Javier Rodrigo de Santos López, nascut a Burgos el 1965, arribà a ser un dels valors amb més futur dins del PP mallorquí i balear. Aras’enfronta a greus acusacions de delictes sexuals pel quals la fiscalia li demana vint anys de presó. I no és la primera vegada, ja fou condemnat per delictes de la mateixa naturalesa perpetrats a Palma, amb menors. De fet des de març de 2008 viu en un vertader infern, quan es va fer pública la vida oculta que portava, de drogues, alcohol, sexe compra, depredador i abusador sexual de menors.
Infern. Aquesta setmana s’ha sabut que la fiscalia de Madrid ha demanat vint anys de presó per a Rodrigo de Santos per la presumpta comissió de dos delictes d'agressió sexual contra dos homes quan treballava en la Fundación Padre Garralda-Horizontes Abiertos, dedicada a la reinserció de presos. Treballava en aquesta Fundació des de l'any 2015, exercint a partir d'octubre de 2016 les funcions de coordinador del programa de reinserció social de presos, avalant els interns que no tenien arrelament familiar davant Institucions Penitenciàries. A aquests presos se'ls allotjava en els habitatges que posseïa laFundació a Vallecas. Fou allà, segons l’acusació, entre els mesos de febrer i juliol de 2017, quan «prevalent-se de la seva condició de coordinador del programa i sota l'amenaça de retirar-li l'aval per part de la Fundació, imprescindible per a poder gaudir dels permisos penitenciaris» obligà a un dels presos «en set ocasions, a mantenir relacions sexuals». L’altre cas s’hauria produït a mitjan febrer de 2017, quan el processat va convidar un altre pres amb permís penitenciari a passar la nit a la seva casa d'Alcobendas, aquest hi va acudir coaccionat, per por de que li retiressin els permisos. Durant la nit, mentre la víctima dormia, el processat es va introduir en el seu llit, i li va fer tocaments.
Només és l’últim episodi d’una vida trencada per les més sòrdides addiccions. A finals dels anys noranta Rodrigo de Santos era un dels polítics més prometedors del PP illenc. Amb poc més de trenta anys, el 1997, fou designat pel Govern de José María Aznar com a nou director provincial a Balears de l’INSALUD, màxim responsable de la sanitat a les Illes ja que aleshores aquesta competència no estava encara transferida. En aquell moment Jaume Matas era president del Govern (1996-1999, després tornà a ser-ho entre 2003 i 2007) i es creà una bona sintonia entre tot dos. Gràcies a això De Santos escalà posicions en el PP. Tant fou així com que Matas el nomenà director de la seva campanya per a les eleccions de 2003. El PP guanyà aquell any per majoria absoluta. També a l’Ajuntament de Palma, on Rodrigo de Santos s'hi havia presentat i on passà a ser tinent de batlle d’Urbanisme. Es tractava d’un càrrec molt important per a Matas, que hi volia tenir a algú de la seva màxima confiança, no debades tenia previst fer, des del Govern, grans operacions urbanístiques a la capital.
Tot somreia a Rodrigo de Santos. Home de fortes conviccions religioses –íntimament relacionat amb organitzacions integristes catòliques com Camino Neocatecumenal, conegudacom los kikos- casat i pare de cinc fills, era un estel ascendent dins l’univers del PP més conservador. Tant conservador com que com a regidor es negava a oficiar noces homosexuals. Se’l veia com un gran valor polític de futur, de fermes conviccions, bones relacions i excel.lent imatge entre els mitjans més acostats al PP. En el diari El Mundo-El Día de Baleares, dirigit entre 2002 i 2007 pel seu amic Eduardo Inda, era lloat quasi més que Jaume Matas, i aquest ho era fins a límits tan ensucrats com que resulten difícils de creure.
