La darrera enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) sobre els comicis catalans del 14-F assenyala, per una banda, l'"efecte Illa". I per l’altra, el desgast electoral dels socis de govern originat per la gestió de la pandèmia i les fortes tensions entre els partits. A aquests factors es podria sumar el creixement de la CUP que, tal i com apunten les enquestes, tornaria a tenir la capacitat de condicionar la majoria independentista. En termes electorals, el CIS de gener atorgava a ERC una forquilla d’entre 31-33 escons i a Junts una d’entre 20-27. El pronòstic per a la CUP, en canvi, és d’un creixement de fins a 8-11 escons. Si es complís la previsió del CIS, els anticapitalistes podrien superar el seu màxim electoral de 10 diputats amb Anna Gabriel com a cap de llista el 2015. Aleshores, els cupaires van ser capaços de condicionar el full de ruta cap a la independència de Junts pel Sí, evitant que Artur Mas continués a la presidència. Tot sense entrar al Govern. Ara, però, amb un hipotètic escenari d’ERC i Junts debilitats i amb una CUP necessitada de protagonisme i visibilitat, les coses poden canviar. Es produirà el primer tripartit independentista de la història?
No obstant això, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de gener apunta en una direcció força diferent al CIS pel que fa al resultat d'ERC, Junts i el PSC, ja que no preveu una davallada dels socis del govern català i pronostica un efecte "Illa" insuficient. Concretament, el CEO indica que ERC i Junts es disputen la victòria el 14-F, amb els republicans lleugerament avançats. Alhora, aquest baròmetre electoral posiciona un PSC relegat al tercer lloc. I, fins i tot, les dues principals forces independentistes podrien arribar a sumar la majoria parlamentària sense la ser necessària la suma dels diputats anticapitalistes. A més a més, comptant els suports de la CUP i el PDECat, l'independentisme superaria el 50% de vots. Val a dir que aquesta és una de les enquestes més optimistes pels interessos independentistes publicada fins al moment.
L’actual context polític permet pensar en un possible govern de coalició de tres potes format per ERC, Junts i la CUP. No és un escenari impossible, si es té en compte que hi ha veus que apunten que Dolors Sabater té un tarannà més dialogant i negociador que d’altres candidats cupaires anteriors. Prova d’això les declaracions que va fer el passat 29 de desembre a 'Els Matins de Catalunya Ràdio': “Si ens podem entendre amb el què, estem preparats per entrar al govern”. I, recentment, en una entrevista a EL TEMPS, va afirmar que “la CUP vol que canviïn les regles del joc, està disposada a assumir totes les responsabilitats i no descarta entrar en un Govern. El que descarta és entrar en un Govern amb regles del joc autonomistes i d’immobilisme”. Certament, la CUP no tanca la porta a un govern tripartit, però tal i com s'ha pogut saber recentment, ajornarà aquest debat fins a després del 14-F. En aquest sentit, el divendres 29 la CUP va donar a conèixer quines serien les condicions per ser al Govern: la creació d'una banca pública i tenir el control públic de l'energia.
Les eleccions del 14-F se celebraran en un context sanitari molt complicat, com complicada pot ser la situació en què es podrien trobar ERC i Junts després del pas per les urnes si es fa cas als pronòstics del darrer CIS. Pel cap alt, els dos partits de govern sumarien 60 escons, però pel cap baix tan sols 51. És en aquesta tessitura que l’esquerra alternativa es podria convertir en el garant d’un govern independentista al Principat.
Ja l’any 2017, ERC i Junts, que sumaven 66 escons, van necessitar l’abstenció en segona volta dels quatre representants cupaires per investir el president Quim Torra. Ara, quan sembla ser que ERC i Junts poden pagar cara la gestió de la pandèmia i les disputes internes, el preu del suport de la CUP i la investidura d'un president independentista, ja sigui Pere Aragonès o Laura Borràs, pot encarir-se i molt.
Amb tot, el politòleg i professor de la Universitat de Barcelona (UB) Josep M. Reniu, i la politòloga illenca Aina Vidal, expliquen quines són les possibilitats electorals i post-electorals de la formació de l’esquerra alternativa. D’entrada, el professor Reniu comenta que, inicialment, ell mateix creia que la tria de Sabater era encertada perquè “havia demostrat capacitat de gestió en el tercer municipi més poblat de Catalunya, Badalona”. Segons l’acadèmic, el pòsit de Sabater és de gestió, experiència, diàleg... En aquesta línia, creu que un canvi significatiu foren les declaracions inicials de Sabater sobre una possible entrada de la CUP en el futur Govern. Per a Reniu, la recent modificació del discurs de Sabater sobre la conveniència d’entrar al govern el fa dubtar si és la candidata adient per a la formació anticapitalista.“La CUP pot tornar a jugar un paper clau per garantir la majoria absoluta per atorgar més solidesa a un govern independentista. Tot i que en les darreres declaracions fetes des del partit sembla que dubten a l’hora d’assumir responsabilitats de Govern, la qual cosa fa que minvi, d’entrada, el seu potencial negociador”, explica el politòleg vigatà.
