Els fideus i altres formats de pasta –tallarines o tallaïns a Alacant, burballes i burballó a les Balears, macarrons, canelons, pasta per a sopa, galets...–, després de l’arròs, són un dels aliments bàsics tradicionals i populars de l’arc mediterrani. Potser més a Catalunya i les Balears que al País Valencià, ja que aquí domina l’oligopoli de l’arròs, però no obstant els valencians han aportat el plat de pasta més famós i internacionalitzat de l’arc mediterrani, la fideuada, col·loquialment fideuà, un nom bàrbar que ja és difícil de corregir.
La pasta la va portar Marco Polo? És un invent italià, com encara es diu i s'escriu sovint? Resposta: hi ha qui dubta, fins i tot, que Marco Polo hagués estat a la Xina. I fins i tot es dubta de l’autenticitat del personatge, si més no això sembla una elucubració de la pseudohistòria.
La pasta, a la seva època, ja existia a Itàlia en macarrons i altres formats, i apareix en tots els receptaris medievals. Els macarrons ja se citen a Catalunya al segle XIV. Amb tot, segons Josep Pla, és el gran regal d'Itàlia al món, cosa certa. A Itàlia se’n frueix cada dia, i han fet que aquesta menja dúctil i agradable, en efecte, s’estengui arreu del món. Amb una poderosa concurrència, això sí: a la Xina, al Vietnam, a Mongòlia o al Japó és també un menjar popular i pràcticament quotidià des de fa milers d’anys. I de fet, es va portar algun format de pasta (manti, una mena de ravioli) fins a Istanbul a través de la ruta de la seda.
Tot i que l’equivalent italià de la pasta, al llevant ibèric, és l’arròs per la freqüència de consum i varietat de receptes, aquesta zona n’és el segon punt fort d’Occident. I constitueix, certament, una poderosa especificitat ibèrica. També hi ha formats de pasta tradicionals a Alemanya, sobretot al sud, a Hongria, etc. Així doncs, els fideus són un format característic dels Països Catalans que els valencians, segurament van portar a Andalusia.
Els macarrons, citats des del segle XIV, són un format aràbic o berber italià. Però segurament no eren els macarrons actuals, en italià penne, ja que a Itàlia o al Magrib (makaruna) són altres formats de pasta. El baró de Malda, al segle XVIIi, parla de l’escudella amb macarrons i formatge, que segurament ja deuen correspondre al format actual. Després tenim l’alatria andalusina, que no sabem quin format era, si bé a Portugal l’aletria (sic) actual correspon al cabell d’ àngel. Deu correspondre al magribí itriya.