Eleccions 14-F

El PDeCAT està convençut que acabarà arbitrant la política catalana

El PDeCAT és conscient dels seus orígens i no es mostra incòmode quan se l’identifica com l’alternativa a l’antiga Convergència. Des de la candidatura, encapçalada per l’exconsellera d’Empresa i Coneixement Àngels Chacón, es mostren convençuts que el partit jugarà un paper important en la política catalana i es venen com l’antídot a la demagògia i el populisme. Fem una radiografia del partit amb Joana Ortega, exvicepresidenta del Govern català i número dos del partit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El dijous 18 de juny de 2015 és el dia en què es data la ruptura de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC). D’aquesta manera, es posava punt final a una coalició que es va mantenir viva més de 35 anys. Les discrepàncies internes sobre la independència de Catalunya van ser el detonant. Mentre la cúpula d’UDC es mostrava en contra de la ruptura amb Espanya, Convergència era partidària de concórrer les eleccions del 27 de setembre de 2015 amb Esquerra Republicana de Catalunya, motiu pel qual es va formar la candidatura Junts Pel Sí (JxSí) i de la qual també en van participar altres organitzacions polítiques com Demòcrates —escissió independentista d’UDC— i Moviment d’Esquerres, escissió independentista del PSC. 

La vida del projecte polític de CiU es va acabar, però el cert és que aquesta dissolució va provocar el naixement d’altres formacions que aspiraven a defensar els mateixos ideals. És el cas d’Units Per Avançar, de l’exconseller Ramon Espadaler, que ara concorre a les llistes amb el PSC; Junts per Catalunya, dirigit pel president Carles Puigdemont –tot i que volen marcar diferències ideològiques i es volen desmarcar de l’etiqueta ‘convergent’– o el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), liderat per David Bonvehí i que l’exconsellera d’Empresa i Coneixement Àngels Chacón encapçala en les eleccions del 14 de febrer. El partit no renega del seu passat i es presenta com l’hereu del llegat polític de l’antiga Convergència i obertament independentista, amb la pràctica d’una política de centredreta. És coneixedor dels seus orígens i defensa que en el segle XXI hi ha una altra manera de fer política. 

Joana Ortega acompanya Chacón al capdavant del PDeCAT a les eleccions. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la va inhabilitar el març de 2017, juntament amb l’exconsellera Irene Rigau i el president Artur Mas, per haver convocat la consulta del 9 de novembre del 2014 desobeint l’ordre del Tribunal Constitucional (TC). Un cop complerta la pena, Ortega no ha perdut les ganes de tornar en la primera línia de la política. En una conversa amb EL TEMPS, l’exvicepresidenta de la Generalitat explica que participa en el PDeCAT per tres motius: en primer lloc, per la situació d’excepcionalitat que viu el país, que pateix una crisi sanitària, social i econòmica; en segon lloc, pel programa que defensa el partit i perquè també “disposo d’una experiència en el govern en què també hem afrontat moments complicats”; i, finalment, pel lideratge d’Àngels Chacón, que destaca que “és propositiu i no ven fum”. Reconeix haver tingut converses amb altres formacions, però en el PDeCAT hi veu “els valors que he defensat tota la vida”. 

Àngels Chacón, candidata a la presidència pel PDeCAT. Foto: PDeCAT. 

Distàncies amb JuntsxCat i el PNC

El PDeCAT, JuntsxCat i el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) són fruit de la fractura de l’espai postconvergent, en què distints líders han decidit emprendre camins diferents per defensar projectes polítics amb pocs punts en comú. En aquest sentit, el PDeCAT retreu a JuntsxCat l’esperit de confrontació que expressen quan es mostren partidaris de declarar la independència si en les eleccions del 14 de febrer el vot independentista supera el 50%. “Es fa molt difícil que tinguin propostes concretes”, “jo soc una persona realista i no podem afegir frustració en el país i els ciutadans”, comenta Ortega. Del PNC no en fa massa menció al·legant que no coneix massa aquest partit, a pesar que la seva líder, Marta Pascal, va ser coordinadora general de la formació de què forma part Ortega. 

Al PDeCAT no l’incomoda que se’l conegui com el partit hereu de Convergència, però “em sorprèn que membres de JuntsxCat reneguin ara de CiU quan n’han format part”. Ortega posa de manifest que la col·laboració publico-privada i el model d’escola pública i concertada neix en gran part de la vocació de CDC. “Els valors, les arrels i aquesta social democràcia que hem defensat és plena i viva” en la base ideològica del PDeCAT, assegura Ortega. 

Arran el cessament en el govern de la consellera del PDeCAT, Àngels Chacón, ara candidata del partit, el passat setembre, la relació amb la formació de Puigdemont ha estat més tensa i l’acció “només responia a l’interès polític” de JuntsxCat, ja que Chacón, “molt ben prestigiada pel sector”, diu Ortega, es va mantenir en el PDeCAT. El president Torra va al·legar el cessament com a mesura per enfortir el govern, però “la seva destitució va respondre a criteris polítics i va ser una nefasta decisió pel país, perquè es tractava d’una consellera sòlida i coneixedora del sector productiu”, defensa Ortega. 

