El 15 de juny de 2006 va marcar un abans i un després en la vida dels ciutadellencs. Una gran i malèvola rissaga, la més forta en 20 anys, sembrava la destrucció al petit port de la senyorial Ciutadella i sacsejava la memòria d’un poble que no havia aconseguit encara oblidar les imatges punyents que havia deixat l’últim terrorífic episodi de l’estiu de 1984, quan una violenta i extraordinària força de la naturalesa va convertir les barques dels pescadors en joguines a mercè de l’energia anihiladora d’onades assassines. Acompanyat per Jaume Matas, aleshores president del Govern de les Illes, el batle del Partit Popular, Llorenç Brondo, es desfeia en plors d’impotència davant la devastació. Una devastació que, un cop més, venia de la mar, com les gorgones de la mitologia grega, les tres filles de Phórcys i Kêtô. La pèrfida Medusa que havia deixat una vegada més —la història es repetia— una ciutat petrificada per la por. Les reaccions polítiques no es feren esperar. Era el moment de deixar les disputes entre el Consell de la socialista Joana Barceló i el govern de la Comunitat d’un Matas lluny encara d’anticipar la seva caiguda en desgràcia i segellar un pacte per a la història. D’aquest acord naixeria el nou port exterior de Ciutadella, amb el seu braç baluard d’esfèrics contorns i ventres de pedra penetrant les blaves aigües de la costa de ponent, davant de Son Blanc.
Aquell episodi havia estat a punt de desfermar la desgràcia. Una desgràcia que només va evitar, miraculosament, la marxa del vell ferri de la companyia Iscomar poques hores abans que una altra terrible gran sacsejada, amb una gran descàrrega convectiva, alimentada per un salt de pressió, sembràs el desconcert i el caos a la conservadora i bella Ciutadella, amb oscil·lacions de fins a quatre metres en el nivell del mar.
1984
Les investigacions pioneres sobre les rissagues havien començat, però, molt abans fins i tot de l’altra gran catastròfica rissaga del 21 de juny de 1984, que va destruir per complert la flota de pescadors de Ciutadella i deixà moltes famílies en la ruïna. Els artífexs d’aquells estudis que, 40 anys després, han demostrat el seu caràcter precursor en la Primera Conferència Mundial sobre Meteotsunamis celebrada a Split (Croàcia) el maig de 2019, són dos balears: els meteoròlegs Agustí Jansà i Climent Ramis.
Fa 45 anys, el 16 de setembre de 1975, el port vell de Ciutadella registrava una rissaga de més de dos metres de desnivell. El fenomen era, en aquell moment, totalment desconegut per a la comunitat científica. Com conta Agustí Jansà, físic meteoròleg i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis, a l’oficina meteorològica de l’aeroport de Menorca el dia 16 s’havia observat un comportament poc habitual de la pressió atmosfèrica, amb ràpides i marcades oscil·lacions. Això, i un article sobre fortes oscil·lacions de la mar al port de Barcelona, publicat el 1934 per l’acadèmic català Eduard Fontserè, van fer pensar —conta el científic— en un origen meteorològic per a les rissagues. Així va començar la investigació sobre el fenomen.
Interrogants
Els investigadors tenien davant seu moltes preguntes. Era possible la ressonància? Quins eren els períodes de les oscil·lacions de pressió? Suposant que aquests oscil·lacions eren generades per ones gravitatòries, quin era el tipus de situació meteorològica susceptible de generar-les?
El 1989, dos anys després de les I Jornades sobre les Rissagues de Ciutadella i altres oscil·lacions de nivell de la mar de gran amplitud a la Mediterrània, van tenir lloc les segones. El 1980, els fascicles d’oceanografia de l’Enciclopèdia de Menorca, signats per Xavier i Agustí Jansà Clar, anticipaven una primera hipòtesi: les variacions ràpides de pressió, juntament amb l’amplificació, per ressonància al port, de la seva resposta marina podrien estar en l’origen de les rissagues. Des d’aquell moment, el mateix Agustí Jansà i un altre meteoròleg, Climent Ramis —ara catedràtic emèrit de la Universitat de les Illes Balears— van llançar-se a la missió de desentranyar d’una vegada per totes aquell misteri. Després de la rissaga excepcional de 1984, que produí oscil·lacions de fins a tres metres en el nivell de la mar, es comprovà que, a més d’oscil·lacions ràpides, s’havia produït un salt singular de pressió d’origen convectiu. S’establí, a més, que la resposta marina ha de tenir una amplificació important prèvia a la seva arribada a la badia, abans de la ressonància del port.
