L'escenari més factible és l’obtenció de majoria absoluta per part de l’independentisme i, en teoria, un govern Junts-ERC o ERC-Junts, amb l’entrada a govern de la CUP o amb el seu suport extern, si més no a la sessió d'investidura. Però si l’independentisme no aconsegueix majoria absoluta, cosa que contradiuen la majoria de les enquestes, l'escenari seria un altre. Es podria explorar un govern en minoria, format per PSC i En Comú Podem, gràcies als vots afirmatius d’investidura, en segona volta, de Ciutadans (C’s), Partit Popular (PP) i el vot afirmatiu o l’abstenció de Vox. El pacte de l’Ajuntament de Barcelona podria fer-se sota l’argument del “mal menor” i d’evitar que el “separatisme torni a governar la Generalitat”. Aquest tipus d’acord és el que ja va permetre a Barcelona En Comú Podem i el PSC fer-se amb l’alcaldia i, de retruc, evitar l’entrada de l’independentisme al consistori del cap i casal. Comuns i socialistes van acceptar els vots dels regidors liderats per Manuel Valls.
El pacte de l’Ajuntament de Barcelona és un escenari inversemblant? Tot dependrà de l’aritmètica parlamentària resultant del 14-F, però a hores d’ara, el cap de llista del PSC, Salvador Illa, ja ha assenyalat que el seu soci preferent és En Comú Podem. Des de la formació encapçalada per Jéssica Albiach aproven l’aliança amb el PSC, però també hi volen sumar ERC, fet que no sembla possible si ens atenem a la política de vetos creuats que practiquen socialistes i republicans. Els comuns seran capaços de posar d’acord el PSC i ERC per formar un tripartit d’esquerres tal com proposen? Les repetides declaracions d’Oriol Junqueras i Salvador Illa, ambdós negant l’entesa, fan pensar que no. La politòloga i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ana Sofía Cardenal, creu que l’escenari del pacte de l’Ajuntament de Barcelona és un escenari real que no es pot descartar. En aquest sentit, l’experta en Ciència Política indica que si l'independentisme perd la majoria, la causa més lògica hauria sigut per la desmobilització del sobiranisme produïda per la gestió de la pandèmia i les tensions internes.
La incògnita de tot plegat rau a saber en què farà Vox si no hi ha una majoria independentista i els socialistes, de la mà dels comuns, decideixen presentar-se a la investidura. S’abstindran en segona volta per barrar el pas als que titllen de “colpistes” per “garantir la unitat d’Espanya” a canvi d’un govern que denominen de “socialcomunista”? El politòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ernesto M. Pascual, no descarta que Vox investeixi un govern format per PSC i En Comú Podem, “perquè pel seu electorat pesa més la unitat nacional que no l’eix esquerra-dreta”. Alhora, creu que si Salvador Illa decideix presentar-se i és investit amb els vots afirmatius de Vox o la seva abstenció, podrà justificar-ho, tot dient que “ser votat per la ultradreta no vol dir que en siguis còmplice” i que “Catalunya necessita urgentment un govern a causa de la mala gestió de Junts i ERC de l’actual context pandèmic”. En aquesta direcció van les declaracions d'Ana Sofía Cardenal, que considera que el PSC i En Comú Podem no es poden permetre arribar a acords de govern amb Vox. No obstant això, creu que “acceptar els vots de Vox per desembussar una possible situació d'atzucac governamental podria ser imprescindible per a la formació d’un govern estable a Catalunya si la ultradreta no demana res a canvi”. Al mateix temps apunta, però, que els vots de la ultradreta incomodarien en gran mesura En Comú Podem.
A parer del politòleg Ernesto M. Pascual, l’èxit del pacte entre PSC i En Comú Podem per governar depèn, en primer lloc, de la pèrdua de la majoria independentista. En segon lloc, del fet que, entre PSC i En Comú Podem, sumin més de 40 escons, cosa que no és improbable si ens atenem a les enquestes publicades fins al moment. Val a dir que el Centre d'Investigacion Sociològiques (CIS) i el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) apunten tendències força diferents. Els pronòstics del darrer CIS de gener pronostiquen que l’independentisme no arribaria al llindar de la majoria absoluta, els 68 escons, perquè n’obtindria 64. En canvi, el PSC obtindria 33 escons i En Comú Podem 10, resultat que els situaria per sobre del marge dels 40 escons que Pascual considera necessaris per tal que PSC i En Comú Podem es puguin presentar al debat d’investidura amb opcions reals de guanyar. El panorama que dibuixa el CEO de gener, però, és totalment diferent. Segons aquest sondeig, els independentistes mantindrien la majoria absoluta i el PSC i En Comú Podem sumarien, a tot estirar, 37 escons.
