Del pa amb tomàquet, pa sucat amb tomata, pa amb oli (Mallorca), se’n pot fer una lectura de les relacions entre Espanya i els Països Catalans. Unes relacions, per part d’Espanya, basades en el desconeixement, el menyspreu lingüístic i la supèrbia.
En tenim un exemple amb Carlos Ríos, nascut a Huelva, el guru del “menjar real” (real food). Carlos Ríos era un complet desconegut en aquesta xarxa social i es presentava de forma cordial, gairebé tímida. Poc a veure amb la seva última publicació. 40.000 'm'agrades' en tot just tres hores. Rius és ara conegut per tothom i aixeca passió i odi. Comencem per la seva autodefinició: "Sóc dietista-nutricionista, creador del moviment Realfooding". No obstant això, no és or tot el que llueix. S’ ha trobat que la seva forma de comunicar el real food pot generar el que es coneixen com trastorns de la conducta alimentària en certes persones. D’altres diuen que s'ha venut a les marques que abans criticava, com ara Danone.
És bona ara la maionesa o la cervesa? Molts encara recorden el titular en el qual Rius deia que "la cervesa no és saludable". De fet, no solament és popular a les xarxes (Instagram, etc.), sinó que ha publicat diversos llibres. Centrem-nos en l’últim Más de 100 recetas para ‘realfooders’, on parla del pa amb tomàquet. D’entrada, no es molesta pas a esbrinar quin és el seu nom correcte. El veuria massa català? I a continuació, vegeu com proposa que es faci. D’entrada, ens diu que “la tumaca es un aperitivo catalán muy saludable" i, la veritat, se me’n fot que ho sigui o no: això de medicalitzar la cuina és una bajanada. I afegeix: “se acompaña de pan, generalment al inicio de la comida, aunque también es un buena opción para el desayuno o la merienda”. Ja veiem que no n’encerta ni una, malgrat l’autoritat que s’atorga. I, a continuació, ens proposa la recepta: tomàquets (ni diu la classe que cal fer servir, cosa bàsica), un gra d’ ¡all, mitja culleradeta d’orenga, sal i pebre (!),1 cullerada d’AOVE (una expressió que fan servir els snobs per dir Oli d’ Oliva Verge Extra). Naturalment, ho tritura tot en una batedora elèctrica i ho acompanya amb pa torrat, on s’hi pot “raspar” all. I afegeix: “te animo a añadirle” una mica de curry i de pebre vermell picant... Per cert, al meu Llibre del pa amb tomàquet ja dic que el xoriço i la sobrassada són incompatibles amb el pa amb tomàquet, per mor del pebre vermell (i en aquest cas, a més coent!). En descàrrec d’ aquest ínclit dietista, foodiie i creador culinari, cal dir que totes les receptes publicades a Espanya sobre el pa amb tomàquet funcionen sobre el mateix patró. A Madrid, en alguns restaurants, ja es pot trobar pantumaca (sic) fet amb pa torrat, un all fregat i tomàquet triturat, i a tots els llibres en espanyol –i algun en català– hi apareix la mateixa recepta.
Tot i que hi havia un il·luminat que deia que el pa amb tomàquet era d’origen murcià o andalús, el cert és que hi ha referències històriques conegudes del seu ús a Catalunya des de mitjan segle XIX... Una de les primeres referències del pa amb tomàquet la trobem al 1884, a l’obra de teatre La taberna: drama popular en 9quadros, altres tants de la vida real, obra escrita per Eduard Vidal i Valenciano i Rossend Arús i Arderiu. Així que, suposant que els primers murcians arribessin a principis de la dècada dels vint, en Tomás portava ja gairebé 40 anys (com a mínim) menjant pa amb tomàquet.
L'origen del pa sucat amb tomata –com es diu a Girona–, del pa amb tomaca, del pamboli –com es diu a Mallorca– és doble. D'una banda, i el nom mallorquí s' hi refereix, la seva inspiració remota es relaciona amb la cultura de l'oli dels països mediterranis, de Portugal al Líban: era la llesca de pa, a vegades torrat, que se sucava a la gerra de l'oli novell. És la bruschetta o la panunto, fettunta i altres noms regionals. A Itàlia trobem el pan banhat provençal, el hobz biz zeit a Malta... Néstor Luján va explicar l’origen del pa amb tomàquet, que no és pas degut a l’emigració murciana l’any 1929 com sostenia Llorenç Torrado. Què més català que reciclar el pa sec i l’abundor de tomàquets a l’estiu? Se’n podia fer quan el pa era massa eixut per poder-lo menjar i calia tirar els tomàquets massa madurs a les gallines. Actualment, gràcies a alguns pagesos i flequers, amb la contribució dels fabricants d’oli, podem fer un bon pa amb tomàquet tot l’any. Sobretot perquè és fàcil de trobar tomàquets o tomates de penjar, dits també tomacons, els més adequats, tot l’any, així com un bon pa de pagès, ben reposat o fet amb massa mare. Fer sevir pa de gasolinera, baguette o pa de motllo no és una bona idea!
Néstor Luján ens parla d’uns versos paròdic, que imiten un català antic, de Pompeu Gener, escrits al seu amic, el comte de Foixà, des de París l'any 1884. Pompeu Gener i Babot, "Peius", fou un típic personatge modernista –periodista, assagista, autor teatral, bohemi, d'idees progressistes i catalanistes– que va viure força temps a París. Des d'allà, sentint la típica enyorança del català que es troba fora, va escriure aquesta descripció del pa amb tomàquet:
Lo que menjàrem certa nit
ço és pa amb oli, amanit
amb tomaca, e bon profit,
s' ha fet de moda...
Madama Adam n'ha menjat,
Judit Gautier molt li ha agradat
e fins la gran Sarah Bernardt
s'ha fet la llesca.
Ah, i allò que no diu Carlos Ríos: el pa amb tomàquet s’acompanya sempre amb coses, sigui pernil, formatge, fuet o llonganissa, truita, una deliciosa combinació; anxoves, tonyina, peix fregit, tal com ens aconsella Carme Ruscalleda. També és molt bo amb carn a la brasa, fins i tot amb arengada i raïm.