La segona setmana de negociacions ha començat a configurar quins seran els principals punts de discussió. O el que és el mateix, les principals dificultats que haurà de travessar ERC per obtenir els vots necessaris per investir Pere Aragonès com a president. De fet, la condició de primer partit independentista en nombre de vots i d’escons fa que la resta de partits hagin assumit que els republicans són els encarregats de pilotar i marcar el ritme de les converses. Un ritme que els republicans volen que sigui ràpid per poder, en un escenari òptim, tenir tancat el gruix del pacte en paral·lel a la constitució del Parlament el dia 12 de març.
Una de les qüestions a tractar serà qui forma part del futur executiu o, com a mínim del pacte de governabilitat. ERC i la CUP inclouen en les negociacions per aquest punt a Junts per Catalunya i Comuns, mentre que aquestes dues formacions es veten mútuament. Serà rellevant, també el debat sobre la configuració de la Mesa del Parlament –és possible que la CUP demani una presidència que Junts per Catalunya considera que li pertoca– o l’acord per fer front a l’extrema dreta. Però, sobretot, serà rellevant la discussió sobre com s’avança en el procés independentista i l’estratègia sobiranista en relació a Madrid.
Consens obligat
En aquest darrer punt, les eleccions van deixar un missatge clar. A jutjar pels resultats, ERC té 33 diputats i JxCat 32, i cap de les dues grans formacions independentistes pot imposar el seu pla estratègic. El repte que planteja el resultat de les urnes és el de trobar la síntesi entre la via del diàleg i la de la unilateralitat. Entre “eixamplar la base” i la “confrontació intel·ligent”.
Tan republicans com puigdemontistes ho tenen clar, i així ho han posat de manifest en les reunions que han mantingut i a les rodes de premsa. També coincideixen en el fet que, a diferència dels dos darrers acords, l’actual sigui molt més transparent, concret i detallat. Fonts d’ERC asseguren que hi ha també la voluntat que els punts de l’acord es facin públics un cop enllestits.
Des de Junts per Catalunya han pressionat els darrers dies perquè el consens estratègic passi per posar límits a l’estratègia del diàleg. Fonts del partit detallen que estarien disposats a seguir donant marge a la taula de diàleg i negociació amb el Govern de l’Estat espanyol –una de les principals apostes d’ERC– sempre que els republicans s’avinguin a posar-hi un termini màxim i, en paral·lel, a “anar preparant la unilateralitat”. Una posada en marxa que, entenen des de Junts, passa en bona part per seguir avançant en la construcció del Consell per la República. Demanen, també, que els republicans “aterrin” la seva estratègia per parlar de qüestions concretes, un retret que també es dona en el sentit invers.
Al seu torn, ERC pensa que la fixació de terminis no va fer cap favor a l’independentisme durant la legislatura prèvia al referèndum de l’1 d’octubre. D’altra banda, no veuen amb mals ulls aprofundir en el Consell per la República sempre que “deixi de ser un instrument de partit”. No és cap secret que els republicans pensen des de fa temps que l’actual Consell està a la mercè de les voluntats estratègiques i tàctiques del president a l’exili, Carles Puigdemont.
Mesa de confrontació i antifeixisme
El primer lloc on es visualitzarà la voluntat estratègica de l’independentisme és a la Mesa del Parlament, des d’on els partits independentistes s’han conjurat per intentar confrontar l’Estat en algunes qüestions legislatives. Així ho han ratificat tant ERC, com la CUP com Junts per Catalunya.
La Mesa també ha de ser un lloc, diuen, des d’on tancar la porta a l’afany de protagonisme de l’extrema dreta que representa Vox. En aquesta línia, el passat dijous, i més enllà de les negociacions per formar executiu, es va celebrar una reunió entre JxCat, ERC, CUP i Catalunya en Comú per començar a traçar les bases d’una estratègia que comença per deixar fora de la Mesa i del repartiment dels senadors per designació parlamentària al partit ultradretà. Es preveu que a aquesta aliança s’hi acabi sumant, d’alguna manera, també el PSC. De fet, els socialistes han presentat ja un pla que va en una direcció similar. No ho han fet Ciutadans i Partit Popular, que ja han anunciat que no posaran cap cordó sanitari a l’extrema dreta.
Els equilibris per definir el pla, però, influiran també en l’acord d’investidura, en tant que les sumes passen perquè o ERC o Junts per Catalunya cedeixin un dels seus llocs a la Mesa a la CUP. També caldrà veure qui es queda la presidència de la cambra. A jutjar pels antecedents, pertocaria a Junts per Catalunya, però la CUP ha consultat a les seves bases si creuen que haurien d’oferir-se per ocupar aquest càrrec, i ERC no ha tancat la porta a que siguin els anticapitalistes els que capitanegin el Parlament català.
Des d’ERC es veu aquesta possibilitat com una forma de fixar el suport de la CUP al llarg de la legislatura, en tant que l’oferta de la presidència consideren que hauria d’estar vinculada a un acord global més enllà de la votació de la investidura.
Ball de cadires
Com acabi definida la Mesa també influirà en el darrer escull que caldrà superar –també en tempos. Es tracta del disseny de l’executiu. A l’espera de saber quins partits en formaran part –el més factible és que siguin només ERC i JxCat–, Pere Aragonès fa dies que té en ment una reforma profunda de l’estructura del nou Govern. Una nova organització que passaria per reforçar la figura equivalent a l’actual Departament de Presidència. Un càrrec pel que sona Laura Vilagrà, número dos d’Esquerra Republicana a Barcelona, a qui se li dotaria de més capacitat de coordinació de les diferents potes de l’executiu.
D’altra banda, es pensa en la creació d’una Conselleria d’Igualtat i Feminismes, que és probable que acabi ocupant l’escriptora i diputada Jenn Díaz. El nou Departament aglutinaria competències que ara són a altres conselleries i que sintonitzen amb una visió amplia de la idea d’igualtat. En tercer lloc, es dona per fet la creació d’un Departament d’Acció Climàtica que podria agrupar responsabilitat d’altres conselleries com la d’Agricultura, Ramaderia i Pesca –fins ara en mans de la republicana Teresa Jordà– o la de Territori i Sostenibilitat, que fins ara ha liderat Damià Calvet, de Junts. Aquesta darrera, així com la de Polítiques Digital –fins ara dirigida per Jordi Puigneró, també de Junts–, de fet, és possible que acabin no existint com a tal i les seves funcions siguin distribuïdes en altres carteres.
Un altre canvi significatiu podria ser la desvinculació de la Vicepresidència, que pertocaria a Junts per Catalunya, de la cartera d’Economia i Hisenda. Tot i que JxCat la reclamarà, ERC voldria conservar-ne la gestió. Pel que fa a la vicepresidència, una possibilitat és que l’acabi liderant Laura Borràs, presidenciable de JxCat. Des del partit asseguraran que serà ella qui decidirà on estar durant la nova legislatura. Les tres possibilitats que tothom contempla és que sigui nomenada vicepresidenta, que presideixi el Parlament o que acabi liderant el grup parlamentari de Junts.
Des de Junts pensen que el més just seria una inversió dels papers, i que, per tant, ERC assumís la presidència i també el Departament d’Interior. Els puigdemontistes es farien amb Justícia i amb alguna de les carteres de caràcter social que tenen ara els republicans. La idea, per ara, no convenç del tot als de Pere Aragonès.
Serà, doncs, una de les qüestions en les qual els independentistes hauran de trobar una entesa aviat, si no volen quedar atrapats en la contrarellotge de les dues darreres legislatures.