Ministeri dels drets lingüístics

Ferran Suay: «Els drets lingüístics han de ser considerats com a drets humans»

Ferran Suay i Lerma (València, 1959), professor de psicobiologia a la Universitat de València, ha esdevingut nou president de l'ELEN, l'Equality Language European Network, que es tradueix al català com a Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística. Aquesta entitat arreplega quasi un centenar i mig d'associacions que treballen pel reconeixement de les llengües minoritzades. Entre aquestes associacions hi ha Acció Cultural del País Valencià, de la qual Suay forma part.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quantes associacions en defensa del català hi ha a l'ELEN?

-Jo estic com a representant de la Federació Llull, que arreplega Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià. A banda, també està Plataforma per la Llengua i Escola Valenciana.

-Aquesta deu ser una de les poques vegades que un valencià assoleix un càrrec d'aquesta rellevància per la defensa del català a Europa...

-Sí. Però l'ELEN no només actua en defensa del català. Defensa totes les llengües minoritzades d'Europa.

-Com es configura l'ELEN?

-És una plataforma de la societat civil, formada per associacions que conflueixen sota un mateix paraigua. Aquestes associacions envien representants a les assemblees com la que vam celebrar el passat cap de setmana al Camp Nou. També hem fet assemblees a València, París, Hèlsinki, Brussel·les... Hi tenim més de trenta llengües representades, totes minoritzades.

-Quan es considera que una llengua està minoritzada?

-Hi ha molts casos. Hom pensa que la minorització s'hi dóna quan no hi ha un estat al darrere, però per exemple, a l'ELEN, entre els membres més actius estan els hongaresos de Romania, sobretot de la zona de Transilvània. Hongria és un estat però no tots els hongaresos hi són a dins. I l'ELEN dóna veu també a gent que viu casos com aquest.

-Fins a quin punt és eficaç l'ELEN a Europa?

-L'ELEN fa un paper de suport i d'intermediació amb les institucions europees i internacionals, com l'ONU. La voluntat de l'ELEN és ser un lobby de pressió en favor de les llengües minoritzades.

-Per ser un lobby calen instruments d'influència. Quins d'aquests instruments té l'ELEN?

-Hem aconseguit unes quantes audiències al Parlament Europeu. Hem aconseguit també reunir un intergrup que s'hauria de dir Nacions sense estat. Però pel veto d'Espanya i de França no es diu així i ha acabat adoptant el nom rocambolesc de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües. Un intergrup en el Parlament Europeu és un grup de treball en el qual estan els diputats que volen. S'agrupen per interessos i tenen la capacitat per treballar sobre temes o per proposar mesures al Parlament Europeu. Nosaltres hem aconseguit reunions d'aquest intergrup en algunes ocasions per tractar temes com el tancament de TV3 al País Valencià. Gràcies a aquest intergrup també s'ha discutit la importància de les llengües no estatals a Europa, els casos de discriminació lingüística... Una de les nostres línies centrals és presentar els drets lingüístics com a drets humans. Els abusos i les discriminacions contra els drets lingüístics s'han de presentar com a abusos i discriminacions contra els drets humans. I en aquest sentit hem buscat els ponts de connexió amb intergrups i amb parlamentaris interessats en aquests temes.

-D'entre les llengües representades per l'ELEN, en quina situació està la catalana?

-El català, dins d'aquest grup, és de les llengües que millor estan. Tenim més mesures de protecció. Si mires, per exemple, les llengües d'Itàlia, la situació és ben distinta. França no ha ratificat la Carta Europea per les Llengües Regionals i Minoritàries. En el cas de França, la marginació constant a la qual estan sotmeses llengües com el bretó, el català, el basc, etc. és ben coneguda. I últimament hem tractat, també, el possible impacte que tindrà el Brexit sobre les llengües cèltiques parlades al Regne Unit.

-Com es pensa que serà aquest impacte?

-En el cas del gaèlic-escocès, l'impacte serà més baix, perquè les competències estan totes sota el Parlament d'Escòcia. I les mesures de finançament, protecció, etc., no s'hi veurien afectades. Però en els casos del gal·lès o del gaèlic-irlandès parlat a Irlanda del Nord, l'impacte serà molt dur. Perquè la majoria de les seues ajudes les reben des d'Europa.

-Hi ha algun estat europeu que mostre una especial comprensió amb la vostra tasca?

-En principi, els països nòrdics tenen fama de ser més respectuosos. És ben sabut que el suec és oficial a Finlàndia. Però, fins i tot en això, una persona que també està a l'ELEN i que és finlandès de llengua sueca, no fa molt m'explicava que aquest respecte va en retrocés. Els drets de les minories, a poc a poc, s'hi van laminant. Però si s'haguera d'assenyalar algun estat en aquest sentit, els països nòrdics són exemples més raonables pel que fa al respecte d'aquestes qüestions.

