Quan Miquel Iceta va ser substituït per Salvador Illa com a presidenciable del PSC, la intenció de la direcció del partit no només era la d’impulsar-lo al capdavant de la Generalitat, sinó intentar que el Partit Popular (PP) empitjorés la marca de l’anterior cita electoral, en què va aconseguir quatre escons. L’estratègia dels socialistes rau a relegar el PP a un paper merament testimonial, a partir de la concentració del vot unionista en el PSC mitjançant l’”efecte Illa”. A més, cal sumar-hi la probable irrupció de Vox, que pot arraconar la candidatura popular encara més. En termes electoralistes, el còmput global de les enquestes publicades fins al moment atorga a la ultradreta espanyola al voltant de set escons.
El pla del PP català passa per redreçar la direcció estratègica del partit al Principat a partir del creixement electoral del 14-F. L’encarregat de fer-ho és el tarragoní Alejandro Fernández. Els estudis d’opinió apunten que és un candidat força desconegut entre la ciutadania. Segons la politòloga i professora de la UAB Berta Barbet, “la de Fernández és una llista que aposta perquè les sigles siguin el principal atractiu. No és un líder famós o carismàtic, però és més controlable i està molt lligat al partit”. Però el politòleg i professor de la Universitat Carles III, Pablo Simón, creu que la marca del PP a Catalunya no és un reclam prou seductor, ja que, segons ell, la marca PP es troba debilitada pels casos de corrupció i el discurs allunyat de la conciliació que ha practicat darrerament.
Certament, el PP es troba atrapat pel PSC i per Vox, ja que els estudis d’opinió apunten que els populars no aconseguiran treure rèdit de la possible davallada de Ciutadans (C’s), i que els grans beneficiats en seran els socialistes i els ultradretans. En aquest sentit, la mitjana dels sondejos publicats fins al moment situa el PP com a l'últim partit de l’arc parlamentari, amb cinc escons. El PP sumaria un diputat respecte a la legislatura anterior, però aquest resultat els condemnaria, un cop més, a romandre en segon pla i, de retruc, podria desgastar el projecte de reconstrucció del partit de Pablo Casado.
Sobre la possible manca d’atractiu electoral del PP de cara al 14-F, la professora Barbet apunta que “les dades mostren que el PP té, sobretot, un problema amb la irrupció de Vox”. Considera que és poc probable que la fuga de vot de C’s pugui beneficiar el PP. “Al capdavall, a Catalunya, C’s havia esgarrapat molt vot socialista en les últimes eleccions i és complicat que aquest electorat es plantegi el PP com una alternativa real”, assenyala.
Amb tot, de què depèn l’èxit electoral del PP? Per a Barbet, està directament relacionat amb la capacitat d’atracció de Vox. “Vox no només li roba suports al PP, sinó que inhabilita la possibilitat que el PP reculli sufragis de C’s. Com més fort sigui Vox, més fluix serà el PP”. En aquest sentit, existeixen diversos elements que poden explicar l’avantatge de Vox sobre el PP. L’editora de la revista Politikon comenta que la novetat de Vox i la poca existència de casos de corrupció en comparació amb el PP afavoriran el seu creixement. “Concretament, en el cas català, hi ha diferències importants en el discurs dels dos partits que poden explicar que VOX sigui més popular entre certs sectors que, davant la falta de alternatives, havien votat al PP”. Es tractaria, doncs, segons assenyala Barbet, de diferències que es noten sobretot en el camp de la immigració i en el de l’economia. “El PP té un discurs més liberal que Vox, per exemple”.
Els baròmetres indiquen que Vox avança per la dreta al PP i que els populars no són la primera opció pels desencantats de C’s. L’escassa capacitat de concentració de vot espanyolista per part del PP es podria vincular a la desorientació estratègica i discursiva dels conservadors. N’és prova la recent declaració de president popular, Pablo Casado, respecte a la política de pactes amb Vox. El president del PP va declarar el dilluns 8 de febrer a Onda Cero que la seva formació vetarà acords amb Vox a ajuntaments i autonomies. Un canvi de rumb cap a la moderació que contrasta amb el discurs contundent que ha practicat fins al moment. "Volem ser un projecte autònom i no dependre de ningú”, subratllava.
