-Com els ha afectat la pandèmia a l’hora de fer les enquestes i analitzar-les?
No ens ha afectat gaire, perquè són enquestes telefòniques. Una altra cosa és que veiem que hi ha un efecte de la pandèmia sobre els resultats, específicament sobre la participació. El que passa és que, com que ja prevèiem que hi hauria una baixada de participació, serà complicat saber en quina mesura en serà responsable la pandèmia. Haurem d’esperar a veure resultats i fer anàlisis.
-Han hagut de tenir en compte elements diferents a l’hora d’estimar els resultats?
-Sempre. Un dels problemes és l’estimació de la participació. Ara, doncs, hem de fer escenaris de diferents tipus de participació i veure si específicament afecta un segment més que l’altre. És bastant transversal. Segurament perquè es barregen dues coses: uns tenen menys ganes de participar i a d’altres els fa més por participar. Més o menys afecta de manera similar a tots els segments.
-Així doncs, ha estat un procés força normal…
-Pel que fa a fer enquestes, ens afecta molt més qualsevol canvi que hi ha a l’opinió pública. Per exemple, l’efecte Illa. No és el mateix fer l’enquesta poc després de l’anunci de la candidatura d’Illa que al cap de quinze dies, quan ja no hi ha l’efecte immediat. O qualsevol cosa que té molt impacte en l’opinió pública, com el dia que surten els presos. Hi ha determinades qüestions que tenen un impacte molt fort en l’opinió pública. Després has de veure què és impacte i què és veritat. En la participació, sembla que ha afectat més el debat pel canvi de data electoral que la pandèmia en si. De cop i volta, va haver-hi una baixada molt important de gent que deia que estava disposada a participar. Va ser exclusivament arran de l’embolic que es va muntar, no tant per la por. Una setmana abans, el 75% de la gent deia que estava disposada a votar. Una setmana després, el percentatge era del 65%. Per tant, no era la pandèmia, sinó el debat al voltant de la data electoral. Si demanes a la gent el motiu, diu que és per la pandèmia, però el que ho ha provocat és el debat que hi ha hagut.
-Normalment, en les eleccions catalanes, quines solen ser les bosses de vot que estan més disputades?
-Tradicionalment, i des que estem en el procés, hi ha els dos blocs: l’independentista i el no independentista. La principal competència entre partits s’ha produït dins dels blocs. Ara continua així. Però potser, per primera vegada d'ençà que hi ha el procés, comencem a veure que hi ha una part de l’electorat que podria estar dubtant entre fer un vot a una força no independentista o una que sí que ho és. Específicament, entre ERC, PSC i Comuns.
-Es podrien trencar els dos blocs en aquestes eleccions?
-Crec que es poden començar a trencar. Òbviament no es trencaran perquè són bastant inamovibles, però podem començar a veure moviments que indiquen que es poden començar a trencar.
-Creu que la correlació de forces entre blocs pot ser diferent?
-Canviarà una mica, però no massa. Al final, però, uns pocs canvis poden tenir una repercussió relativament important al Parlament, on es depèn dels escons que tens. Pel que fa al percentatge de vot, és probable que l’independentisme torni a estar al 48-49%. I si no hi arriba, tampoc passarà massa res. Es mourà en els valors que, de fet, s’ha mogut sempre. Veurem com actua l’efecte de desmobilització de cara a aquestes eleccions. Fa una setmana, amb la incertesa de la data electoral, es notava molta incertesa a l’hora d’anar a votar o amb la voluntat d’anar a votar.
-En aquestes eleccions, quines seran les fronteres més ajustades o més actives entre partits?
-La principal, on hi ha més dubtes, és entre ERC i JxCAT. No afecta el bloc, però afecta per saber quin serà el principal partit independentista. L’altra és entre PSC i Ciutadans. De tota manera, aquí no hi ha tanta frontera. Realment, Ciutadans s’està desmembrant i tothom està tornant als orígens. Més aviat, els dubtes estarien entre PSC i ERC i entre PSC i Catalunya en Comú. Els tres principals dubtes són ERC amb JxCat, PSC amb ERC i PSC amb comuns. Des del punt de vista numèric són els més importants.
-Quin partit pot recollir més vot indecís? Quin es pot veure més perjudicat per aquest fenomen?
-Indecisos en tenen tots els electorats. Qui en té menys, en aquests moments, és el Partit Socialista. És qui té una fidelitat de vot més alta i qui té més empoderat el seu electorat. La indecisió en els altres ha crescut. Per exemple, a ERC. Sortien com a guanyadors i ara estan més igualats amb JxCat i el PSC. També hi ha indecisió entre una part de l’electorat de Ciutadans que segurament acabarà a l’abstenció. Tradicionalment, Ciutadans té un perfil relativament abstencionista en el seu electorat. També hi ha una certa indecisió en la gent dels comuns.