-A nivell personal, com ha arribat vostè a la presidència de l'ELEN?

-Jo estic a l'ELEN en representació d'Acció Cultural del País Valencià i de tota la Federació Llull. El fet de representar organitzacions de les més potents que hi ha a l'ELEN dóna una solidesa important. No hi ha cap organització que tinga tants membres com té la Federació Llull -més de 100.000- dins de l'ELE. I he arribat a president perquè l'anterior màxim càrrec havia manifestat la intenció de retirar-se i com a substitut, em van proposar a mi, que havia estat vicepresident. A banda, nosaltres vam arribar a l'ELEN perquè considerem que l'espai internacional és un en els quals s'ha de debatre el nostre futur. I és del nostre interès estar presents en aquest context.

-Vostè sempre ha estat vinculat a la militància pel català al País Valencià. Com troba aquesta situació a hores d'ara?

-Cal dir, primerament, que millor que fa un any i mig. Ara hi ha una cosa que no hi havia abans, que és la interlocució. Això té un valor molt elevat, perquè ara podem fer arribar les nostres opinions als responsables polítics amb una facilitat democràtica, cosa que no existia abans. Nosaltres sempre volem anar més ràpid i el Govern troba dificultats que nosaltres desconeixíem. El que és destacable és que la interlocució és franca i oberta, pel que podem transmetre idees i fer moltes més coses que abans.

-L'ELEN pot impulsar alguna mena d'iniciativa a favor del català al País Valencià?

-L'ELEN, per les seues característiques, on més pot ajudar és en la internacionalització. D'altra banda, la Direcció General de Política Lingüística es diu també de Gestió i Multilingüisme, i l'ELEN és una organització que gestiona molt el multilingüisme, pel que podem aportar el nostre coneixement i la nostra experiència en això. De fet, nosaltres hem portat el cas valencià al Parlament Europeu. La primera vegada que ho vaig fer jo va ser quan van tancar l'emissió de TV3 al País Valencià. I tot, sempre en la nostra línia d'abordar els drets lingüístics com a drets humans. Perquè hem detectat que els drets lingüístics són considerats com a secundaris. Sempre es parla, primer, de l'educació i de la sanitat. Recorde un tweet de Pablo Iglesias en el qual deia que ell volia una sanitat i una educació de qualitat i, després, si podia ser en català, millor. I jo li vaig contestar si la sanitat i l'educació que ell volia eren en una no-llengua. No parlem de les llengües: parlem dels parlants. I pràcticament, cap activitat humana es pot dissociar de la llengua. Tu tens un bon sistema sanitari i educatiu que es produeix en una llengua. No pots dir que la llengua és secundària, perquè això és partir d'una posició de predomini que considera que la llengua pròpia és un tret diví.

-Quines són les principals dificultats que troba l'ELEN per assolir els seus objectius a Europa?

-Hi ha una mentalitat contra el multilingüisme real. Perquè el multilingüisme és entès a Europa, sovint, com a l'eix entre l'anglès, el francès, l'alemany i l'espanyol. Però nosaltres hem d'aconseguir que el multilingüisme incloga els drets de totes les persones que viuen en tots els territoris.

-Aquest cap de setmana, a Barcelona, van celebrar l'assemblea general. Què s'hi pot destacar, a banda del seu nomenament com a director?

-Hem incorporat a la vicepresidència a Rosa de les Neus Marco, de la Plataforma per la Llengua. I hem de destacar també l'excel·lent aportació que ha fet Plataforma, amb una assemblea molt ben organitzada al Camp Nou. Abans, al Palau de la Generalitat, ens va rebre Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya; i el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva.

-El paper del Barça està sent determinant en aquesta causa.

-I tant. Jordi Moll, de la directiva del Barça, va obrir les jornades, conjuntament amb Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya. I Moll va insistir, com calia esperar, sobre el paper que el Barça sempre ha jugat en aquest aspecte. I la nostra valoració també és molt positiva. Perquè un fenomen de masses com el futbol permet posar en el camp visual de la gent coses que, d'una altra manera, no hi estarien. I per tant, tot això que passa al Barça, fins i tot les coses polèmiques, com les sancions per les estelades, és un amplificador que permet mostrar a Europa i a tot el món el pa que s'hi dona per ací. El Barça sempre s'ha mostrat amb una postura molt desacomplexada pel que fa a l'ús del català. I això és molt positiu.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.