Gairebé un any després que la Covid-19 aterrés als Països Catalans, s’ha constatat que la pandèmia ha tingut afectacions en tots els sectors de la societat. Mentre els ciutadans afronten les eleccions del 14 de febrer com un acte per fiscalitzar el poder autonòmic, als partits se’ls presenta una oportunitat per presentar les propostes per fer front a la tercera onada i a l’era post-covid. La pandèmia condicionarà els actes electorals –ja que s’han hagut d’adaptar i fomentar els actes digitals, tal com detallava El TEMPS en un article– i els programes electorals, en els quals es formularan propostes pensades per fer-hi front.
Ciutadans, sensible amb la restauració i l’hostaleria
Des de Ciutadans, que va ser la força més votada en les eleccions del 21 de desembre de 2017, expressen que són conscients que gestionar una crisi d’aquesta magnitud és difícil, però tot i això es mostren crítics amb el govern català: “s’està gestionant la crisi de forma incomprensible”, comentava el candidat a la presidència Carlos Carrizosa en seu parlamentària el 20 de gener. El partit es mostra sensible amb la restauració i l’hostaleria, que són uns dels sectors més perjudicats a causa de la pandèmia i el confinament municipal. En aquest sentit, Anna Grau, número dos de Cs per Barcelona, expressa que no haurien de veure’s obligats a triar entre “complir les restriccions i arruïnar-se” per les mesures del govern. És per aquest motiu que plantegen la creació d’ajudes directes, com les que han proposat en les negociacions en els Pressupostos generals, que permetrien cobrir fins a un 75% les pèrdues en facturació i fins a 4.000 euros per pagar els lloguers dels locals.
Una de les accions que també defensen és l’aplicació de l’anomenat ‘confinament intel·ligent’, que implicaria augmentar el teletreball i l’acceleració del pla de vacunació, alhora que permetria “controlar la tercera onada i evitar un confinament dràstic”, expressava Inés Arrimadas, presidenta del partit. Un confinament que aniria acompanyat de la reducció de l’IVA de les mascaretes tipus FFP2. Al novembre, l’executiu de Sánchez ja va abaixar l’IVA de les mascaretes quirúrgiques del 21% al 4%. Ara, Cs planteja la rebaixa en les FFP2 “perquè són les recomanades per evitar contagiar-nos de la Covid-19”.
Junts per Catalunya i l’Estat propi
“La gestió de la pandèmia és la nostra prioritat i la independència la nostra ambició”, exclamava Laura Borràs, candidata de Junts per Catalunya, en la presentació de la formació el passat 24 de gener. Des del partit del president Puigdemont posen de manifest que disposar d’un Estat propi seria útil per lluitar contra la pandèmia, a més de manifestar que s’ha de treballar amb el “binomi de salut i economia”. Retreuen al Govern espanyol “la deixadesa i abandonament de les funcions”, i contraposen la gestió que hi ha hagut en altres països de la Unió Europea –en què s’han impulsat moratòries o excepcions de pagament– amb el de l’executiu de Sánchez, “que no han fet absolutament res”, diuen.
En una entrevista al Diari de Tarragona, Borràs denunciava que la recaptació del 90% dels impostos per part de l’Estat espanyol és el dèficit “que no ens permet prendre les mesures necessàries d’acord amb els nostres propis recursos”, mentre expressa que el “40% es queden allà i no tornen” – referint-se a Espanya. Així doncs, els objectius del partit són crear un Govern nou i fort que estigui compromès amb la independència i la lluita contra la pandèmia.
Els republicans, partidaris de teixir consensos
En relació amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), de les eleccions del 14 de febrer n’esperen teixir consensos amplis amb diferents formacions per afrontar la reconstrucció del país en l’era postcovid. En concret, els republicans es comprometen a establir un govern de mirada àmplia per tal de refer Catalunya en base cinc grans eixos: la digitalització, la transició ecològica, aposta pel foment del sector agroalimentari, l’educació i la salut.
En l’abril del 2020, els republicans van iniciar un grup de treball per tal d’idear propostes i analitzar els escenaris que s’obriran i “proposar accions concretes”. L’equip treballa amb tres principis: l’enfortiment dels poders democràtics, la creació d’un nou estat del benestar i l’aposta pels “sectors econòmics que generen riquesa al conjunt de la societat”. En declaracions a EL TEMPS, Isaac Peraire, vicesecretari general de Vertebració Territorial i Partit Obert d’ERC i membre del grup de treball, afirma que les propostes “estaran reflectides en el programa electoral”, tot i que algunes “ja s’han estat aplicant”. Així doncs, la bateria de propostes es traslladaran en les diferents institucions, com el Parlament de Catalunya i el Congrés, per transformar-les en iniciatives.
El PSC, compromès amb els serveis públics
Segons consta en l’esborrany del programa electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), la solució a la pandèmia i a l’era postcovid implica reforçar els serveis públics i les institucions del país i treballar per la recuperació econòmica i social. En concret, el partit de Salvador Illa defensa el reforç dels serveis públics no només per posar fi a la Covid-19, sinó també “per fer front al creixement de les desigualtats socials i als reptes que suposen el canvi climàtic i la transformació digital”, a pesar d’advertir que els serveis estan debilitats “per l’escarni d’una dècada en regressió que ha fet trontollar el nostre model de serveis i garanties socials”.
En l’apartat ‘Federalisme i Bon Govern’, els socialistes es comprometen a promoure una “actitud de negociació constructiva” pel que fa a la gestió de fons extraordinaris derivats de la pandèmia, i deixen a entreveure la possibilitat que hi hagi una negociació d’un nou sistema de finançament econòmic. Per altra banda, també són partidaris de reforçar l’atenció primària, argumentant que és un mur de contenció i evitaria el col·lapse. En l’esborrany també en destaca la creació d’un pla de xoc pel teixit esportiu i la cultura, amb la coordinació dels ministeris corresponents, amb l’objectiu de pal·liar les conseqüències que hagin provocat les restriccions.