Un referèndum pactat amb l’Estat

El partit rebutja la confrontació i la desobediència com a part de la solució al conflicte polític que hi ha entre Catalunya i Espanya. En una entrevista en aquest mitjà, Àngels Chacón insistia que s’ha de negociar amb l’Estat espanyol un referèndum perquè els ciutadans puguin decidir el seu futur. En la mateixa línia segueix Ortega, que afirma que “si no hi ha diàleg i negociació, no hi haurà un possible referèndum”. 

El partit considera que per arribar a la independència s’ha d’enfortir el país amb estructures d’Estat, així com disposar d’un sector productiu “fort, potent i en què no hi hagi desigualtats”. “Hi ha d’haver un govern fort i que no es dediqui a barallar-se o a confrontar propostes”, relata Ortega, referint-ne de forma implícita en el govern de Torra i Aragonès. “El PDeCAT es conformaria amb una autonomia més consolidada?”, li preguntem. “No, el PDeCAT vol que la independència sigui de fets, no de paraules”, respon. “Els desitjos i les il·lusions les tenim, ara falten els fets”, adverteix. 

La CUP i el PDeCAT, la cara i la creu de la política

Sens cap mena de dubte, amb un dels partits que es mostren més distesos i molestos des del PDeCAT és amb la CUP. “Estem als antípodes del que representa la CUP”, afirma Ortega. Insisteix que no tenen cap element en comú, més enllà de l’anhel de llibertat per Catalunya. “No creiem ni defensem l’ocupació com un sistema d’accedir a l’habitatge i malmetre la propietat privada” i “apostem per una estructura d’Estat com són els Mossos d’Esquadra”, que són unes competències “que ens han costat molt” d’aconseguir, diu Ortega. 

D’esquerra a dreta: Josep Maria Vila d’Abadal, Marc Solsona i Àngels Chacón, en l’acte ‘Món rural’ a Bassella (Alt Urgell). PDeCAT

És precisament arran de l’ocupació que el PDeCAT ha detallat en el seu programa electoral l’enduriment de penes de presó per totes aquelles persones que ocupin habitatges de primeres residències. En aquest sentit, “creiem que les persones que usurpen la propietat no poden quedar impunes” i “s’ha d’enfortir el sistema judicial i policial”, explica Ortega, de la mateixa manera que “l’Estat ha de protegir els drets dels propietaris”. 

Sobre el darrer govern: “Ha estat una legislatura perduda”

El patit considera que l’últim executiu català ha estat un govern molt confrontat i han passat situacions molt greus que “no ha estat capaç de respondre”. Ortega els retreu el fet que no hagin sabut actuar davant una mortalitat elevada en les residències geriàtriques, que no hagi estat capaç “d’oferir ordinadors i dispositius als alumnes que no poden assistir a classe” i que tampoc no hagi “tingut en compte les diferències del país”. “Ha estat una legislatura perduda”, lamenta Ortega. 

Tot i reconèixer que la gestió d’una crisi d’aquesta magnitud és complicada de gestionar, “tenim un govern que no dona resposta i està preocupat en les picabaralles internes”. En aquest sentit, Ortega es mostra inquieta en relació amb el pla de vacunació: “Amb quins ulls poden mirar el futur les famílies, els sectors productius i les escoles si veiem que el calendari no es compleix i s’endarrereix?”, es pregunta. 

El resultats que n’esperen i la polèmica amb els drets electorals

“Des del moment que hi ha un número tan gran d’indecisos, no crec que una foto fixa pugui apropar-se a la realitat”. De moment, les enquestes no els son massa favorables. Segons una enquesta d’El Periódico, la candidatura de Chacón no aconseguiria representació en el Parlament de Catalunya. No obstant això, des del PDeCAT “estem convençuts que acabarem arbitrant la política catalana i som l’antídot a la demagògia fàcil i populisme i radicalisme de cap de setmana”. 

Segons la Junta Electoral, els drets electorals de JuntsxCat corresponen al PDeCAT, perquè és l’única formació política de la coalició que es presenta ean les eleccions. En la pràctica, JuntsxCat és un partit extraparlamentari i també ha hagut de recollir avals per presentar-se en les eleccions. No obstant això, segons avançava NacióDigital, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA) ha considerat que JuntsxCat i VOX són ‘grups polítics significatius’ i els donarà cobertura mediàtica. En aquest sentit, Ortega diu que “m’agrada recordar que la corporació és un mitjà públic i que ha de posar criteris objectius en funció dels drets de representació que tenen els partits polítics i no pas per simpatia”, mentre denuncia que abans de la campanya han estat “totalment silenciats” i “comencem a tenir veu ara”. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.