Com expliquen Jansà i Ramis, l’episodi de 1984 va obligar a revisar tres conceptes. Es va veure que en cas de rissagues extremes, un salt singular de pressió, associat a una descàrrega convectiva, acompanyada de vent fort, pot aparèixer al costat d’oscil·lacions ràpides de pressió lligades a ones gravitatòries. De fet, l’activitat convectiva es pot formar en altura, per ruptura d’ones gravitatòries. La simultaneïtat de l’arribada a Ciutadella de la descàrrega convectiva i l’oscil·lació marina principal suggeriren que la pertorbació meteorològica ha viatjat juntament amb la seva resposta marina, la qual cosa permet una amplificació intermèdia, per la ressonància anomenada de Proudman. A més d’aquestes observacions, hi hagué, però, més conseqüències en l’àmbit pràctic.
Predictibilitat
El 1985, s’establia un servei experimental de predicció de rissagues, a càrrec del llavors anomenat Institut Nacional de Meteorologia, ara AEMET. El servei continua viu actualment enquadrat dins el sistema d’avisos de fenòmens meteorològics adversos d’AEMET. Com expliquen els dos científics en un article publicat en anglès el passat mes d’agost a la revista científica Natural Hazards, de l’editorial Springer, “a finals dels anys vuitanta, la nostra comprensió sobre el tipus de pertorbació atmosfèrica que causa aquests esdeveniments i la forma en què l’oceà hi respon no era ni perfecta ni completa, tot i que era suficient per descriure el procés mitjançant un model acceptable i, fins i tot, per predir una rissaga, tot identificant el marc meteorològic adequat amb una verificació imperfecta, però no inadequada”. Efectivament, després del treball pioner sobre les rissagues, s’ha continuat fent molta investigació en diferents aspectes teòrics, observacionals i pràctics, incloent-hi la predictibilitat. Com apunten els dos autors, “el coneixement sobre el procés de rissaga és ara més ampli des del punt de vista conceptual i teòric, i també en termes de sistemes de predicció objectius i quantitatius”.
Pertorbacions i conveccions
Tot i el cabdal de coneixements que existeixen sobre el fenomen, Jansà i Ramis asseguren a l’article que “el principal problema persistent podria estar relacionat amb la comprensió i predicció de la formació i evolució de les pertorbacions meteorològiques a més escala que forcen l’oceà”. De fet, apunten que “no està del tot clar”, a dia d’avui, “si són necessaris grans salts de pressió convectiva perquè es produeixi la rissaga més catastròfica, com va passar en els casos de 1984 i 2006. No debades, s’han observat —apunten— alguns grans esdeveniments de rissaga amb fins a 2 metres d’alçada de cresta al port de Ciutadella sense convecció ni salts convectius”. Més encara, els dos autors recorden que “als casos de 1984 i 2006, la convecció anava acompanyada d’ones de gravetat, però encara no està clar si és necessària; és a dir, si les condicions favorables per a la generació d’ones de gravetat interna han d’anar necessàriament acompanyades d’una convecció profunda”.
Preguntes
Un altre camp que, probablement, requereix més investigacions, segons els autors, és la influència dels canvis de vent en la generació i amplificació de les rissagues. De fet, en els casos de 1984 i 2006, el salt convectiu —expliquen— anava acompanyat de fortes ratxes de vent.
Tot i les preguntes a les quals encara cal donar una resposta adequada, més de 40 anys d’investigació i predicció sobre les rissagues no han fet altra cosa que confirmar, més que contradir o rectificar, els principals resultats publicats entre 1975 i 1986 per la parella Ramis-Jansà, uns treballs pioners que en aquell temps havien tingut una difusió internacional gairebé nul·la però que han demostrat, amb escreix, la seva solidesa més de quatre dècades després. El monstre marí sembla avui menys ferotge i terrible.
L’estat de la investigació
Després de 40 anys d’estudi, per a Agustí Jansà i Climent Ramis la conclusió és clara: l’observació digital, dins i fora port, completada amb l’observació mitjançant satèl·lit, ha permès confirmar els plantejaments fets durant la fase pionera, complementant-los i enriquint-los. D’un costat, el període de la seiche natural del port de Ciutadella és determinat experimentalment i objectivament: 10,5 minuts. La plataforma continental (el canal de Menorca) oscil·la amb 24 minuts de període.
A més, les ones gravitatòries atmosfèriques són caracteritzades amb precisió (longitud d’ona, direcció, velocitat) i queda clar que poden generar les variacions de pressió lligades a la rissaga. Això, però, no és tot. L’associació entre oscil·lacions importants del nivell de la mar i oscil·lacions ràpides o salts singulars de pressió atmosfèrica és comprovada quantitativament. La instrumentació desplegada en mar oberta permet constatar també que a Ciutadella hi arriben ones llargues marines ja amplificades fora port (per ressonància o per l’amplificació topogràfica o efecte tsunami) i que són les que poden entrar en ressonància amb la seiche del port. Hi ha doble o triple amplificació.
La ressonància de Proudman, resultat de què la causa meteorològica i la resposta marina directa viatgin junts, és compatible amb les observacions sobre la velocitat de desplaçament de la causa atmosfèrica. La resposta marina viatja a una velocitat determinada per la profunditat marina: per a 80-90 metres (profunditat de la plataforma de les illes i canal de Menorca) és de 25-30 m/s (aproximadament, 100 km/h).
