-Tothom parla de l’efecte Illa. Com ho definiria vostè?
-Més que d’efecte Illa, parlaria del factor Illa. Crec que hem estat capaços, fins i tot abans de començar la campanya, de canviar una resignació que hi havia a Catalunya. Una resignació que no era possible un canvi per il·lusionar-nos que hi pot haver un govern diferent que deixi de dividir la ciutadania.
-Quins càlculs ha fet el PSC com per pensar que Illa té més possibilitats que Miquel Iceta?
-Les enquestes ens estan dient –i és evident que de moment només són enquestes– que l’arribada de Salvador Illa ha sigut un revulsiu per a la nostra candidatura i que té més suports. És així.
-Mentre Illa ha exercit com a ministre de Sanitat, les dades de l’Estat espanyol han sigut de les pitjors d’Europa. Per què malgrat això el consideren un bon candidat?
-Tots els governs han fet el possible per gestionar la pandèmia, que és mundial. La gestió d’Illa al Ministeri ha estat marcada pel diàleg i una gran determinació, i sobretot per la serenor que es necessita quan succeeixen coses tan excepcionals com aquesta. Creiem que aquest talant dialogant, aquesta serenor i aquesta determinació és el que necessita Catalunya.
-L’eslògan de campanya és «torna Catalunya». Tornar, exactament, a on?
-Volem que torni la Catalunya unida i orgullosa de si mateixa, la Catalunya cosmopolita que era rebuda i estimada arreu del món. «Torna Catalunya» per nosaltres és, també, la Catalunya en què no es miraven els uns als altres preguntant-se què se sentien, sinó que simplement se’n sentien ciutadans.
-Ho preguntava, sobretot, perquè quan el PSC ha presidit la Generalitat ho ha fet conjuntament amb Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya. Ara mateix, aquest escenari es descarta tant des del PSC com des d’ERC. Un Govern en mans del PSC sense comptar amb ERC, per tant, ens conduiria a un escenari inèdit.
-Quan diem «torna Catalunya» no volem dir tornar al passat conegut, sinó a la part del passat que ens agrada. La part del present que hem d’eliminar és aquesta divisió i aquesta decadència a la qual s’ha sumit el país. Quan diem «torna Catalunya» parlem d’un govern de progrés que es dediqui a la reconstrucció econòmica i social i al retrobament entre catalans. Tornar és, també, retrobar-nos.
-Per retrobar-se i per fer Govern, quin escenari pronostica el PSC? Sembla que serà impossible governar en solitari o sense entendre’s amb forces independentistes.
-La proposta que fem per al conjunt de la ciutadania serveix per canviar l’actual situació: que no hi hagi un Govern independentista. Nosaltres treballem per un Govern presidit per Salvador Illa que tingui, per què no, el suport dels comuns. I de fet podríem editar una fórmula similar a la que hi ha al Congrés dels Diputats, on hi ha un Govern que pot estar en minoria, però que evidentment funciona i es dedica a allò que és prioritari, que és la reconstrucció i la gestió de la pandèmia. I sobretot, un Govern que no continuï dividint els catalans entre bons i dolents. Hem de treballar aquesta unitat entre tots els catalans i catalanes.
-Però és molt difícil que el PSC puga governar sense entendre’s amb, almenys, un partit independentista. Cap enquesta ho pronostica.
-Creiem que és necessari que es produeixi aquest canvi. I nosaltres en som el revulsiu. Amb el suport de la ciutadania que tinguem el 14 de febrer haurem de veure quin Govern es pot fer. Més que parlar de vetos, volem parlar de programes i del que podem oferir a la ciutadania. Creiem que hi ha una fatiga d’uns governs que no han fet res bo, que no han fet les reformes que tocava, que han fet retallades... Nosaltres podem girar full i superar aquesta situació. La solució no passarà per anar els uns contra els altres. Entenem que hem entrat una nova etapa al nostre país.
-I aquesta nova etapa podria estar determinada per l’entesa del PSC –per fer Govern o per desencallar la investidura– amb un partit independentista? No descarta aquest escenari?
-Estem observant una línia vermella molt gran per part d’Esquerra Republicana. Encara no coneixem el programa electoral d’aquest partit, però el que traslladen els seus líders és la independència, el referèndum d’autodeterminació i l’amnistia, unes receptes que en cap cas són la solució per al nostre país. En aquests termes no ens podríem entendre.
-I en quins termes pensa que sí que es podrien entendre amb Esquerra Republicana o amb Junts per Catalunya?
-Tenim un programa electoral. Crec que Catalunya no es mereix seguir el model d’ingovernabilitat de Bèlgica i de vetos encreuats: calen propostes i programa. Per això ens plantegem una campanya molt constructiva d’explicar el nostre projecte i de traslladar a la ciutadania que el canvi és possible. Si som capaços de mobilitzar aquesta voluntat de canvi amb suports que poden arribar de tot l’espectre ideològic podrem tenir la força suficient com per inaugurar aquesta nova etapa. Això ho fem des del lideratge de Salvador Illa i des d’un programa que parla de la covid, de la gestió de la pandèmia, de la reconstrucció, de la dignificació de les institucions i del retrobament. Aquells que vulguin prioritzar això podran recolzar la candidatura de Salvador Illa. En tot cas, caldrà preguntar a a aquests partits quines són les seves prioritats. Nosaltres no entrarem a negociar les ofertes que estan ara mateix a sobre de la taula.
