El somni de Tarragona 2017

Els Jocs del Mediterrani, que finalment s’hi celebraran el 2018, continuen generant preocupació entre l’oposició política. El seu cost elevat i els dubtes del finançament són dues de les principals crítiques. La viabilitat econòmica de l’esdeveniment depèn, especialment, del Govern espanyol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“À la ville de Tarragone”. Així ho anunciava Amar Addadi, president del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani (CIJM) el 15 de novembre de 2011 a Mersin, Turquia, davant d’una fornida representació de la candidatura tarragonina. La capital de la Costa Daurada era elegida seu dels Jocs del Mediterrani 2017, havent-se imposat a la candidatura d’Alexandria, ubicada a Egipte. La ciutat tarragonina guanyava el partit amb 36 vots a favor i 34 en contra, després que el jurat valorés positivament aspectes com les instal·lacions necessàries, construïdes en un 80%; i la garantia de finançament per a noves inversions. Aquests aspectes, però, no han respost posteriorment a les expectatives.

Els Jocs del Mediterrani, tot i que no tinguin res a veure amb uns Jocs Olímpics, són una oportunitat per a ciutats mitjanes com Tarragona. L’any 2005 Almeria els va acollir i li van permetre dur a terme una transformació profunda com a ciutat, a més d’obtenir transcendència internacional. El projecte de Tarragona, presentat inicialment a Mersin, preveia una inversió de 130 milions d’euros i un pressupost operatiu de 66 milions. Unes xifres que emulaven els Jocs d’Almeria, que va comptar amb unes inversions bastant similars. Tarragona, amb aquestes xifres, preveia construir una vila mediterrània formada per 1.840 apartaments i una anella que albergués un centre aquàtic, un palau d’esports i un estadi d’atletisme desmuntable entre més instal·lacions. A més, pretenia també reformar infraestructures esportives ja vigents com ara la pista d’atletisme o el Nou Estadi, feu del Nàstic, l’equip de futbol de la ciutat.

El temps passava, però les inversions esmentades no s’acabaven de materialitzar. Una ombra de dubtes començava a sobrevolar Tarragona 2017. A finals del 2014, a dos anys i mig de l’esdeveniment, la ciutat encara no havia començat cap dels dos projectes estrella: ni la vila mediterrània ni l’anella mediterrània. El primer d’aquests propòsits es va desestimar per la falta de pressupost i pels dubtes que generava. Per substituir-lo se seleccionava, mitjançant concurs, el complex d’hotels de Port Aventura com a espai idoni per a les delegacions presents. La pèrdua de la vila significava l’anul·lació d’un dels principals llegats que havien de generar els Jocs.

Modificacions del projecte

No solament la vila mediterrània va patir modificacions: els canvis han estat constants. Dels 130 milions d’euros que es preveien com a inversió a dos anys i mig dels Jocs, ara tan sols queden en pressupost 51 milions. Per això, la promesa de l’estadi d’atletisme desmuntable també s’ha esfumat. L’organització prefereix potenciar les inversions en projectes que realment deixin un llegat per a la ciutat i per aquest motiu s’ha optat per una remodelació més profunda a l’estadi actual d’atletisme, situat a la futura anella mediterrània.

Javier Villamayor, que des del 2015 va assumir-ne les competències, és actualment Conseller Comissionat pels Jocs Mediterranis i regidor a l’Ajuntament de Tarragona amb el PSC, el partit que governa a la ciutat amb el suport del PP i del regidor d’Unió Democràtica de Catalunya, independent de l’antiga Convergència al consistori després de l’escissió. Villamayor no dissimula què el projecte presentat a Mersin tenia objectius econòmics molt més ambiciosos. “El projecte que presentem al 2011 el vam començar a preparar el 2007, quan la situació política, econòmica i social era molt diferent”, defensa el conseller. Villamayor deixa clar que s’ha anat adaptant a les situacions i que ara està adequat a les possibilitats actuals. “Hem parlat i escoltat la gent, i ens han dit dues coses: que volen un llegat per al territori i que el projecte ha de ser auster”, explica.

Imatge de l’estat de les obres del Pavelló Sant Jordi de Tarragona de començaments del passat mes de febrer//Jordi Play.

