L’acte central dels republicans havia de ser divendres a Barcelona. La situació d’Oriol Junqueras, ha fet que per garantir la presència del pres polític i líder del partit, el míting s’ha traslladat a diumenge i a Girona. Per atzar o per estratègia, el punt àlgid de la campanya d’ERC ha acabat realitzant-se a la plaça forta de Puigdemont, a la demarcació on, possiblement, la disputa entre formacions independentistes serà més aferrissada. I també, la demarcació on possiblement Pere Aragonès tindrà més complicat imposar-se a Laura Borràs. Així ho determinen les enquestes i els darrers resultats electorals.
Els líders republicans, doncs, han sortit a l’escenari de Centre Cultural de la Mercè amb una dada ben present al cap: un 7,3% dels indecisos, segons el darrer CEO, dubten entre votar ERC o Junts per Catalunya. Un partit, el de Puigdemont, que amenaça de nou en esmicolar l’avantatge que des de fa temps ERC té als sondejos, com ja va passar el 21 de desembre de 2017.
Per espolsar-se els fantasmes, ERC ha volgut posar tots els asos sobre l’escenari: Oriol Junqueras, Marta Rovira (telemàticament) Pere Aragonès, Dolors Bassa, Roger Torrent, Teresa Jordà i el vicealcalde de Girona Quim Ayats. També dos aliats de primer ordre, el basc Arnaldo Otegi (coordinador general d'EH Bildu) i la gallega Ana Pontón (líder del BNG), aquesta darrera també des de la distància.
Sota els arcs gòtics i el sostre de fusta policromat de l’antic convent i hospital militar gironí i precedits de la percussió de tocs èpics que fa de leitmotiv a la campanya republicana. L’escenari, de rigorós groc, l’ha estrenat Ayats, recordant que a la capital catalana s’havien entès amb Junts per Catalunya per governar i que a Tarragona, havien pogut sumar la CUP i Catalunya en Comú a l’equació. Arguments per justificar una de les principals idees que ha fet valdre ERC durant la campanya, la que si ells guanyen les eleccions, és possible un govern de front ampli amb totes aquestes formacions. Aposta que, d’altra banda, ha estat rebutjada per tots i cadascun dels partits que s’hi veuen implicats.
Potser per això, Dolors Bassa, de permís penitenciari, ha decidit demanar el vot per les diferents formacions sobiranistes. “Qui se senti de dretes, que voti el PDeCAT o JxCat, qui se senti d’esquerres i de centre, que voti ERC, qui se senti més antisistema, que voti la CUP. Fins i tot, els que havien votat el PSC del 155, que votin els comuns, si volen”, proclamava la consellera represaliada.
Els republicans han decidit, també, intentar situar-se com el principal argument de l’independentisme per evitar la victòria de Salvador Illa, que s’infla dia rere dia a les enquestes i que també feia un míting a la ciutat tres vegades immortal aquest diumenge. “Aquestes eleccions van de si les guanyen els que el feixisme més odia, o aquells que estan disposats a acceptar els vots de l’extrema dreta”, etzibava Roger Torrent. Polaritzar amb els socialistes permet també als republicans desplaçar a una tercera posició a Junts per Catalunya. Una estratègia que, d’altra banda, també exploten els puigdemontistes amb lemes com “o Illa o Ella”, en referència a la seva candidata. En aquesta línia, la consellera Teresa Jordà, amb el to desimbolt que la caracteritza, ha manifestat que “ens han enviat per Amazon el pitjor ministre de sanitat de la Unió Europea. Ho governem nosaltres, o ho faran ells. I encara ha afegit que “Girona és clau per la victòria republicana, si guanyem Girona, guanyem el país”.
El plat fort de l’acte ha fet coincidir sobre l’escenari a la secretaria general d’ERC Marta Rovira -mitjançant la pantalla i des de l’exili-, el president del partit i pres polític Oriol Junqueras i el dirigent d’EH Bildu, Arnaldo Otegi.