Recursos de la sanitat privada a la pública, un dels objectius dels comuns
En Comú Podem, capitanejat per Jéssica Albiach, durant la crisi de la covid-19 ha practicat una política crítica amb el Govern català. En els inicis de la primera onada ja havien defensat en més d’una ocasió que la gestió havia de recaure en el govern espanyol i s’havia de desenvolupar una actitud d’entesa entre els executius. En una entrevista concedida a El Confidencial, Albiach expressa que la Generalitat ha estat un mes i mig sense secretari de Salut Pública i que, al final, les confrontacions entre socis de govern “era per no fer-se càrrec de les decisions dels altres consellers amb la mirada posada a les eleccions”.
A ECP es mostren preocupat amb el pla de vacunació i són partidaris de posar al servei de la sanitat pública els recursos de la privada. “No pot haver-hi ni un sol llit de la privada lliure mentre s’estiguin posposant intervencions quirúrgiques”, mencionava Albiach al Parlament el 13 de gener. Conscients que el país està en una situació difícil, reclamen al govern “decisions fermes i valentes” i coratge per escoltar a la resta per tal d’impulsar les mesures que calguin “per aturar l’evolució del virus”.
La CUP planteja l’impuls d’una farmacèutica pública
Els anticapitalistes els uneix un objectiu amb els comuns, i és el fet d’utilitzar els serveis de la sanitat privada per fer front a la pandèmia. Dolors Sabater, cap de llista de la CUP, explicava en roda de premsa a inicis de gener que els 9.501 llits de la sanitat concertada i privada havien de passar a disposició de la pública “de forma indefinida i sense compensació”, mentre insistien que era necessari blindar els Centres d’Atenció Primària (CAP), així com l’obertura dels centres en els caps de setmana “per descongestionar els altres dispositius en dies festius” i “garantir prou línies telefòniques als CAP, gratuïtes i accessibles per a tota la població”.
Una de les propostes que des de la formació han plantejat en altres ocasions és la creació d’una empresa farmacèutica pública propietat de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, des de la CUP defensen que es podria garantir la seguretat dels medicaments, “acabar amb els desabastiments, reenfocar la investigació, millorar la transparència i afavorir el control dels preus dels medicaments”.
Els PP, crítics amb la ‘NASA catalana’
Pel Partit Popular de Catalunya, “la pandèmia ha posat de manifest la incapacitat que té el separatisme per governar”, explicava Lorena Roldán, cap de llista per Tarragona, en la presentació del partit el passat 24 de gener. En concret, detalla que el projecte polític dels independentistes ha fracassat i que “en aquesta pandèmia han caigut moltes caretes i espero que així ho reconeguin els catalans el pròxim 14 de febrer”.
Els populars es mostren molt crítics amb la creació de l’Agència Espacial de Catalunya, impulsada pel Departament de Polítiques Digitals i coneguda popularment com la ‘NASA catalana’. El projecte, aprovat pel consell executiu el 27 d’octubre de 2020, té una inversió inicial de 2,5 milions d’euros i el pressupost total estimat és de 18 milions d’euros a repartir en quatre anys. En aquest sentit, Roldán no compren per a quin motiu es va crear aquest organisme i manifesta que s’ha impulsat en la meitat de la segona onada “quan els bancs d’aliments estan sense existències i molta gent no arriba a final de mes”. Per Roldán, els diners s’han de prioritzar i qualifica de misèria el paquet d’ajudes als autònoms.
El PDeCAT, en defensa de la indústria
En el cas del PDeCAT, que fins al setembre van mantenir conselleries en el govern, critiquen que hi ha mala imatge de l’executiu català en la lluita contra la pandèmia, així com una manca de preparació en les eleccions. El PDeCAT es ven com el partit capaç de “gestionar amb criteris de racionalitat” i de treureCatalunya “d’aquesta situació d’imprevisió”, afirmava Àngels Chacón, candidata a la presidència.
Es mostren ferm defensors de l’economia productiva, que consideren que “és un dels pilars innegociables del PDeCAT” i “una de les grans oblidades d’aquest Govern”. Fan esment del fet que la indústria ja tenia reptes abans de la pandèmia com la digitalització, però la Covid-19 “ha fet que la situació sigui encara més greu i posi en perill molts llocs de treball” i “no s’adopten mesures de manera coordinada parlant abans amb els sectors”, comentava Chacón.
Tancar TV3, la polèmica proposta de VOX
El partit d’extrema dreta VOX es planteja les eleccions per “retornar l’esperança als catalans” i retornar la Generalitat de Catalunya “al català corrent”. Defensa de la unió d’Espanya, discursos xenòfobs i racistes en contra de la immigració i partidaris de la derogació de la llei catalana contra la violència masclista, a més d’acabar amb l’anomenada ‘màfia separatista’.
Però si ens centrem en la pandèmia, una de les qüestions més polèmiques de VOX és que planteja el tancament de la televisió pública catalana per destinar tots els diners a ajudes per comerciants, hotelers i garantir el sistema de benestar dels catalans. Així ho va explicar Ignacio Garriga, candidat de VOX a la presidència, en una trobada digital de l’agència Europa Press. Per Garriga, el candidat del PSC, Salvador Illa, “ha demostrat ser un inepte i un negligent en la gestió de la pandèmia” i treballaran per evitar l’anomenat ‘efecte Illa’.