El Grup de Meteorologia del Departament de Física de la UIB ha desenvolupat dos mètodes nous de predicció: un està operatiu (Rissaga-TRAM, basat en models simplificats atmosfera-oceà) i disponible; l’altre encara és experimental (basat en intel·ligència artificial).
Ciutadella, punt calent
La ubicació i la forma del port antic de Ciutadella el converteixen en un punt calent per a importants meteotsunamis, un nom potser més apropiat i universal per a les rissagues. L’elecció no és capritxosa si s’entén que el meteotsunami és una oscil·lació de nivell de la mar de gran amplitud, com els tsunamis, però d’origen meteorològic. Dit amb les paraules d’Agustí Jansà i Climent Ramis, “les rissagues són considerades, avui, com un cas particular de meteotsunamis, és a dir, seiches forçades per causa meteorològica i amplificades per diversos tipus de ressonància”.
A Ciutadella són conegudes des de sempre i són descrites a diversos llocs, des d’un document de 1465 fins als diaris de fa cinquanta anys, passant per la geografia i la història de Menorca de Pere Riudavets (1888). Es tracta, en essència, de variacions de nivell de la mar de gran amplitud i de períodes de minuts, com els tsunamis de tipus sísmic, però que tenen origen meteorològic (d’aquí el nom de meteotsunami). En el cas de Ciutadella l’amplificació pot ser exagerada en relació amb la resposta marítima inicial esperada.
Les rissagues o meteotsunamis no són exclusius de Ciutadella. Els investigadors Montserrat i Rabinovich citen meteotsunamis a d’altres indrets del planeta com Croàcia, Sicília, Malta, el mar Egeu, el mar Negre, el Japó, la Xina, els Estats Units d’Amèrica (Florida, Grans Llacs, golf de Mèxic), Argentina i Nova Zelanda.
• CRONOLOGIA MODERNA DE LA RISSAGA
• 1975 El port de Ciutadella registra una rissaga de més de dos metres de desnivell (16-9-1975).
• 1980 Publicació de les primeres idees sobre les rissagues a l’Enciclopèdia de Menorca.
• 1983 Climent Ramis i Agustí Jansà sintetitzen els primers resultats de les seves investigacions a la Revist-a de Geofísica.
• 1984 Rissaga extraordinària i destructiva amb oscil·lacions de 3 metres que destrueix la flota pesquera de Ciutadella (21-6-1984).
• 1985 El Centre Meteorològic a Balears posa en marxa el servei experimental de predicció de rissagues.
• 1986 Es publica un article científic en què s’analitza l’episodi de 1984.
• 1987 Primeres Jornades sobre Rissagues a Ciutadella.
• 1988 Primera campanya (UIB) amb observació digital de nivell de la mar (Ciutadella) i pressió (Palma).
• 1989 Mareògraf afegit a Ciutadella (IEO) i triangle de microbarògrafs sobre Mallorca (UIB i Reading University). Segones Jornades sobre Rissagues a Ciutadella.
• 1992 Renovació i augment del desplegament observacional, amb inclusió d’instrumentació marina fora port, a Ciutadella (UIB i Woods Hole Oceanographic Institution.)
• 1997 Campanya LAST-97, UIB-Universitat de Cantabria-IEO, gran desplegament instrumental dins i fora port, i també a la platja Gran (Ciutadella).
• 2006 Rissaga devastadora, amb oscil·lacions de 4 metres en el nivell de la mar que causa la devastació al port antic de Ciutadella (15-6-2006).
• 2006-2009 Macroprojecte “Viabilitat operativa d’un sistema d’alerta front a rissagues per al port de Ciutadella”, adjudicat per Ports IB a SENER-UIB - IMEDEA-Universitat de Cantàbria.
• 2007 Inici del funcionament permanent d’una estació meteoceanogràfica (Ports IB).
• 2007-2008 Utilització del models numèrics de predicció, primer només marins, després acoblats atmosfera-oceà, com a eina d’investigació i, després, com a instrument de predicció.
• 2009 Inici del SOCIB (creat per conveni Govern-IB/CSIC).
• 2011 El president del Govern, Francesc Antich, inaugura el nou port exterior de Ciutadella, a Son Blanc (24-3-2011). El SOCIB posa en marxa un sistema automàtic i quantitatiu de predicció de rissagues (BRIFS) basat en l’aplicació directa de models numèrics de predicció atmosfèric i oceànic combinats, formant un sistema acoblat.
• 2019 Primera Conferència Mundial sobre Meteotsunamis a Split (Croàcia), entre el 8 i l’11 de maig de 2019.
• 2020 Climent Ramis i Agustí Jansà publiquen un article resumint la seva contribució pionera a l’estudi dels meteotsunamis a la revista científica Natural Hazards.