La segona tanda de reunions entre partits independentistes ha deixat al descobert el primer contratemps que els caldrà resoldre abans de la investidura. A mesura que avancen les converses pel nou, arriben les concrecions i, amb elles, les diferències. En aquest cas, el debat gira entorn qui ha d’ocupar la presidència del Parlament.
Seguint l’esquema habitual, la responsabilitat d’estar al capdavant de la Mesa li pertocaria al segon soci de la coalició. En aquest cas, Junts per Catalunya. Els puigdemontistes donen per fet que, si en l’anterior legislatura, on ells tenien més diputats que ERC, els va pertocar la presidència de la Generalitat i als seus socis la vicepresidència i encapçalar la Mesa del Parlament, ara s’haurien de capgirar els papers.
Aquest punt no hauria d’haver generat més problema si no fos perquè la CUP i ERC han deixat els darrers dies la porta oberta a què aquesta responsabilitat quedés en mans dels anticapitalistes. Les bases cupaires debaten des d’aquest dimecres i fins divendres un full de ruta de la negociació. Entre els punts que consten al document marc hi ha la discussió sobre si haurien d’assumir la presidència del Parlament. El dissabte el Consell Polític de la formació haurà d'aterrar les conclusions que arribin des de la base de cares a la propera fase de la negociació
Entre certs sectors del partit impera la idea que el partit necessita assumir càrrecs importants durant el següent mandat si vol ser percebut com un agent polític “seriós” i que no defuig “responsabilitats”. La idea, però, no desperta consens si d’entrar a l’executiu es tracta, tal com s’ha constatat amb els vaivens discursius durant la campanya electoral. El model ideològic i l’estratègia independentista d’un actor i l'altre suposarien massa contradiccions a assumir per alguns sectors anticapitalistes.
La presidència del Parlament, en canvi, podria ser un punt intermedi fàcil assimilar per la diversitat de veus que participen de les decisions cupaires. A més, els darrers anys la responsabilitat i visibilitat del càrrec per les decisions transcendentals que han hagut de prendre els darrers dos presidents.
Des d’ERC, no descarten aquesta possibilitat. "Estem disposats a parlar de tot i amb tothom. Ser transparents i arribar als màxims consensos possibles. Si ho plantegen, disposats a parlar de tot, sempre", constatava el portaveu d’ERC Sergi Sabrià en una entrevista a la Cadena Ser.
La notícia no ha caigut tan bé a les files de Junts per Catalunya. Al darrere hi veuen una estratègia per desgastar-los en la negociació. Fonts del partit de Carles Puigdemont, consultades per l'ACN, adverteixen a ERC que l'acord de legislatura no pot començar amb defectes. En aquesta línia, Junts entén que els republicans han de presidir la Generalitat, i que a la formació de Laura Borràs li'n pertoca la vicepresidència, a més de la presidència del Parlament -d'acord amb el 14-F i de l'entesa de l'última legislatura. A JxCat troben que el més lògic és aquest repartiment, si bé en públic subratllen que encara no han parlat de cadires, i que només han abordat els objectius del nou executiu. A Junts no ha agradat que la CUP opti a presidir el Parlament.
En el possible camí a la presidència del Parlament, als anticapitalistes els ha sortit un suport inesperat. Es tracta del de la presidenta de l’ANC Elisenda Paluzie que, en una entrevista a Ràdio 4, ha assegurat que "la presidència del Parlament en mans de la CUP seria una cosa important. La gran força la tenim al Parlament i sobre la cambra catalana hi ha molta tensió del poder judicial. La CUP si alguna cosa té és que està disposada a desobeir”.
Amb tot plegat, la discussió sobre la presidència del Parlament pot passar de ser un tràmit a un generador de tibantors que marqui tota la negociació. En funció del que passi, les complicitats i predisposicions de la CUP i Junts per Catalunya podrien variar significativament. No és una qüestió menor quan per endavant queda el que serà l'os dur de rosegar de les converses, l'estratègia del procés cap a la independència. Després la victòria per la mínima d'ERC per davant de Junts a les eleccions, republicans i puigdemontistes tenen clar que els tocarà cercar un punt d'encontre entre dues propostes ben dispars. Sense acord en aquest punt, difícilment hi haurà investidura.