-Què la va portar a fer el pas per ser candidata a presidir la Generalitat?
-El convenciment que cal acabar amb la situació d’atzucac que hi ha al país. Un projecte col·lectiu com el que represento és necessari per avançar en termes socials i nacionals. Els que han estat al Govern no han estat capaços de fer cap pas endavant durant tres anys. Per tant, tenim el convenciment que cal aportar aquesta alternativa al país.
-Quina diferencia hi ha, segons vostè,entre l’aliança de la CUP amb Guanyem i una llista de la CUP en solitari?
-Com que són espais molt similars, tant pel que fa a les bases –radicalment assembleàries– com pel que fa al projecte de ruptura, oferim un missatge d’obertura i d’ampliació de la idea de pensar en un front ampli en un futur per ajudar els projectes de lluites populars que han de transformar radicalment la política per donar resposta al país, a la classe treballadora i als reptes de la societat. A més a més, Guanyem posa un accent municipalista a la candidatura gràcies a l’experiència. És una manera de dir, també, que la política es fa de baix a dalt per donar resposta a la majoria de la societat, alhora que es reforça el projecte d’alliberament dels Països Catalans.
-El seu objectiu era sumar altres sectors. Però, al final, ni Anticapitalistes ni Comunistes de Catalunya s’hi han incorporat…
-Sabíem que el calendari electoral jugava a la contra. La idea de bastir un front ampli és compartida per moltíssima gent, però el calendari no ha ajudat. Tot això necessita més temps per anar-ho treballant, i de fet s’està avançant.
-Vostè mateixa va parlar de la possibilitat de bastir una mena d’EH Bildu a la catalana...
-Bé, uns parlen de Guanyem Catalunya, i d’altres parlen d’un EH Bildu a la catalana per exemplificar aquest espai conjunt, de suma. Però cal tenir en compte que els contextos dels països són molt diferents, i que per tant no és un mimetisme.
-Amb quins partits es faria això?
-En principi es comença a treballar des de baix amb els partits rupturistes que tenen clar que s’ha de superar el règim del 78 i que no podem continuar en un marc autonòmic. Es treballa amb els partits clarament sobiranistes dels Països Catalans –aquest és un projecte conjunt– i comencem amb Anticapitalistes i Comunistes, que són les organitzacions polítiques que, conjuntament amb la CUP, són tan importants en la configuració d’aquests espais de confluència municipalista.
-Esquerra Republicana i comuns hi entrarien, segons el seu ideal?
-Depèn d’ells. En aquests moments, aquests partits estan molt segrestats pel règim del 78, i demostren que no són rupturistes.
-La CUP ha perdut protagonisme polític aquesta darrera legislatura. Si haguera de fer alguna crítica a la CUP, quina faria?
-Crec que la CUP ha fet molt bona feina, però ha quedat molt invisibilitzada. És una de les coses que passen quan tens molt poca representació. Per això hem de créixer. S’ha fet molta feina, per exemple, en el tema de les pensions. Fa poc, per exemple, els companys de pensionistes.cat em deien que la CUP ha sigut l’única força parlamentària que ha assumit les seves reivindicacions. Hem de tenir molta força per poder condicionar i canviar el rumb del país. Perquè quan la CUP ha sigut forta, en aquest país han canviat coses. L’1 d’octubre, per exemple, no es podria entendre sense tota la feina que va fer la CUP. La CUP és la pedra de toc que pot articular un canvi. Venim de tres anys en què no ha passat res: no s’han articulat unes polítiques clares per fer front a la crisi, no s’ha plantat cara a l’Estat, no s’ha fet res pel dret a l’autodeterminació, hi ha hagut connivència de la Generalitat de Catalunya en la repressió personant-se contra els encausats que van exercir el seu dret a manifestar-se... Els dos grans actors de l’independentisme, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, ja ens han demostrat on ens ha portat el seu full de ruta mentre han governat. Cal irrompre amb força per trencar l’immobilisme i fer passos de ruptura.
-Això vol dir que la CUP ha d’entrar a Govern?
-La CUP no sap si podrà entrar al Govern...
-...Si es donen els números i les possibilitats, clar.
-La CUP vol que canviïn les regles del joc, està disposada a assumir totes les responsabilitats i no descarta entrar en un Govern. El que descarta és entrar en un Govern amb regles del joc autonomistes i d’immobilisme. Seria molt bona notícia, per tant, que la CUP es pogués plantejar entrar al Govern. Això voldria dir que hem desbordat el marc autonomista i que avancem cap a l’autodeterminació i cap a unes polítiques d’autèntica transformació. Això dependrà de la confiança que ens doni la població el 14 de febrer, d’acords de programa que no impliquin renúncies i dels acords que prenguem com a organització totalment assembleària.