L’experta en comportament electoral, Ana Sofía Cardenal, no dubta a l’hora d’assenyalar un altre potencial pacte post-electoral si l’independentisme no obté majoria absoluta. Per a ella, l’acord que, a dia d’avui, dóna estabilitat al Govern espanyol podria traslladar-se a la Generalitat de Catalunya, però amb la diferència que el PSC seria la formació que dóna suport extern en lloc d’ERC. I és que un dels principals garants de l’estabilitat del govern espanyol són els republicans d’Oriol Junqueras i Pere Aragonès. Es tractaria, doncs, d’una coalició entre ERC i En Comú Podem, amb el suport extern del PSC. “No veig possible un tripartit perquè al PSOE li costaria molt justificar una aliança de govern amb independentistes”, aclareix. Cardenal també creu que un govern entre republicans i comuns podria rebre el suport extern de la CUP pel que fa als plantejaments de caire social, però a priori no serien els socis preferents.
Ara bé, perquè es pugui produir una entesa entre ERC i En Comú Podem, per a la professora de la UOC, és vital que ERC guanyi les eleccions. I, com apuntava anteriorment Ernesto M. Pascual sobre el llindar necessari de 40 escons per fer possible un pacte entre PSC i En Comú Podem, també seria imprescindible que republicans i comuns sumessin més de 40 diputats com a mínim. L’enquesta del CEO de gener atorga una suma d’escons a republicans i comuns de 43 escons i, pel cap baix, de 40.
Si el PSC no té possibilitats de governar, el seu suport extern a un govern entre ERC i En Comú Podem es podria justificar, segons la politòloga Cardenal, perquè “al PSOE li interessa rebaixar la tensió entre l’independentisme i l’Estat, atès que el conflicte català divideix el seu electorat”. A més, Cardenal creu que la taula de diàleg “té més opcions d’arribar a bon port amb ERC i En Comú Podem al poder que no pas amb Junts”.
Amb tot, perquè es pugui encetar una via de diàleg, Cardenal considera fonamental que ERC guanyi per primera vegada dins del bloc independentista i que En Comú Podem no quedi absorbit per l’”efecte Illa”, ja que “són fonamentals per fer de pont entre l’independentisme i l’unionisme”.
La darrera enquesta abans dels comicis del 14-F, el CIS del 4 de febrer, apropa el pacte de l’Ajuntament de Barcelona a la Generalitat, ja que vaticina la victòria del PSC, amb un percentatge de vot del 23,7%, 3,4 punts percentuals de vots per sobre d’ERC. L’estudi d’opinió situa Junts en tercer lloc, amb un 14,6% dels vots. En quart lloc se situaria En Comú Podem, amb un 8,9% i, en cinquè lloc, Ciutadans que obtindria un 7,9%. Finalment, Vox superaria per una dècima la CUP, ja que la ultradreta es col·locaria en sisè lloc, amb un 6,9%, i els anticapitalistes en setè lloc, amb un 6,8%. En darrer lloc, el Partit Popular, tindria un 5,8% de vot. El PDeCAT no aconseguiria obtenir representació parlamentària perquè quedaria relegada a l'1,5% de vot, lluny del 3% exigit per obtenir representació parlamentària.
La darrera enquesta del CIS de febrer situa l'independentisme més lluny que mai de l’horitzó del 50%, ja que el sondeig atorga un 42,8% de vot, tot fent perillar de valent la majoria independentista i impulsant el pacte de govern de “l’Ajuntament de Barcelona”, l’acord entre PSC-En Comú Podem i el suport extern de la dreta unionista de cara a la votació d’investidura.
Què passarà el 14-F? El que és clar és que caldrà arribar a algun tipus d’entesa per formar govern i, per fer-ho, caldrà superar vetos i prejudicis o la ciutadania es veurà abocada a la repetició d’eleccions, amb la inestabilitat que això suposa. Amb tot, tampoc no es pot oblidar que molts acadèmics de la Ciència Política desconfien, cada vegada més, dels estudis d'opinió del CIS.