L’oposició, però, no comparteix la mateixa visió que el Govern local. Albert Abelló, regidor del PDeCat a l’Ajuntament de Tarragona, considera que el projecte no presenta cap tipus de seguretat, i titlla de fracàs absolut la gestió feta des del consistori. Tanmateix, afirma que els canvis introduïts al designi són forçats i tardans: “Les circumstàncies sempre han anat per davant nostre”, sentencia l’edil. Laia Estrada, regidora de la CUP, es mostra més taxativa i expressa la desconfiança de la seva formació en el projecte, latent des dels inicis del propòsit. “El 2011, Tarragona hauria d’haver tocat de peus a terra i valorar que la situació havia canviat molt respecte al 2007”, rebla la portaveu cupaire, qui sense cap mena de dubte hauria renunciat als Jocs.

Del 2017 al 2018

El projecte, a hores d’ara, després d’haver-se adaptat a les necessitats actuals, disposa d’un pressupost inversor de 51 milions d’euros que aportaran conjuntament l’Ajuntament, les diputacions de Tarragona i Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol. Aquest últim, fins al passat 29 de març no va concretar quina seria la seva aportació econòmica. Les inversions contemplen, grosso modo, la construcció d’una anella mediterrània amb el palau d’esports, reforma total de l’estadi d’atletisme i una piscina olímpica; també es preveu el disseny del pavelló Sant Jordi i la reforma del Nou Estadi. Unes infraestructures que, segons l’organització, evolucionen dins dels terminis marcats. Pel que fa al pressupost operatiu, s’espera que sigui de 26 milions d’euros, dels quals el 74%, segons el pla director, haurien de ser aportats mitjançant patrocinis i col·laboracions. En aquests moments, però, els patrocinis només han aportat 13 milions d’euros.

Des del febrer del 2016, el PSC governa amb estabilitat l’Ajuntament tarragoní gràcies al pacte esmentat de la força majoritària amb el PP i amb Unió. Malgrat aquesta suma de forces, aparentment còmoda per al Govern espanyol, l’Executiu liderat per Rajoy s’ha retardat bastants mesos a efectuar el seu compromís inversor. El passat 29 de març, aquest Govern va concretar l’aportació de 15 milions d’euros als Jocs amb la condició de l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat, encara pendent. Aquest conveni ha estat el resultat d’una llarga espera determinada per la inconcreció i pels endarreriments en el finançament, culpables que al novembre del 2016 la candidatura presentés al CIJM la proposta d’endarreriment. Tarragona exigia a l’Estat 13 milions d’euros per tal de poder dur a terme la piscina olímpica i completar el finançament del pressupost operatiu. Finalment, l’aportació per completar el finançament operatiu i executar la piscina olímpica podrà fer-se efectiva, segons els darrers anuncis del Govern espanyol.

Malgrat l’endarreriment, des del consistori defensen la gestió feta al·ludint als resultats que a hores està donant el projecte. “Tarragona 2017 ha creat més de 500 llocs de treball directes i més de 300 d’indirectes gràcies a les inversions que s’estan fent”, puntualitza el socialista Villamayor. Ara bé, l’oposició no ho llegeix de la mateixa manera. Asseguren que la imatge de la candidatura ha quedat afectada arran de la gestió i l’endarreriment. Rubén Viñuales, portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona, sentencia que “el nom de la nostra ciutat ha quedat malmès”, una opinió que comparteix Albert Abelló, qui matisa que “la imatge ha quedat afectada, més encara quan parlem de Tarragona, una ciutat que no es distingeix per tenir grans victòries”. Pau Ricomà, portaveu d’ERC al consistori, va un pas més enllà i critica la “pèssima” gestió que Ballesteros ha fet del projecte, afegint que amb l’endarreriment “estem sumant nous costos sense avaluar, i necessitem fer un recompte de tot plegat”.

