El Departament de Justícia va ratificar dijous el tercer grau penitenciari, proposat per les juntes de tractament, per als líders independentistes que es troben empresonats. Divendres, els presos polítics podran abandonar parcialment les presons, on hauran de dormir entre dilluns i dijous. Això farà que tots ells puguen participar en la campanya electoral. L’excepció és la de Carme Forcadell, confinada al centre de Wad-Ras per un brot de coronavirus.
Encara, però, hi ha dues possibilitats que podrien impedir la participació dels presos polítics en la campanya. Una, que la Fiscalia del Tribunal Suprem torne a presentar recurs contra aquest tercer grau, tal com ja va fer a l’estiu. La mera admissió a tràmit del recurs per part del tribunal sentenciador va fer caure el tercer grau dels presos polítics, que van tornar a un règim de reclusió molt més estricte. Ara, hi ha la possibilitat que aquesta situació es torne a repetir, si bé el termini dels tràmits no hauria de ser immediat. L’altra eventualitat és un nou ajornament de la data electoral. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va tombar el decret que fixava les eleccions en el 30 de maig, però abans del dia 8 de febrer s’haurà de pronunciar definitivament sobre si convé o no moure la data actual dels comicis atenent a raons sanitàries.
Mentrestant, tothom treballa amb l’horitzó del 14 de febrer com a data fixa. I els partits es preparen per mirar de posicionar-se tan bé com puguen per les expectatives dels comicis. Les formacions independentistes, concretament, comptaran amb la participació dels presos polítics durant la campanya per complir amb aquest objectiu. El fet revulsiu, però, podria afectar més partits, a banda de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana.
La repressió, al centre
Tot i que el context de repressió que va condicionar les eleccions del 21 de desembre del 2017 encara es manté, la tensió s’ha rebaixat bastant. Els presos polítics, ja condemnats en ferm, acumulen més de tres anys a la presó. Els exiliats s’han estabilitzat a l’estranger i l’escenari, tot i ser excepcional, s’ha normalitzat. Amb els fets d’octubre ben recents, la polarització del 2017 va provocar la participació electoral més alta de la història. Un fet que es va traduir en una victòria electoral de l’independentisme i també en el triomf històric de Ciutadans, que no va poder aprofitar la majoria.
Ara, després d’una legislatura tensa i marcada, també, per una pandèmia mundial, la repressió no ha deixat de ser un dels eixos centrals del debat electoral, si bé comparteix espai amb altres qüestions com la del coronavirus o la crisi social i econòmica que en deriva. La irrupció dels presos polítics en campanya, però, fa guanyar terreny al debat sobre la repressió.
La repressió afecta tots els partits independentistes. Si bé, els qui compten amb líders empresonats són Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Les dues formacions aprofitaran els permisos dels represaliats per tornar a posar la repressió al centre. La repressió, de fet, és un dels pocs punts en comú que uneixen JxCat i ERC, formacions en disputa contínua durant tota la legislatura i també durant la campanya, rebaixada per alguns pactes parcials de no agressió.
La participació en campanya dels presos polítics farà que totes dues formacions tornen a adreçar el seu discurs contra els socialistes i els comuns, formacions que integren el Govern espanyol. El PSC, amb la candidatura sobtada de Salvador Illa, es va posicionar com a formació a derrotar durant les eleccions. El desmantellament de Ciutadans beneficiarà els socialistes, així com també una part dels vots dels electors independentistes desenganyats durant els últims anys. L’argument de les formacions independentistes majoritàries contra el PSC, que s’acusen mútuament d’un possible pacte futur amb Salvador Illa, se centrarà en la judicialització del conflicte i en la nul·la voluntat dels socialistes –i d’Unides Podem– a resoldre’l.
Tot això, però, farà que el PSC es mantinga al centre de la campanya, cosa que podria beneficiar la formació de Salvador Illa. L’independentisme, amb els presos fent campanya, serà capaç de mobilitzar el seu electorat. Els socialistes, en canvi, ja han mostrat les seues intencions de mantenir un to moderat, tal com venen fent els darrers mesos. Un perfil en què encaixa Salvador Illa i que fins ara, segons les enquestes, podria fer sumar vots als socialistes.
Cal dir, també, que el tercer grau dels presos polítics farà reaccionar els partits espanyolistes contra el PSC, partit a què acostumen a acusar de connivència amb els represaliats. Una estratègia que a l’Estat espanyol no ha servit per derrotar el PSOE i que a Catalunya servirà, en tot cas, per reforçar el PSC com a partit central de la campanya electoral, tal com ja ha ocorregut en les darreres eleccions a nivell estatal.
La mobilització
Una de les dificultats per als partits independentistes que poden combatre els presos participant en la campanya és la desmobilització. El pànic a la pandèmia farà disminuir notablement la participació electoral. Un fet que, a les eleccions al Parlament, ha perjudicat tradicionalment el PSC. A hores d’ara, però, i davant un escenari tan inèdit, marcat per la repressió i per la pandèmia, els partits coincideixen a dir que no hi ha precedents com per especular a qui afectaria la desmobilització electoral.
La desmobilització, però, també sol ser una conseqüència del desencís. L’independentisme, dividit més que mai durant l’última legislatura, se’n veurà ressentit. Per això, els partits indepednentistes més votats miraran de corregir aquesta possibilitat amb la participació dels presos en campanya per tornar a situar la repressió al centre del debat. Un fet que ha beneficiat electoralment Junts per Catalunya i Esquerra Republicana els últims anys, tal com es va veure en les eleccions al Parlament del 2017 i a les estatals, europees i municipals de 2019. De fet, les llistes tant de JxCat com d’ERC sempre van estar liderades per persones preses o exiliades.
Cal considerar, també, que una actuació sobtada –i possible– de la Fiscalia contra el tercer grau que aturara la participació dels presos polítics en la campanya electoral podria, al seu torn, mobilitzar encara més l’independentisme. La repressió sempre funciona en termes electorals.
I l’exili?
Durant les últimes eleccions al Parlament els encausats ja van participar en campanya electoral. No ho van poder fer Oriol Junqueras, Jordi Sànchez ni Joaquim Forn, els únics que no van comptar amb llibertat provisional, conjuntament amb Jordi Cuixart –que no pertany a cap partit. Tot i no participar-hi activament degut a la seua situació d’empresonament, Oriol Junqueras va ocupar el lloc número u de la llista d’ERC. Per JxCat, Sànchez i Forn en van ocupar el dos i el set respectivament, tot i que no van exercir com a diputats, degut a l’impediment del Tribunal Suprem.
Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Carles Mundó, Marta Rovira i Anna Gabriel, llavors en llibertat, van participar activament en campanya. També ho van fer els exiliats Clara Ponsatí, el president Carles Puigdemont, Meritxell Serret i Toni Comín, llavors a les llistes d’ERC.
Ara, el president Carles Puigdemont torna a liderar la llista de JxCat, per bé que la presidenciable és Laura Borràs. El conseller a l’exili, Lluís Puig, anirà al número nou de la llista d’aquest partit. Però les restriccions imposades per la COVID-19 a Bèlgica exclouen la possibilitat de viatjar a fora del país si no és per un motiu essencial. Això impediria que els exiliats feren campanya des de la Catalunya Nord, a excepció que s’hi hagen instal·lat dies abans del 27 de gener –dia en què es van imposar les restriccions– de manera discreta. Siga com siga, el president a l’exili ja sap el que és superar ERC fent campanya a distància, tal com va passar el 2017.