La premsa esportiva té per costum parlar de l’entorn per referir-se a les informacions que provenen de les persones properes als protagonistes de l’acció, principalment, els esportistes. En el món de la política, aquest paper el podrien jugar tota mena d’organitzacions que, arribat el moment de formar Govern, no només hi diuen la seva, sinó que serveixen per palpar el bategar d’alguns dels espais polítics. Els resultats del 14 de febrer deixen en mans d’ERC la responsabilitat de formar un Govern i escollir socis. Els pretendents -JxCat, CUP i Comuns-, però, tenen els seus propis punts de vista de com hauria de ser la coalició.
Sobre tot plegat, no han trigat a pronunciar-s’hi diferents agents socials i polítics que intenten fer anar l’aigua al seu molí. El primer d’ells, el Consell per la República. L’ens presidit per Carles Puigdemont insta en un comunicat a “tots els partits independentistes a actuar en conseqüència i traduir aquest resultat en una agenda de reactivació del procés d’independència que els ciutadans ens insten a culminar”. Des del Consell, exposen, “no contemplem cap altra escenari que no sigui el de la definició i la concreció d’una via conjunta, consensuada i pactada entre ells, tal com es deriva del resultat electoral”. És a dir, que es mostren partidaris d’un acord a tres entre JxCat, CUP i ERC.
Una via similar és la que proposa l’Assemblea Nacional Catalana. En un vídeo posterior a les eleccions, la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, afirmava que “a ERC li toca liderar un bloc que volem unit en un govern que avanci cap a la independència. Confiem en la vostra responsabilitat. Tenim tota la legitimitat i estarem al vostre costat per avançar cap a la independència”. Fonts de l’ANC afegeixen que es tractaria de fer un Govern independentista “fort” que sumés els setanta-quatre diputats d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP i que estigui en disposició per “enfrontar-se a l’Estat en totes les qüestions importants”. L'entitat, de fet, es manifestarà el 28 de febrer a Plaça Catalunya a les 12 del migdia per exigir la conformació d'un govern independentista.
Òmnium Cultural encara no s'ha expressat en aquest sentit, tot i que ho farà aquest mateix cap de setmana.
No es pensa el mateix des de l’Institut Sobiranies -a la direcció del qual hi ha, entre d’altres, Xavier Domènech, Joan Tardà o Anna Gabriel-. Aquest think tank ha iniciat una campanya per avançar cap a un govern format pel que anomenen “esquerres sobiranistes”. És a dir, una coalició electoral formada per ERC, CUP i Catalunya en Comú. La proposta llançada pivota sobre un projecte polític recollit al document ‘Un Gir a l’Esquerra: un debat de país’ on es desglossen el que podrien ser les mesures que dugués a terme aquest govern en una primera legislatura.
Des de l’entorn de la CUP, Endavant -una de les organitzacions estratègiques que hi dona suport- ha emès un comunicat aquesta setmana refermant la convicció que “per avançar cap a la ruptura amb l’estat, la CUP no pot formar part de cap govern autonomista, ni tampoc ser-ne la crossa per a les retallades i privatitzacions que vindran imposades per la UE i l’Estat espanyol”. Confronten, a més, amb les tesis d’ERC i destaquen que la CUP no pot avalar “la idea que l’autodeterminació l’aconseguirem a través d’un procés de negociació amb l’Estat espanyol”. Finalment insisteixen en “la línia aprovada per la CUP en el marc del Consell Polític del 23 de gener, que reforçava un plantejament d’acció institucional d’oposició tant al sobiranisme governamental com als fronts amplis d’esquerres liderats pel PSOE”. Malgrat això, creuen que cal que el partit anticapitalista jugui les seves cartes “amb intel·ligència i aprofiti el fet que el sobiranisme transversal la torna a necessitar parlamentàriament” per posar sobre la taula demandes programàtiques. Insisteixen a dir que “no ens podem conformar a demanar compromisos abstractes amb l’autodeterminació i declaracions simbòliques sobre girs a l’esquerra”
Entre el que consideren de mínims hi ha “que la Generalitat es retiri de les acusacions particulars en causes contra independentistes i activistes de lluites socials o que els Mossos deixin de fer de força de xoc dels grans tenidors d’habitatge en els desnonaments”. També consideren imprescindible "la creació d’una banca i una farmacèutica públiques, la nacionalització de sectors estratègics, la reversió de les retallades i el blindatge dels serveis públics, especialment educació i sanitat o l’increment dels impostos als rics i al capital”.
Una altra organització que dona suport a la CUP és Poble Lliure que s’ha posicionat en favor de treballar per acordar un programa que permeti als cupaires entrar a Govern. En un escrit publicat després de les eleccions, Poble Lliure ha manifestat la necessitat que la formació anticapitalista contribueixi a “la formació d’un nou Govern de la Generalitat de Catalunya que presenti com a programa de mínims: un pla de xoc contra la crisi, la precarietat, l’atur i pels serveis públics; la definició d’un pla de desconnexió amb l’Estat que culmini amb un Referèndum per l’Autodeterminació amb reconeixement internacional el 2025; la lluita per l’amnistia dels presos polítics i la fi de la repressió així com el retorn dels exiliats i la reconstrucció nacional dels Països Catalans”.
Acció per la República, partit que dona suport a Junts per Catalunya s'ha posicionat a favor d'un pacte "sòlid i transparent" de Govern que sumi ERC, JxCat i la CUP "sense vetos de cap mena". Un pacte que caldria edificar, diuen, sobre unes bases "de lleialtat política, interès col·lectiu, solvència professional i compromís nacional".
Des de l’àmbit sindical, els dirigents de CCOO i UGT, Javier Pacheco i Camil Ros, van demanar el 15 de febrer en declaracions a l'ACN que el "viratge" a l'esquerra que tindrà el nou hemicicle es tradueixi en un "canvi de rumb" de la política dels últims anys, encara que es revalidi l'executiu d'ERC i Junts. Per UGT és imprescindible "evitar escenaris de bloqueig per demanar coses impossibles" que els altres partits no poden assumir. D'altra banda, CCOO reclama uns nous pressupostos abans de l'estiu i deixar de banda polítiques com els canvis en els impostos de successions i patrimonis en un moment en què la Generalitat necessita tot el "múscul financer".
La patronal de les petites i mitjanes empreses, PIMEC, ha exposat que, per ells, la prioritat hauria de ser “un Govern estable, que prioritzi l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2021 i que impulsi les mesures sanitàries i econòmiques necessàries per superar la crisi de la Covid-19”.
Són els primers moviments per formar Govern a Catalunya. Moviments que es continuaran produint davant un escenari més que incert. Si bé, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya ja han apropat distàncies amb la primera reunió per formar govern.