El menyspreu de Gènova al PP valencià

Tot i que Isabel Bonig representa un vernís de renovació en la formació, Gènova continua menyspreant el PPCV. A la irrellevància en la direcció estatal i al Govern espanyol, s'hi sumen les amenaces d'intervenir l'organització provincial de València si no hi ha una candidatura única a la secretaria general de la formació. Un avís contra el nucli dirigent valencià, quan només fa una setmana que Bonig va rebre un avís d'atenció per sumar-se a la rebel·lió dels diferents grups polítics de les Corts Valencianes contra els Pressupostos Generals de l'Estat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Del paradís a l'infern. La infecció de la corrupció va establir una mena de cordó sanitari per part dels dirigents estatals del PP cap al País Valencià. Lluny quedaven les paraules de Mariano Rajoy posant el territori valencià com a exemple de gestió. No hi havia quasi visites oficials, ni a l'època d'Alberto Fabra com a president de la Generalitat Valenciana. Rajoy i el seu nucli dirigent només xafaven el País Valencià quan les urnes eren a prop. Gènova tenia por a contagiar-se del regall de causes judicials que afloraven per les clavegueres valencianes, tot i que els jutjats també apuntaren a la capital d'Espanya i a la seua autonomia com a epicentre de diverses trames.

La líder del PP, Isabel Bonig, amb la seua estètica a l'americana, va recuperar les línies roges traçades per Fabra. A cada escàndol que sorgia, la presidenta dels populars valenciana girava la cara a les persones esquitxades. El diputat popular, ara al grup de no-adscrits, Miquel Domínguez -imputat per blanqueig durant la seua etapa a l'Ajuntament de València-, l'ex-senadora i ex-alcaldessa de València Rita Barberá o els nou regidors del PP al cap i casal implicats en les suposades trampes electorals van topar-se amb la desconsideració de la cúpula valenciana.

Una actitud amb zones fosques que no ha estat suficient per recuperar la confiança de la direcció estatal. Bonig s'ha topat durant diverses vegades amb el menyspreu de Gènova. Si primer va ser amb la designació de l'executiva estatal i del Govern espanyol, després ha estat en la revolta aturada en sec contra els Pressupostos Generals de l'Estat. El darrer episodi, les amenaces del vice-secretari general d'organització, Fernando Martínez Maillo, contra la candidatura de Mari Carmen Contelles, rival per la secretaria provincial del PP de València contra l'actual responsable Vicent Betoret i apadrinada per Bonig. «En cas que no hi haja unitat, Gènova intervindrà amb el que siga necessari», va afirmar a RNE. Aquests són els casos amb els quals el PPCV s'ha topat amb el menyspreu de la direcció estatal:

-Irrellevants.«Presente la meua dimissió per fer president a Mariano Rajoy». Les paraules va pronunciar-les el 20 de juliol de 2011 l'ex-president Francisco Camps, quan estava assetjat per les gravacions de la trama Gürtel. Mesos més tard, Rajoy arribaria a La Moncloa. De la contribució del PPCV a la seua victòria va oblidar-se ràpidament: va nomenar només una secretària d'Estat natural del País Valencià, Susana Camarero. Al consell de ministres, la quota valenciana la representava José Manuel García Margallo. El Govern espanyol va trobar en les seues vacances al seu xalet de Xàbia (Marina Alta) l'argument idoni per vendre'l com a ministre valencià.

Una vegada celebrada la segona volta de les eleccions espanyoles en juny del 2016, i amb l'abstenció dels socialistes que permetia la revàlida de Rajoy a La Moncloa, les esperances creixien al si del PPCV. Sonava l'ex-conseller d'Hisenda i Delegat del Govern espanyol a València, Juan Carlos Moragues, per a importants responsabilitats al nou executiu estatal. Les pretensions d'incrementar l'exigua presència de valencians al gabinet de Rajoy, tanmateix, van congelar-se. La gerra d'aigua fou ben i ben gelada: no va nomenar-s'hi cap alt càrrec nascut al País Valencià. La direcció general de l'Institut de la Dona i per la Igualtat d'Oportunitats, que ostenta l'alacantina Lucía Cerón, era l'única representació valenciana al Govern espanyol.

La jugada va repetir-se quan dos mesos més tard Rajoy va renovar el Consell Executiu del PP. Tot i que el PPCV és una de les delegacions territorials amb més afiliats del partit de la gavina, els desitjos de Bonig d'incrementar el pes i el nombre de membres a l'òrgan directiu van xocar amb la realitat. La sentència de la peça de Fitur, emmarcada en el cas Gürtel, semblava anticipar el resultat i revifava els vells fantasmes de cordó sanitari.

Isabel Bonig, líder del PPCV; Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda; i Eva Ortiz, secretària general del PPCV.

