d’una futurible inhabilitació de Laura Borràs, en l’hipotètic cas que fos condemnada, tornaria a aparèixer el debat sobre com encarar una pena sobre la qual no hi hauria consens entre el sobiranisme de fins a quin punt estaria o no motivada per raons polítiques.
S’obren, ara, dues setmanes abans que, com a tard, el 26 de març se celebri la primera sessió d’investidura, on segons han acordat ERC i JxCat, Pere Aragonès hauria de ser investit president de la Generalitat. Quinze dies en què els partits independentistes hauran d’escollir entre seguir atrapats en el déjà vu o donar un nou rumb a les negociacions.
De l’exili al Parlament
Després de tres anys i mig a l’exili, el passat 11 de març, la consellera d’Agricultura durant l’1 d’octubre, Meritxell Serret, retornava a Catalunya. Ho feia,després d’haver passat primer pel Tribunal Suprem, que l’ha citada a declarar el dia 8 d’abril, i per prendre possessió del seu càrrec com a diputada d’ERC. Si el mateix vespre el seu poble, Vallfogona de Balaguer (Noguera), la rebia en un acte emotiu, l’endemà al matí, la seva arriba al Parlament va ser un dels moments de la jornada. Entre aplaudiments de la resta de diputats independentistes, primer es fondria en una llarga abraçada amb Marta Vilalta (ERC) i tot seguit se saludava afablement amb Laura Borràs, Roger Torrent i Pere Aragonès. El moment més càlid fou, però, el retrobament –per primera vegada des de la declaració d’independència– amb l’expresidenta del Parlament i presa política Carme Forcadell. “Benvinguda a casa, senyora diputada; benvinguda a casa, Meritxell Serret”, anunciava Ernest Maragall des de la Mesa d’edat a l’inici de la sessió entre nous aplaudiments.
