Els anticapitalistes encaren aquest dissabte un consell polític en el qual hauran de posar les bases de l’estratègia de negociació. La CUP ja fa dues setmanes que manté converses formals amb ERC, JxCat i Catalunya en Comú sobre la formació del nou Govern de la Generalitat. Fins ara, l’equip de contacte, format pels diputats electes Carles Riera, Eulàlia Reguant, Xavier Pellicer i Pau Juvillà, a partir d’unes línies mestres generals que no han permès que el diàleg acabés d'arribar al detall. L’objectiu de la reunió del cap de setmana, doncs, és concretar quins seran els objectius i requisits de la CUP per donar el seu “sí” a la investidura de Pere Aragonès.
Entre les qüestions més mediàtiques hi ha el debat sobre la possibilitat que la CUP entri a Govern o que demani assumir la presidència de la Mesa del Parlament. Més enllà d’això, però, hi ha tota una diversitat de temes que van des del pla de recuperació social, al full de ruta independentista o l’estratègia antirepressiva.
Així consta en el document de debat que a principis de setmana els anticapitalistes van fer arribar a les diferents assemblees territorials del partit i que aquestes han debatut entre el dimecres i el divendres, en el que s’ha anomenat la primera Assemblea Oberta Parlamentària (AOP). D’aquestes no només n’han format part els militants de la CUP, sinó també de les onze organitzacions, com Guanyem -d'on prové Dolors Sabater-, que donen suport a la candidatura. És una de les novetats de la reestructuració de l’organització interna que ha dissenyat el partit per fer front a la presa de decisions la legislatura vinent.
Entre les conclusions que ha fet públiques fins ara la CUP, hi ha la concepció per part de la militància que “hi ha dues grans hemorràgies en l’acció política duta a terme pels partits que han format part del Govern durant l’última legislatura: la repressió contra les mobilitzacions, l’independentisme i els moviments socials; i l'emergència habitacional i els desnonaments”. Dos elements que situen com a “claus per avançar en les negociacions”.
Segons fa públic la formació, la prioritat de la CUP ha estat "situar en un primer nivell la necessitat urgent de posar fi a l'ús de bales de foam per part de les brigades antiavalots dels Mossos d'Esquadra, la no intervenció de les unitats antidisturbis als desnomanets i aturar les acusacions particulars de la Generalitat de Catalunya contra moviments socials, activistes i el moviment popular a favor del dret a l'autodeterminació". Els anticapitalistes consideren que un compromís en aquests sentits per abordar aquestes qüestions era necessari abans de començar a parlar.
El resultat d’aquests debats seran la matèria del Consell Polític de dissabte, que es reunirà de forma conjunta amb un dels nous espais de decisió del partit, la Coordinadora Oberta Parlamentària (COP). Aquesta aglutina les assemblees territorials, les candidatures municipalistes i les organitzacions que donen suport a la candidatura CUP - Un nou cicle per guanyar. Està previst que es reuneixi de forma mensual i, de facto, substituirà el que fins ara es coneixia com a Grup d’Acció Parlamentària (GAP). En formen part organitzacions com Endavant, Poble Lliure, la Forja, Arran, Pirates, Guanyem Catalunya, Lluita Internacionalista o el SEPC.
Segons expliquen des del partit, la reunió del Consell Polític i el COP d’aquest dissabte tindrà un caràcter deliberatiu i no està previst que s’hi voti cap posicionament concret.
Del debat, però, pot ser que no en surtin consensos massa clars. A jutjar, per exemple, pels comunicats emesos per algunes de les organitzacions. Endavant, una de les organitzacions estratègiques que hi dona suport, va fer públic un escrit fa unes setmanes refermant la convicció que “per avançar cap a la ruptura amb l’estat, la CUP no pot formar part de cap govern autonomista, ni tampoc ser-ne la crossa per a les retallades i privatitzacions que vindran imposades per la UE i l’Estat espanyol”. Confronten, a més, amb les tesis d’ERC i destaquen que la CUP no pot avalar “la idea que l’autodeterminació l’aconseguirem a través d’un procés de negociació amb l’Estat espanyol”. Finalment insisteixen en “la línia aprovada per la CUP en el marc del Consell Polític del 23 de gener, que reforçava un plantejament d’acció institucional d’oposició tant al sobiranisme governamental com als fronts amplis d’esquerres liderats pel PSOE”. Malgrat això, creuen que cal que el partit anticapitalista jugui les seves cartes “amb intel·ligència i aprofiti el fet que el sobiranisme transversal la torna a necessitar parlamentàriament” per posar sobre la taula demandes programàtiques. Insisteixen a dir que “no ens podem conformar a demanar compromisos abstractes amb l’autodeterminació i declaracions simbòliques sobre girs a l’esquerra”. Una posició similar és la que defensaria l'organització juvenil Arran.
Una altra organització que dona suport a la CUP és Poble Lliure que s’ha posicionat en favor de treballar per acordar un programa que permeti als cupaires entrar a Govern. En un escrit publicat després de les eleccions, Poble Lliure manifestava la necessitat que la formació anticapitalista contribueixi a “la formació d’un nou Govern de la Generalitat de Catalunya que presenti com a programa de mínims: un pla de xoc contra la crisi, la precarietat, l’atur i pels serveis públics; la definició d’un pla de desconnexió amb l’Estat que culmini amb un Referèndum per l’Autodeterminació amb reconeixement internacional el 2025; la lluita per l’amnistia dels presos polítics i la fi de la repressió així com el retorn dels exiliats i la reconstrucció nacional dels Països Catalans”. Des d'aquesta organització, així com des de l'organització juvenil La Forja, serien més partidaris d'agafar càrrecs de responsabilitat a la mesa del Parlament i l'executiu català.
El gruix de la militància cupaire, però, no està enquadrada en cap d'aquestes organitzacions. Aquests sectors no alineats -i per tant menys previsibles- són els que han acabat decantant la balança en les darreres decisions importants dels anticapitalistes.