Els populars valencians es quedaven amb els set membres que ja tenien. És a dir, el president de la Diputació d'Alacant, César Sánchez; la secretària general del PPCV, Eva Ortiz; i el president provincial dels populars a València, Vicente Betoret, entraven en substitució de l'ex-ministre valencià Margallo, de l'ex-secretària d'Estat Camarero i de l'ex-conseller i esquitxat al cas Taula, Gerardo Camps. Isabel Bonig com a líder del PPCV, José Císcar com a president del PP alacantí, el senador Pedro Agramunt i l'europarlamentari Esteban González Pons conservaven el seu seient a l'òrgan directiu.

El resultat d'aquella batalla, al seu torn, va ser encara més negatiu per al nucli dirigent dels populars valencians. Malgrat les bones relacions entre Bonig i els vice-secretaris joves del PP com ara la catalana Andrea Levy o l'aznarista Pablo Casado -amb arrels il·licitanes per la seua parella-, la direcció valenciana va veure frustrat el seu full de ruta de col·locar dos peons en la cúpula estatal. Només Sánchez va estar designat com a secretari executiu. Ara bé, d'una àrea menor com és formació. El PPCV tornava a trobar-se amb el menysteniment de Gènova.

-Entrebancs en la línia roja contra la corrupció. Tot i les declaracions que arribaven des de Gènova avalant la contundència del PPCV amb els regidors imputats per blanqueig a l'Ajuntament de València, Bonig va entrebancar-se amb el ritme de la direcció estatal. Mentre que la cúpula valenciana exigia l'expulsió i les actes als regidors, Gènova només parlava de la suspensió de militància i apostava per esperar a la resolució d'un expedient sancionador encara per resoldre. Els imputats, de fet, s'acollien als estatuts del partit que fixaven l'entrega de l'acta quan s'obrira judici oral i no en el moment de la imputació, com exigia Bonig. La manca d'una posició clara de Madrid va restar força a la direcció valenciana contra els vells deixebles de Barberá.

-Prohibit rebel·lar-se contra Rajoy. La retallada de la inversió que fixa els Pressupostos Generals de l'Estat amb el País Valencià va indignar, fins i tot, la delegació valenciana del PP. Els populars van donar suport a una declaració contra el maltractament inversor del Govern espanyol i van plantejar presentar esmenes als comptes del seu mateix partit. Aquella xicoteta revolta, però, va ser aturada. Gènova va cridar a l'ordre a Bonig, que ja havia rebut les crítiques del portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, per la minirebel·lió. Al remat, els populars valencians van renunciar a esmenar el PGE i van sumar-se a la tesi de Rajoy, la qual defensa que no hi ha marge per invertir més a causa de la necessària reducció del dèficit. Un canvi de posició que ha provocat que els populars es despengen de l'acte reivindicatiu dels grups parlamentaris a les Corts Valencians contra el maltractament de Madrid en un dia simbòlic per als valencians: el 25 d'abril.

-Quan la democràcia és un problema. El darrer episodi del menyspreu de Gènova amb el PPCV s'ha produït a compte de la batalla per la direcció provincial del PP de València. Amb Bonig i el secretari provincial, Vicente Betoret, amb una relació força distant des de fa temps, la cúpula valenciana ha promocionat la candidatura de la portaveu a la Diputació de València i ex-alcaldessa de la Pobla de Vallbona (Camp de Túria), Mari Carmen Contelles.

Vicente Betoret i Mari Carmen Contelles.

Una situació que ha derivat en una autèntica guerra interna al PP. La reunió del Comitè Organitzador del Congrés provincial va demostrar la tensió entre ambdues faccions. En la votació, Contelles va sortir guanyadora gràcies al favor de vells càrrecs partidaris d'Alfonso Rus -Contelles va formar part dels seus acòlits- com ara el diputat provincial Rafa Soler. Els retrets entre els diferents bàndols i la tensió en aquesta carrera per aconseguir el poder a les comarques de València preocupa la direcció estatal, que aposta per una candidatura unitària. La raó: evitar traslladar una imatge de divisió que reconeixen a les files populars.

Tanmateix, les maniobres de la direcció estatal per reunir ambdós candidats i forçar la renúncia de Contelles i les amenaces de crear una gestora provincial en cas que no hi haja acord entre els diferents contrincants, formen part del joc intern. No debades, el vice-secretari d'organització, Fernando Martínez Maillo, que s'ha encarregat de transmetre a través dels mitjans aquests avisos i, especialment, Juan Carlos Vera, coordinador d'organització del PP, tenen una bona relació amb Betoret. Tant que, fins i tot, s'atribueix a aquests contactes que el president del PP provincial de València aconseguira un seient al Comitè Executiu de la formació de gavina. Una lluita, en la qual Bonig i la direcció estatal duen realitzant un pols durant tota aquesta setmana, que mostra, de nou, el menyspreu de Gènova al funcionament i els posicionaments del PP valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.