No debades, actualment, el cost que comportaran els jocs és una incògnita. Villamayor no posa xifra i es limita a informar que “el sostre de despesa és de 26 milions d’euros, que és el que marca el pressupost operatiu” i matisa que “la ciutat de Tarragona no es farà càrrec del sobrecost perquè ha complert amb els seus compromisos”. Ara bé, l’oposició dubta d’aquesta possibilitat. Ricomà situa el l’excedent del cost en tres milions d’euros, una xifra que el Govern consistorial nega rotundament: “No hem parlat d’un sobrecost de tres milions en cap moment”, assenyala Villamayor. Des d’ERC es critica que, a aquestes alçades, els governants locals només els facilitin dades genèriques i no concretes sobre el projecte. Una opinió que comparteix la CUP: “Ens veiem obligats a fer nosaltres mateixos especulacions numèriques, perquè realment no se’ns ha dit res”, apunta Estrada. Per la seva banda, Arga Sentís, regidora d’ICV-EUiA, va una passa més enllà i discrepa de Villamayor, ja que considera que el sobrecost, que ella veu més pròxim als tres milions d’euros, anirà a càrrec de l’Ajuntament: “Jo crec que ho pagarem nosaltres”, sentencia.

Crítica a la poca transparència

La manca de transparència és un dels punts on l’oposició veu més problemes. “És un projecte opac des del primer dia”, valora Estrada. Ricomà tampoc no veu, “en absolut”, transparència en el designi. Segons el republicà, “les informacions són confuses” i no aclareixen si l’endarreriment de les inversions és responsabilitat del CIJM o del mateix consistori.

Ciutadans tampoc se sentia notificat sobre l’evolució del projecte. De fet, el passat gener, el partit taronja va presentar una moció al plenari municipal per exigir la creació de la Comissió Informativa i de Seguiment dels Jocs, que havia de garantir la publicació dels comptes relacionats amb l’esdeveniment esportiu davant de tots els grups municipals cada tres setmanes. La proposta fou aprovada i fins ara s’han celebrat dues sessions. Diverses formacions valoren positivament els resultats, malgrat que ERC i la CUP continuen denunciant una manca de transparència. “Les comissions fan un seguiment d’obres, que està molt bé, però quan demanem pressupostos del 2016 i el 2017, no hi ha ni un sol número”, rebla Ricomà.

Des del consistori, en paraules de Villamayor, defensen que “sempre que s’ha demanat informació s’ha facilitat”. Tanmateix, destaca que des del Govern local s’ha acceptat crear una Comissió Informativa dels Jocs. Tot i això, el regidor socialista fa autocrítica i admet que “tot és millorable”, si bé nega la voluntat d’amagar dades a l’oposició. Segons Villamayor, “hem d’engrescar a l’oposició perquè participi en aquest projecte”.

El llegat

De què hauran servit els Jocs? O què passarà amb les instal·lacions després de l’esdeveniment? Són dos dubtes presents en les agendes dels partits. El consistori pronostica un llegat que serà positiu per a la ciutat gràcies, especialment, a l’anella mediterrània, destinada a convertir-se en la segona àrea esportiva de Catalunya. A més, segons els defensors del projecte, les instal·lacions esportives tarragonines necessitaven un impuls modernitzador. Regidors de l’oposició, com ara Arga Sentís, temen que “el veritable llegat sigui el deute”.

Rubén Viñuales, de C’s, no qüestiona la utilitat del llegat, però sé que es planteja la seva sostenibilitat. “Hem d’explorar vies de gestió ja siguin públiques, publico-privades o privades”, proposa. En aquesta mateixa línia, Villamayor anuncia que l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya han encarregat un informe a l’INEFC —Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya— per estudiar la millor gestió possible. No debades l’anella mediterrània “també ha de saber captar turisme esportiu”, comenta l’organitzador.

Malgrat les crítiques al projecte, el conseller encarregat dels Jocs del Mediterrani defensa que el projecte segueix models d’èxit i ho equipara amb l’estratègia que es va aplicar als Jocs de Londres 2012, ja que la confecció del pla ha tingut molt en compte el llegat i ha actuat pensant en el llarg termini. Tanmateix, Villamayor destaca que, a l’hora de fer les votacions al plenari, se solen superar amb majories força sòlides. “Cap adjudicació ni cap licitació s’ha signat sense el suport de 20 dels 27 regidors”, justifica. Caldrà veure si l’esdeveniment de Tarragona 2017 es converteix en una realitat al 2018 o tot queda en un somni frustrat. •

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.