-“Cal que el relat de precampanya i campanya de la CUP es desmarqui frontalment de tota possibilitat d'entrada al Govern”, diu un dels documents aprovats el passat dissabte pel Consell Polític, segons va publicar Nació Digital… I en un altre fragment: “Cap responsabilitat és més gran que assumir el pes de l'oposició des de l'esquerra a les renúncies en clau nacional i l'austericidi que executarà el pròxim Govern”. Què en pensa?
-Són documents d’una organització assembleària de la qual estic orgullosa. Amb absoluta normalitat, les bases de la CUP fan arribar reflexions que són aportacions molt benvingudes. El que demanen és que expliquem bé aquesta necessitat de canviar les regles del joc. Quan nosaltres diem que estem en disposició d’assumir responsabilitats i d’entrar en un govern no estem parlant d’un govern com l’actual. No podríem ser-hi. Aquest govern ha privatitzat, ha posat la seva pròpia policia en contra de persones que defensaven drets bàsics... Nosaltres hem de dir clarament que no hi serem mai en un govern així. Per assumir clarament la responsabilitat de governar ho hem de fer un marc diferent que ens permeti tirar endavant les polítiques que defensem. Un marc que desbordi l’autonomisme i que sigui clarament rupturista amb el règim del 78.
-En una altra frase d’un altre document de les bases de la CUP es lamentava que l’acord de Guanyem amb la CUP «no contenia que la campanya i el missatge de la CUP girés entorn Dolors Sabater en comptes de fer-ho entorn el nostre projecte polític». Se sent qüestionada?
-No, en absolut. Hi ha una total confiança en l’acord i en la candidatura. Les aportacions que fan les bases respecte a la campanya ajuden a que la campanya emfatitzi encara més amb la manera de fer de la CUP, que és molt plural. Jo sempre parlo per a un projecte col·lectiu i dels acords que s’han pres en els marcs corresponents. Si una part de la militància considera que la campanya ha de ser encara més coral, no hi ha cap problema.
-Esquerra Republicana proposa un front de Govern ampli amb Junts per Catalunya, ERC, els Comuns, PDeCAT, la CUP… Valora aquesta opció?
-Com deia, dependrà del marc en què se situïn. Ells, de moment, aquests tres anys s’han situat en un marc absolutament autonomista, que no ha buscat fer reformes profundes en polítiques socials, sinó que ha fet seguidisme de les polítiques neoliberals que perjudiquen moltíssim la ciutadania; i s’ha situat en un marc de submissió total a l’Estat. Evidentment, en aquest marc no ens hi trobaran. Aspirem a tenir prou força com perquè el marc de la política catalana sigui el que nosaltres defensem: un marc de ruptura democràtica, de confrontació i de polítiques radicalment transformadores, com ara la instauració d’una banca pública. Això serviria per estar al costat del teixit econòmic del país, que no el vampiritzi amb interessos descomunals, per ajudar-nos a ser sostenibles econòmicament i no dependre de la gran banca, cosa que ens ajudaria a superar la crisi econòmica i a avançar cap a l’autodeterminació. Perquè recordem-ho: la por a que marxi el gran capital del país després de l’1 d’octubre hi era. Una banca pública forta que recolzi la ciutadania i que consolidi la sobirania econòmica seria una solució. Els partits sobiranistes estan disposats a tot això? Si ho estan, en podrem parlar. Si no, no.
-Vostès plantegen com a objectiu de l’independentisme per a la propera legislatura un referèndum unilateral de cara al 2025. Té sentit repetir una cosa que no va donar resultat fa tres anys?
-Aquest no és l’objectiu. El que plantegem és fer feina perquè quan el 2025 es faci el referèndum es pugui sostenir el resultat, cosa que el 2017 no va passar. El mandat de l’1 d’octubre és molt clar i molt legítim. Però la independència declarada el 27 d’octubre, en què jo hi vaig ser per parlar en nom del món municipalista, no es va sostenir. Llavors, hem de continuar l’embat.
-Com es prepara aquest escenari?