A partir d’un viratge aparent cap a les polítiques de centre, els de Casado i Fernández volen convertir-se en un partit transversal que no depengui ni de C’s ni de Vox. Per a Barbet, el rentat de cara popular es pot atribuir al fet que “Pablo Casado s’ha adonat que intentar comprar el discurs de Vox per a captar vot útil no funciona, perquè el PP no és creïble quan representa el mateix que Vox: tant perquè el discurs del PP mai no ha estat tant extrem com el de Vox com perquè tenen experiència governant i ja se sap el que fan i el que no”.
Malgrat l’actual voluntat del PP de revertir la tendència d’entesa amb la ultradreta, segons la politòloga, fer-ho serà molt difícil, perquè “el PP ha normalitzat l’espai de VOX com un espai legítim i vàlid, fent que les actuals crítiques a VOX puguin ser percebudes com menys sinceres”. No obstant això, apunta, un discurs més centrista li hauria de permetre recuperar certa centralitat en el govern i ser percebuts com alternativa de govern per a la població que no es planteja votar a VOX.
Quin efecte pot tenir l’inici del judici a l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, en plena campanya electoral catalana? Pablo Simón es mostra convençut del fet que el cas Bárcenas tacarà profundament la imatge del PP, cosa que, segons ell, accelerarà la fuga de vots. «Alejandro Fernández és poc conegut a nivell català i, a nivell estatal, quan es parli del PP serà, en bona part, per fer-ho del cas Bárcenas. No és un bon punt de partida per als populars». Per acabar-ho de reblar, Barbet comenta que “la corrupció té un efecte electoral molt curiós, perquè no es castiga més quan és més evident, es penalitza en major mesura quan la situació més ho permet. És a dir, es castiga, sobretot, quan els votants tenen una alternativa per castigar la corrupció”. Així doncs, subratlla Barbet, si per penalitzar la corrupció del PP han de votar socialista, segurament no la castigaran, perquè no volen un govern socialista. Però si poden votar Ciutadans o VOX, llavors s’ho poden plantejar. “L’existència de casos de corrupció dins el PP pot provocar un vot de càstig de l’electorat del PP cap a Ciutadans i Vox, i no tant cap al PSC”. A la vegada, però, creu que l’escarment al PP pels casos de corrupció ja va existir l’any 2017, quan Ciutadans ja era una alternativa vàlida. “Ara, pot ser que la gent que va votar PP i C’s l’any 2017 ja no concebi el PP i C’s com a alternatives útils”.
Vox pot aguditzar la crisi de C’s, però encara més la del PP, ja que seria el primer cop que el PP es veu superat per l’extrema dreta. Què suposaria per al PP a nivell estatal que al Principat Vox els superés? Berta Barbet considera que un bon resultat de VOX consolidaria la formació de Santiago Abascal com a partit vàlid i gran de la escena política espanyola. “Això dificultaria molt al PP l’articulació d’un espai de dreta potent”, recalca. En aquesta línia, declara, el PP necessitaria que VOX se seguís percebent com un partit petit, com es va veure a Galícia o País Basc, i no com un partit de mida, com va succeir en l’última cita electoral general espanyola. Simón complementa la tesi de Barbet, tot assenyalant que una baixa participació perjudica el PP i afavoreix Vox perquè “el votant de Vox està mobilitzat i el del PP no”.
La corrupció ja li va costar al PP perdre la Moncloa. Una nova sentència condemnatòria, juntament amb el daltabaix electoral que representaria ser superats per l’extrema dreta, posaria en un complicat escenari el PP i el lideratge de Pablo Casado. Els populars ja van sortir vius de la moció de censura de Vox al Congrés dels Diputats, però les eleccions del 14-F poden convertir-se en un parany molt més perillós.
Si Bárcenas continua fent declaracions comprometedores pels interessos del PP, Alejandro Fernández pot patir molt aquest 14-F.