-Pensa que és més fàcil que Illa s’entenga amb l’independentisme que no Iceta a l’hora de teixir una possible entesa?
-Crec que tant Salvador com Miquel són dues persones de conviccions fermes i de ferma capacitat de diàleg i d’acord. I que el que hem tingut durant molts anys a Catalunya són vetos i exclusions. Recordem, per exemple, com van boicotar l’accés de Miquel Iceta al Senat, quan havien votat anteriorment Alícia Sánchez Camacho o Xavier Garcia-Albiol. Nosaltres volem superar aquesta etapa. La divisió ens fa més dèbils i la unió ens fa més forts. I Catalunya ha funcionat i ha avançat quan hem anat tots junts.
-El PSC ja es va entendre amb Junts per Catalunya a la Diputació de Barcelona. Un pacte gestat, precisament, per Salvador Illa. Pensa que el que va passar a la Diputació podria ser un precedent?
-Escoltant la Laura Borràs, no ho crec. En tot cas, l’acord de la Diputació està molt localitzat en la governabilitat pel bé dels municipis. Aquí és on nosaltres hem pogut trobar un espai d’entesa amb els electes locals de JxCat. El Parlament és una institució molt diferent. La conversa política que tenen aquests grups en aquests moments la tenen fixada en un espai en què no pot convergir el PSC.
-Amb qui se sentiria més còmode pactant el PSC? Amb Junts per Catalunya o amb Esquerra Republicana?
-El plantejament seria «qui podria estar d’acord amb el programa del PSC». Partim que després de les eleccions, si arribem a ser primers, el que farem és un programa de Govern que exclourà els vectors que ells estan prioritzant. Per tant, l’autoexclusió serà seva.
-Vostè mateixa va demanar el vot dels votants de Ciutadans... Pensa que Illa atrau més aquest sector que no Iceta?
-Jo no vaig demanar el vot. A mi se’m va preguntar per unes declaracions d’Inés Arrimadas. Ciutadans és un partit que no té projecte. No sabem què vol. Depenent del dia ens inclou o ens exclou del constitucionalisme. Pensem que hi ha moltes persones que van confiar en Ciutadans el 2017 que s’han decebut pel fet que Ciutadans no va aprofitar el seu capital polític, que era de més d’un milió de vots. Per tant, el que traslladem és que els ciutadans que vulguin un canvi a Catalunya i superar el procés tenen en la candidatura de Salvador Illa l’opció que ho farà possible. El canvi només serà possible amb Salvador Illa com a president de la Generalitat.
-Vostè mateixa, també, va renegar d’un possible suport de Vox, explicitat per Javier Ortega Smith.
-Ni el PSOE ni el PSC no volem tenir res a veure amb la gent de Vox.
-Ni tan sols acceptaria una fórmula com ara una abstenció de Vox que permetera la investidura de Salvador Illa?
-Nosaltres, amb l’extrema dreta, no, res i mai. Tenim com a eixos centrals la defensa dels drets LGTBI, de l’estat de les autonomies i del desplegament de la Constitució... Tot això és totalment contrari al que defensa aquesta gent. Gent que, a més a més, ha dit que en cap cas ens donaria suport.
-Tot i que després Vox va rectificar, li incomoden declaracions com les d’Ortega Smith obrint la porta a investir Salvador Illa?
-En tot cas, crec que incomoden molt als seus votants, que veuen en nosaltres una opció de progrés i de drets civils. Ells mateixos s’han autoesmenat. De tota manera, jo intentaré no posar Vox a la campanya. No els hem de donar cap tipus de publicitat. Ens hi confrontarem sempre. Lamentaré molt que tinguin representació al Parlament.
-Canviant de tema, quina és la primera mesura que hauria de prendre el PSC si governa?
-Reestructurar el Pressupost per dedicar els recursos que el Govern de Pedro Sánchez ha traslladat a Catalunya i que el Govern català ha estat incapaç d’introduir. I sobretot, estar amb els sectors més perjudicats per la pandèmia, així com reforçar la sanitat primària.
-El seu partit va forçar per no moure la data de les eleccions...
-... Això no és cert...
-... Van ser els qui més van protestar pel canvi de data...
-... Vam proposar un ajornament tècnic per superar la pressió de les UCIs i el Govern català no ens va voler escoltar. Van posar la data del 30 de maig. Davant els escenaris que proposaven les autoritats sanitàries, i sabent que passaria el pic de la pandèmia –fa dies que estan baixant les dades–, també sabíem que hi hauria un augment de la intensitat en la utilització de les UCIs, i vam proposar ajornar les eleccions unes setmanes i fer-les el 14 o 21 de març, quan les UCIs s’haurien recuperat una mica. Per tant, llavors ja hi hauria menys incidència de la pandèmia, segons els sanitaris, i es rebaixaria la intensitat de l’ús del sistema sanitari. Això no es va voler tenir en compte i el Govern català va decidir passar, en principi, les eleccions al 30 de maig amb un decret que superava les seves competències. Un decret que no té res a veure amb els que es van fer al País Basc i a Galícia. No estem encabotats en el 14 de febrer: aquesta data va ser assenyalada de manera automàtica perquè es van esgotar els terminis per investir un president alternatiu.