-L’independentisme ha de recuperar el protagonisme popular. El camí no es farà només des de les institucions. Això requereix una estratègia de la societat civil i de les institucions, cosa que ara no hi és. Si després del 27 d’octubre no hi havia preparada cap resposta a l’extrema repressió de l’Estat, ara caldrà preparar-la. Els principals partits només s’han barallat i han malbaratat aquell moment de poder popular tan important que va representar l’1 d’octubre. La ciutadania, esgotada, s’ha vist en un moment de desencís. Hi ha una feina important per recuperar aquesta confiança posant-nos d’acord en una estratègia compartida. Alhora, hem de guanyar sobirania econòmica, alimentària i energètica i fer polítiques que millorin la vida de la gent. Cal millorar el sistema sanitari, implantar la renda bàsica universal i treballar molt més l’eix internacional perquè sigui més efectiu. S’ha de fer més feina dins d’aquesta estratègia per aconseguir que el proper referèndum sigui objectiu. No estem a favor de prometre receptes màgiques. Hi ha molt de patiment, gairebé 3.000 persones represaliades, empresonats des de fa més de tres anys... No ens sembla correcte dir, tal com anuncia Junts per Catalunya, que aixecaran la DUI si els partits independentistes sumen més del 50% dels vots. El 27 d’octubre es va proclamar, però no es va sostenir. Com han avançat aquests tres anys en aquesta direcció? Jo no he vist res. Al seu torn, Esquerra Republicana ho ha basat tot en una taula de diàleg que podem dir que no ha existit. La proposta que fem nosaltres no es de vareta màgica, sinó tot el contrari.
-A les eleccions portugueses hi ha hagut una davallada important de la participació en un context de Covid. Estan preocupats perquè l’abstenció els afecteelectoralment?
-El que ens preocupa més és que aquestes eleccions es facin en un context d’operació d’Estat per posar per davant els interessos electoralistes dels partits del règim sense preocupar-se de posar en perill la vida de la gent ni trepitjar els drets de participació democràtica. Ens preocupa també molt que el Govern de JxCat i ERC no hagi previst una cosa tan senzilla com acordar uns criteris epidemiològics objectius per deixar clar amb quins criteris s’havien de mantenir o ajornar les eleccions. Ens preocupa molt, evidentment, què passarà el 14 de febrer. Ara estem fent una campanya perquè la gent voti per correu. Potser el 14 de febrer estarem malalts o ens entrarà la por. Per tant, votar per correu és una manera de prevenir tot això.
-D’altra banda, vostè no va poder recuperar l’alcaldia de Badalona després de l’escàndol d’Àlex Pastor, tot just ara fa un any, perquè el PSC no ho va permetre. Li consta que qui va impedir la seua investidura des del PSC va ser Salvador Illa?
-Tinc informacions que així ho avalen. El senyor Illa també va ser el promotor de la moció de censura contra mi mateixa l’any 2018. Aquella moció es va fer conjuntament entre PP, PSC i Ciutadans, el bloc del 155, que va trencar amb el govern que estava transformant Badalona en termes d’economia i drets. Va ser el senyor Illa qui va cuinar aquest acord amb el PP, i tinc informacions que l’instigador del veto contra mi per permetre que Xavier Garcia-Albiol fos investit alcalde al maig de 2020 va ser el mateix senyor Illa, que va impedir un acord en l’últim moment.
-Pensa que va ser així per un problema personal amb vostè o per una qüestió de partit?
-El PSC, com a partit, va tenir en compte que jo vaig ser al Parlament el dia de la declaració d’independència. Però això era una excusa. La realitat és que nosaltres, al 2015, ens vam veure impulsats per l’onada del moviment 15-M per posar a l’agenda política deures que als partits de l’statu-quo no els interessaven. Al 2018, tot i governar en minoria, vam fer una gran remuntada a Badalona en termes econòmics, tot implementant polítiques d’igualtat de drets que mai no s’havien fet en aquesta ciutat: vam transformar el model de seguretat, vam consolidar polítiques feministes, polítiques d’habitatge de lloguer social... Tot això va fer que al 2018, abans de la moció, els baròmetres municipals indiquessin uns resultats que ens afavorien i que incomodaven el PSC. Per això, el veto cap a mi, penso, va ser una operació d’Estat. No volien permetre que aquestes maneres diferents de fer política es consolidessin i tinguessin èxit. Em van vetar per tot el que simbolitzo.
-Per últim, què farà Dolors Sabater si és investida presidenta de la Generalitat durant la primera setmana de govern?
-...Això voldria dir que hem aconseguit una majoria prou àmplia com per desbordar el marc autonòmic i fer unes polítiques rupturistes. Primer, faria que la Generalitat es retirés de les acusacions contra les persones que van exercir el seu dret a la protesta i la llibertat d’expressió.. Faria també una moratòria de desnonaments. I faria un abordatge conjunt en el tema sanitari, amb una taula que reunís els partits, les organitzacions i les entitats per abordar la crisi de la covid-19 en tots els àmbits per començar a prendre mesures.