Des de Ginebra, Rovira ha nodrit la seva intervenció de confrontació al relat de Junts per Catalunya. “No hi ha dreceres ni receptes màgiques, no ens serveix cridar mil vegades que proclamarem la República una altra vegada. Nosaltres, quan tornem a proclamar-la, no volem que duri ni vuit segons, ni vuit hores, ni tres dies. Volem que duri tota la vida”, exposava la secretaria general del partit que insistia en el fet que a ERC no estaven “encallats a l'octubre de 2017, intentant que sigui vigent de qualsevol manera”. L’encarregada de tancar la llista republicana ha recordat el pacte entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona, “això no és una estratègia independentista”, i ha criticat que, existint aquest fet, els puigdemontistes els estiguessin acusant de voler reeditar el Tripartit.
Que la CUP fes un acte a Girona aquest mateix diumenge i a la mateixa hora i que el líder de Bildu Arnaldo Otegi i fos al míting d’ERC i no amb els anticapitalistes, no és un detall banal. Els cupaires havien estat els aliats tradicionals de l’esquerra abertzale, especialment la més radical que representa Sortu i en especial Otegi. El canvi és fruit de la política d’aliances dels republicans al Congrés els darrers anys. Com ja fa en el pròleg del llibre de Joan Tardà -en bona part responsable d’ordir aquestes afinitats, Otegi ha volgut remarcar que “el que ha fet el poble de Catalunya els darrers anys és colossal. És la revolta democràtica d’Europa del segle XXI”.
El dirigent abertzale ha advertit també del risc d’un govern socialista amb el suport de Vox, exposant que “si el candidat suma, sumarà amb tots els que no volen la independència. No en tingueu cap dubte”. Ha demanat el vot per les formacions independentistes fent servir un lema que a Catalunya es recorda en boca de Carme Chacón l’any 2008, quan el PSOE es jugava repetir a la Moncloa, “si nosaltres no hi anem, ells venen”.
Una de les coses que més va doldre ERC en la campanya del 21-D va ser l’absència d’Oriol Junqueras als mítings. És, de llarg, el millor dels oradors republicans. A una setmana de les noves eleccions, el pres polític ha estat el que ha disposat de més temps sobre l’escenari. “No m’acomiadaria mai de vosaltres, estic molt bé”, comentava.
El discurs del líder d’ERC ha estat travessat per la necessitat de mobilitzar el votant independentista. En un moment en què la pandèmia pot fer caure la participació, mantenir l’electorat actiu pot ser unes de les claus. Ho ha fet recordant que un pres li hauria recomanat a la presó que demanés que no mereixien “que els deixessin sols” perquè “us necessitem per guanyar aquestes eleccions, us necessitem per donar sentit a tants esforços, a tants sacrificis. No només els nostres, els de la gent que ens ha precedit. Aquella gent que ho va fer tot sabent que no podrien guanyar, que ho van fer sabent que hi hauria un 14 de febrer, que hi hauria un 1 d’octubre”:
“No ens deixeu sols. Nosaltres no us hem deixat mai sols. Ni tan sols dins la presó. Pel bé d’aquest país, de tots nosaltres: guanyem, guanyem i guanyem”, ha reblat Junqueras abans de donar pas a Aragonès.
El candidat d’ERC ha concentrat les principals idees que s’havien anat exposant al llarg del míting. Ha tingut paraules per a Junts per Catalunya: “no som els de les promeses buides, les promeses incomplertes. No som els dels grans titulars, som els de les grans accions”. També per al PSC: “Quan ve una onada de pandèmia, no fugim de les nostres responsabilitats perquè ho diuen unes enquestes. Les infermeres no deserten, el personal sanitari no deserta… Si el ministre de Sanitat deserta, Esquerra Republicana no deserta!”.
Aragonès ha assegurat que les eleccions eren una disputa entre ERC i el PSC. “Va dels del 155, que estan disposats a acceptar els vots de la ultradreta, o d’un bloc republicà. D’un govern ampli per l’autodeterminació i l’amnistia que només serà possible si guanya ERC. Només ERC pot posar d’acord tots els que defensen l’amnistia i l’autodeterminació”, ha afirmat el candidat reprenent una de les altres idees central i argumentant que “quan ERC lidera, allò que mai havia passat, passa. Els que mai s’havien posat d’acord, es posen d’acord”:
Finalment ha demanat un “vot massiu a ERC” perquè “després de quaranta anys en què s’han anat alternant els de sempre, ara toca que governin els que estan al costat de la gent”.
Un discurs, a l'equador de campanya, dirigit a foragitar les pors -el de la victòria socialista i el de l'avançament de Junts per Catalunya- que els han enterbolit una cursa electoral en la qual partien com a favorits.