-Quan el Govern català fa el decret per moure les eleccions al 30 de maig, el PSC és el partit que més protesta contra aquesta nova data. I és cert que proposa votar unes setmanes més tard del 14 de febrer. El que li volia preguntar és que, com que és evident que el seu partit prefereix fer les eleccions el 14 de febrer abans que el 30 de maig, tem que hi haja contagis i rebrots durant la jornada electoral?
-En paraules del director general de processos electorals, votar és segur, els col·legis electorals seran espais segurs i els partits, des de fa mesos, tenim tots els protocols tant pel que fa a la campanya com al dia de la votació. S’han ampliat els col·legis, les meses tenen menys electors, estaran en espais ventilats i molt controlats... Estem tranquils, perquè el dia de les eleccions serà segur anar a votar. No ho diem nosaltres, ho diu la Generalitat. De fet, hi ha hagut un treball molt bo per part dels serveis del Departament del conseller [d’Acció Exterior i Relacions Institucionals] Bernat Solé i unes projeccions sanitàries molt bones del doctor Josep Maria Argimon i de la consellera [de Salut] Alba Vergés. Amb això es van plantejar dos escenaris. Segons aquests escenaris, ara estem en el millor dels casos. I en aquell escenari, la solució era que es podia votar.
-L’abstenció serà ben alta el 14 de febrer, segons sembla. I tradicionalment, això ha afectat el seu partit a les eleccions catalanes.
-No podem comparar aquestes eleccions amb les del 2017, que es van celebrar en un moment de màxima polarització i amb una participació molt alta. Haurem de comparar la participació en aquestes eleccions amb la mitjana de la participació que hi ha hagut a la resta d’eleccions al Parlament. És cert, perquè ho diuen els precedents de Galícia i País Basc, que hi ha una davallada en la participació. Que aquesta davallada afecti més un partit o un altre jo ja no ho tinc tan clar. Observem molta voluntat de canvi i moltíssima mobilització per part dels nostres militants i participants. No creiem que ens hagi d’afectar especialment a nosaltres. Suposem que l’abstenció es repartirà de manera homogènia entre tots els partits.
-Tornant a l’escenari post-electoral, entén que hi haja gent que es desmotive a l’hora d’anar a votar quan els partits no parlen clar sobre les aliances que pensen explorar després de les eleccions? És evident que cap partit podrà governar en solitari i que qualsevol pacte entre forces serà complicat de fer. I no s’està parlant clar en aquest sentit.
-Jo vaig entrar de diputada el 2010. Llavors hi va haver una victòria de la Convergència d’Artur Mas que no era suficient com per governar. Nosaltres no teníem res a veure amb Convergència. I el PSC va fer una abstenció perquè, enteníem, el partit que havia tingut més suports per part de la ciutadania tenia el dret a governar el nostre país. Li ho torno a dir: aspirem a ser primers, a superar aquest procés que ens divideix, i si la ciutadania ens dona aquest suport perquè els catalans ens retrobem, estic segura i espero que també els representants de les altres formacions respectin la voluntat de la ciutadania.
-Tem que alguns dels seus possibles socis, si es dona el cas, els insten a retrocedir en qüestions com ara la immersió lingüística o l’ús del català als mitjans públics?
-Tenim un programa i en ell podrà trobar la nostra postura...
-... Però és evident que si un partit ha de governar amb el suport d’altres formacions serà a canvi de cedir en algunes coses.
-Encara estem molt lluny d’això. Veurem què és el que passa el 14 de febrer.
-Per últim, vostè ha tingut alguna mena de contacte, directe o indirecte, amb els polítics que hi ha a la presó o a l’estranger?
-Per què serveix aquesta pregunta?
-Des de l’independentisme s’han queixat molt que Miquel Iceta, segons deien, mai no ha preguntat ni s’ha preocupat per ells. No sé si això canvia en el seu cas.
-Crec que preocupar-se per ells és una cosa diferent a tenir contacte amb ells.
-Això podria canviar en cas que es faça necessària un acord amb un partit independentista per desencallar la investidura?
-El què? Anar a veure’ls a la presó?
-O el fet de reconèixer algunes persones que, tot i ser líders polítics, estan inhabilitats, cosa que fa que alguns partits no els consideren interlocutors.
-Què vol dir reconeixement? No acabo d’entendre la pregunta.
-Si fora necessària una trobada a Lledoners per fer un acord amb algun partit, vostè estaria disposada a anar-hi?
-Nosaltres som molt respectuosos amb les persones que encapçalen les candidatures. I entenem que els nostres interlocutors són les persones que es presenten a les eleccions. En tots els casos.