La vida de De Santos pareixia exemplar. Dedicava hores sense fi durant el dia a l’ajuntament i, després, cada horabaixa, en especial durant la primavera i l’estiu, se’l podia veure a ell i sa família fent una llarga caminada pel passeig de la primera línia de la façana marítima de Palma. Aquest setmanari pogué observar aleshores prou vegades com la passejada era interrompuda per gent que el saludava i li expressava la seva admiració. Ell es deixava estimar. Se suposava que després se n’anava a ca seva, a sopar i descansar. No debades pareixia aixecar-se del llit ben prest per poder arribar al seu despatx abans que ningú altre. No eren les vuit del matí i ja treballava. Ningú imaginava que, en realitat, la majoria de les nits gairebé no havia dormit.
El març de 2008 esclatà l’escàndol que acabà amb la seva carrera polític i el féu entrar en l’infern en el que segueix instal.lat. Es publicà que s’havia gastat uns 50.000 euros de diners de l’ajuntament a través de la seva targeta de crèdit oficial... per pagar cocaïna, alcohol i nits de sexe comprat en un prostíbul masculí de la ciutat. Fins i tot es va fer córrer un vídeo en el que se’l veia practicant aquestes activitats. La cocaïna li permetia aguantar un ritme frenètic: es passava quasi totel dia a l’ajuntament, després tocava l’horari per estar amb la família i, més tard, amb l’excusa de sopars de feina i que dormia al despatx, començaven llargues nits de bauxa, amb drogues, alcohol i sexe comprat, com més sòrdid millor. Era qüestió de temps que algú se n’adonés que la vida pública de De Santos no era més que façana i se'n volgués aprofitar. I qui se n’adonà fou un sinistre empresari prou conegut a Mallorca al que sempre se l’ha relacionat amb veu baixa amb la producció i distribució d’aquest vídeo. De Santos explicà, en una entrevista per a un llibre que va escriure el 2011 el periodista del diari ja citat Esteban Urreztieta, que en el rerefons existí una venjança en contra seva perquè no es plegà als intents de xantatge que li feren per alguns projectes urbanístics. Sabia quines serien les conseqüències. Això juntament amb el fet que pagués amb la targeta oficial a un prostíbul -cosa que pareix del tot absurda - va fer que, posteriorment, alguns psicòlegs aventuressin que, en realitat, volia –encara que fos inconscientment – que tot esclatés i així acabar d'una vegada amb una situació que el turmentava i a la que no podia posar fi voluntàriament. Fos per això o no, vaja si esclatà.
L’escàndol fou majúscul. Acabà repudiat per la societat, expulsat del PP, fora de la política i en mans dels tribunals. “Perdoneu-me, no era jo, era la droga”, deia el SMS que envià als seus companys de partit. A partir d’aleshores començà el seu descens fins a les cotes més profundes de l’infern. Se n’anà de Mallorca, a Burgos, amb la dona i els cinc fills, per salvar la família de l’escàndol mediàtic. El que no salvà fou la relació matrimonial. Temps després es publicà que l’esposa l’havia abandonat.
Transcorreguts uns pocs mesos de l’esclat de l’escàndol, encara es revifà més, molt més, quan es conegué que era també acusat d’abusos sexuals a nens immigrats que rebien ajuda de los kikos, l’organització integrista catòlica amb la que ell i la seva esposa col.laboraven.
Va ser condemnat el setembre de 2009 a dos anys de presó per malversació de diners públics, per l’afer de la targeta. I el mes següent l'Audiència Provincial de Palma el condemnà, així mateix, a 13 anys de presó per abusos sexuals, però finalment el 2010 Tribunal Suprem rebaixà la pena a 5 anys.
Després de complir presó, s’instal.là a Madrid on començà a col.laborar amb la ONG Fundación Padre Garralda-Horizontes Abiertos, dedicada a la reinserció de presos. Es tracta d’una organització molt relacionada amb militants del PP que apareixen en el seu patronat. Pareixia que havia canalitzat la seva vida cap a una relativa normalitat quan, el 5 de desembre de 2017, fou detingut per la policia per les acusacions de dos presos acollits per aquesta ONG que l’acusaren d’abusos sexuals. Ara, per aquells suposats fet, la fiscalia considera que en el judici que començarà en breu termini se li hauria d’imposar una pena de 20 anys de presó.