-El fet que ERC tingui tantes fronteres actives fa que el que li prediuen les enquestes sigui més volàtil que el que es prediu per al PSC o JxCat?
-El PSC també té moltes fronteres. El que passa és que el PSC té una certa tendència a l’alça. Pel que fa a ERC, abans de la campanya només existien ells a les enquestes. Ara, de cop i volta, se li obren fronteres a un cantó i l’altre.
-És un procés similar al que va viure ERC a les darreres eleccions?
-Efectivament. ERC té un posicionament de marca que és molt potent. Quan no hi ha eleccions, per dir-ho de manera exagerada, ells existeixen i els altres estan fora del terreny. A Junts per Catalunya en aquell moment no hi havia un lideratge clar, tot i que el lideratge és el de l’expresident Puigdemont, però ell no és aquí. Per tant, ERC s’ha passat molt temps liderant en solitari les enquestes. En el moment en què ens apropem a les eleccions i comencen a aparèixer els altres electors, és lògic que es produeixi una certa indefinició. De fet, a ERC li diuen ara les enquestes que està en una posició similar a la que estava en les anteriors eleccions. No és que baixi, sinó que baixa respecte a les expectatives. Està en una posició relativament igual que el 2017.
-Com afectarà l'abstenció als diferents partits?
-Veurem. En principi, jo crec que perjudicarà o beneficiarà una mica a tothom per igual. Una de les coses que es preveien, abans de l’enrenou amb la data electoral, era que semblava que podia afectar més al vot no independentista. Tota la problemàtica de la data sembla que ha fet que afecti una mica més a l’electorat independentista. Aquestes forces polítiques posaven més dubtes o eren més proactives a canviar la data electoral. Crec que ara, aquests dies, s’animarà una mica més la participació. De tota manera, serà una participació molt més baixa de la que teníem durant el procés, i tornarà a la que havíem tingut abans del procés.
-Com pot afectar aquesta participació més baixa als partits petits? PP, CUP i Vox, sobretot…
-Pot reforçar-los. L’abstenció acaba afectant una mica més als grans. De tota manera, veig que afectarà d’una manera semblant a tots els electorats.
-L’efecte Illa ha estat real? Vostès l’han percebut a les enquestes?
-És molt important. Els socialistes no estaven a les travesses per poder guanyar les eleccions. Com a molt quedaven tercers, sobretot per la baixada de C’s. Ara estan en totes les enquestes. Nosaltres som els qui els hem donat millors resultats. Totes les enquestes els posen entre els tres primers amb opcions de guanyar. Nosaltres vam fer una enquesta just després, on es veia molt bé l’efecte. Allà veus que tots els electorats preferien a Illa que a Iceta. Sobretot la fidelitat de vot, que és la dada clau. Els socialistes és qui en té més de tots.
-D’on arrossega el vot el PSC?
-Fidelitza el seu votant moltíssim. I treu vot de C’s, sobretot. En volum, perquè C’s perd molt. Després també té vot en discussió amb els comuns. I després, i és la dada diferent i veurem què passa, té competència amb ERC.
-En quines fronteres de vot s’ha notat més l’efecte Illa?
-On s’ha notat més és en tot el que no sigui C’s. C’s ja donava els vots molt abans al PSC. Els socialistes ja tenien una pujada important. Fins desembre, tots els partits pujaven, perquè la baixada de C’s és molt bèstia. Els socialistes, el que fan, és recuperar els seus votants. Ara, a banda d’això, totes les forces polítiques li donen alguna cosa. Fins i tot JxCat o el PP. Ara, amb gruix, Catalunya en Comú, que és qui tenen més a prop. De fet, els comuns estan entre ERC i el PSC.
-Els comuns són els grans perjudicats de l’efecte Illa?
-Podrien ser-ho. Ara veurem amb la campanya com entra la seva candidata. Estan en un lloc on hi ha molta competència amb uns i altres.
-L’efecte de la sortida dels presos polítics també es nota a les enquestes?
-Encara és aviat. Jo no tinc cap enquesta feta de forma immediata. Però és probable que alguna cosa s’hagi notat. Més per reforçar que no per canviar res.
-L’entrada en joc d’Oriol Junqueras, per exemple, pot ser important per ERC?
-A l’enquesta del CEO, una de les coses sorprenents és que les fidelitats de vot són molt baixes. Jo parlo que el PSC té una fidelitat del 75% i ERC del 55%. Amb l’entrada dels presos, es pot pal·liar una mica l’increment de la indecisió. També és important veure si el Pere Aragonès agafa una mica més de força, perquè en termes de lideratge sembla que la Laura Borràs va més forta que ell. Veurem, també, si s’acaba confirmant que hi ha un nucli de competència entre el PSC i ERC.