Una de les condicions que posa Sabater perquè la CUP pugui entrar al govern és que existeixi un pla de ruptura amb l’Estat. Quant a les possibilitats reals que això passi, Reniu creu que no serà possible una entrada en el nou executiu. “No és creïble un escenari de ruptura immediata amb l’Estat. Si aquesta és la condició irrenunciable de la CUP, dubto que hi hagi cap tipus d’acord”, indica. Ara bé, li convé a la CUP formar part d’un govern de coalició independentista? El professor de la UB ho té clar: no. “En els casos en què un partit, per raó de la seva definició ideològica o pels objectius concrets que persegueix", constata que podrà obtenir rèdits "sense entrar a formar part de l’executiu i, per tant, assumir-ne solidàriament la responsabilitat de tota l’acció de govern, preferirà romandre’n fora i negociar el seu recolzament extern, puntual o de manera permanent”, subratlla.
D'altra banda, les eleccions del 14-F estaran marcades per l’excepcionalitat provocada per la Covid-19, fet que es pot traduir en una davallada de la participació. Afavoreix o perjudica la CUP un context de baixa participació? Per a l’especialista en Ciència Política de la UB, una baixa participació electoral repercuteix negativament en els partits “petits”. Però, segons ell, en el cas de la CUP, el seu electorat fidel i el fet de tenir concentrat el vot en zones concretes li pot permetre millorar els resultats de l’anterior contesa electoral.
La CUP pot ser més decisiva que mai. Si més no, això és el que creu la politòloga mallorquina Aina Vidal. “Si es confirma l’estancament tant d'ERC com de Junts en nombre d'escons i, en canvi, la CUP registra una pujada, la formació anticapitalista podria determinar la formació o no d'un govern independentista, perquè ERC i Junts sembla que no sumaran més de 60 escons conjuntament”, explica.
La capacitat d’influència dels anticapitalistes dependrà, sobretot, del seu resultat electoral. És per això que Vidal es pregunta si la previsible baixa participació del 14-F pot impulsar o frenar els cupaires. “Hi ha un gruix important de l'electorat independentista molt decebut amb la gestió dels partits de govern, i això, malgrat el factor de la davallada de la participació, pot afavorir la CUP”, comenta. I hi suma el fet que, “probablement, les persones d'edat més avançada, en aquesta ocasió, podrien ser el perfil d’electorat que més s'abstingués en aquests comicis. I això, afectaria més a ERC i Junts que a la CUP, que reuneix un perfil electoral més jove”. Vidal ho acaba de reblar, tot assenyalant que, “atenent-nos a la situació de risc que estem vivint, pot passar que vagin a votar els més convençuts i, en canvi, es decantin per l'abstenció els més indecisos”.
Un dels arguments a favor de l’entrada de la CUP al govern és que podria alleugerir la relació, cada vegada més deteriorada, entre ERC i Junts, i, de retruc, intentar dibuixar un full de ruta unitari cap a la celebració d’un nou referèndum, horitzó que comparteixen republicans i anticapitalistes. Els juntistes, en canvi, advoquen per aixecar la declaració d’independència si se supera el 50% de vots. La politòloga mallorquina considera que “si la CUP entràs al Govern, minvaria l’actual rivalitat provocada entre Junts i ERC, ja que la disputa política no seria tan directa i les diferències entre els dos es farien més petites amb la formació cupaire al Govern”. A més a més, hi suma el fet que “seria una forma d’atreure els comuns amb polítiques més d'esquerres” o, pel contrari, “posar-los en evidència amb el seu posicionament sobre algunes polítiques”, comenta.
Josep M. Reniu, en canvi, creu que l’entrada d’un tercer actor al govern no alleugeraria les tenses relacions entre ERC i Junts, sinó que les faria augmentar. “La incorporació de forces polítiques a la coalició de govern podria accentuar les diferències de criteri”, raona. I assegura que la CUP posarà condicions per entrar a govern que seran “insostenibles, perquè voldrà que siguin Junts i ERC els culpables de la negativa de coalició” amb la CUP.
Ara, els anticapitalistes tenen l’oportunitat de tornar a condicionar governs, de posar i treure presidents. Caldrà veure com respon la ciutadania a una cita electoral, que es preveu la més singular dels darrers temps.