Ningú no va dir que 2021 anara a ser un any espectacular, però després d’un 2020 que ha capgirat la humanitat, hom esperava una certa placidesa en la nova anualitat. Tanmateix 2021, a casa nostra, s’ha estrenat amb una ferocitat que esglaia. La tercera onada, que tots els especialistes anticipaven, està deixant unes xifres que polvoritzen tots els registres precedents. Al tancament d’aquesta edició, Catalunya presentava una incidència acumulada de 621 casos per cada 100.000 habitants i Balears de 646. El País Valencià, amb 1.077 persones infectades per cada 100.000 habitants, era la tercera autonomia amb les pitjors xifres de l’Estat. Dijous passat acumulava una setmana amb 285 morts i la pressió assistencial més alta d’Espanya: 636 persones romanien en unitats de cures intensives.
Tot plegat ha dut els governs a aguditzar les restriccions per tractar d’aturar aquesta escalada progressiva. Ara fa deu dies el govern de Francina Armengol va decretar el tancament de tota l’activitat d’hostaleria. Li seguí els passos el seu company de files, Ximo Puig, uns dies després, tot vencent les reticències que havia mantingut fins aleshores. El president valencià, amb tot, va preferir no decretar el tancament dels centres comercials, com si havia fet la seua col·lega balear. Mentrestant, el govern català va decidir la setmana passada prorrogar les restriccions que ja estaven vigents: confinament municipal, tancament de grans superfícies, suspensió d’activitat extraescolars i clausura d’espais esportius tancats. Les restriccions són efectives fins finals de mes però a la vista de les xifres tot indica que es podrien perllongar durant algunes setmanes més, almenys fins que la corba, una volta aplanada, comence a baixar.
Al terrabastall sanitari, doncs, s’afegeix l’inevitable colp econòmic. Acabem d’encetar dos-mil vint-i-u i, per tant, queden molts mesos per davant, però l’inici està resultat catastròfic. Els brots verds que s’albiraren en algun moment de la segona meitat del 2020 han quedat somorts. Al mes de desembre el Banc d’Espanya (BE) va publicar un informe de projeccions macroeconòmiques on definia tres escenaris, segons la virulència de la pandèmia. En l’escenari intermedi, predeia l’existència de nous brots, tot i que moderats amb restriccions similars a les de novembre i desembre. En aquest escenari el pronòstic de creixement per 2021 era del 6,8%. En la hipòtesi d’una situació pandèmica severa (això és rebrots intensos en el curt termini, immunitat tardana i restriccions dures), el creixement estimat pel BE era del 4,2%. “Em fa la impressió que estem en aquest escenari”, lamenta Helena Àvila, experta en anàlisi de riscos d’empreses de Bankia, per qui resultarà determinant l’efectivitat de la vacuna i el comportament social. “Segurament trobarem revisions d’aquestes dades”, diu. “Hi ha un acord prou generalitzat que, efectivament, els pronòstics del BE són massa optimistes, però donada la incertesa resulta molt difícil fer un bon pronòstic”, apunta Matilde Mas, directora de projectes internacionals de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques.
El compte pandèmic
La factura que deixa aquesta sacsejada sanitària és onerosa. Aquesta és una crisi sense precedents, provocada per factors no econòmics. Un shock imprevisible que, al contrari que altres calamitat precedents (terratrèmols, desastres nuclears...) es perllonga en el temps i abasta tota la població mundial. El perjudici per a l’economia i el teixit empresarial és evident, sobretot si es té en compte que especialment al País Valencià i les Illes, el sector turístic i tot el que l’envolta té un pes decisiu. En global, les pernoctacions en establiment hostalers van caure durant 2020 al voltant del 70%. Una xifra serveix per capir la magnitud del colp generat per les limitacions a la mobilitat: l’aeroport del Prat va tancar l’any a nivells del 1995, amb 12,7 milions de passatgers. En la banda contrària, les empreses industrial resisteixen, especialment aquelles que són exportadores.
La setmana passada, l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, en col·laboració amb Bankia, va fer públic un informe que radiografia el teixit empresarial amb l’objectiu d’avaluar quins són els territoris més resilients des del punt de vista empresarial davant l’actual conjuntura. L’informe analitza quines són les autonomies que compten amb un percentatge més gran d’empreses amb alts nivells de competitivitat i que, a més, disposen d’un teixit empresarial diversificat i amb companyies de mida més gran i intensitat tecnològica, capaces, alhora, d’atraure capital humà qualificat. Les autonomies més ben situades —perquè tenen alts percentatges d’empreses altament competitives— són Navarra i Euskadi. Catalunya apareix com un dels territoris més ben posicionats: el 27% de les seues empreses són altament competitives; l’11,6% són mitjanes o grans i un 4% tenen una alta intensitat tecnològica (vegeu gràfic en pàgina 22).
Les Balears, té un percentatge d’empreses competitives més alt que la mitjana espanyola però una baixa intensitat tecnològica i una especialització sectorial cap al turisme i l’hostaleria que la lastra. El País Valencià, per la seua banda, és la que presenta un punt de partida més inestable. “L’escassetat relativa d’empreses altament competitives, el fort pes del comerç (en part compensat per la fortalesa del comerç agroalimentari), l’escassa intensitat tecnològica i de coneixement, i la mida empresarial insuficient són assignatures pendents que condicionen la capacitat de resposta en la Comunitat Valenciana”, explica Alejandro Escibá, investigador de l’IVIE i autor de l’informe.
De moment el terrabastall sanitària ha tingut com a conseqüència una sagnia empresarial insòlita. Segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona, a Catalunya durant 2020 han desaparegut 20.176 empreses i autònoms, això és un 7,9% del total que estaven donats d’alta el desembre de 2019. Les microempreses —això és les empreses amb cinc o menys treballadors—, que representen el 73,1% són les que pitjor comportament han registrat, en perdre un 9,1%. Per contra, les firmes amb més de 250 treballadors s’han mantingut estables perquè “han mostrat més capacitat i disposició de recursos”, segons la Cambra. Per sectors, l’hostaleria és la que més mal parada surt: 3.085 negocis van abaixar la persiana durant l’any de la pandèmia. La indústria, amb tot, ha restat 2.811 empreses.
Al País Valencià, segons les dades publicades en el darrer informe de conjuntura de la Confederació Empresarial Valenciana, el nombre total d’empreses i autònoms inscrits a la Seguretat Social va disminuir un 3%. El sector artístic, recreatiu i d’entreteniment (7,5%), transport i emmagatzematge (7,7%), educació (5,4%) van ser els que van tenir un comportament més deficient. El sector serveis va registrar una caiguda del 16,7%.
Un salvavides públic
Així les coses, els governs s’han llançat els darrers mesos a aprovar plans i mecanismes de suport al teixit empresarial amb l’objectiu de sostenir-lo. Els diners que arribaran des de Brussel·les els permet obrir l’aixeta dels diners amb una alegria de la que, altrament, no gaudirien. Al País Valencià, la setmana passada va entrar en vigor el termini perquè empreses i autònoms puguen acollir-se al Pla Resisteix, dotat amb 340 milions d’euros. Des de març a novembre la conselleria d’Economia Sostenible, que dirigeix Rafa Climent, va arbitrar 150 milions destinats a fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia. A les Balears, el govern de Francina Armengol aprovà fa dues setmanes un nou pla d’acompanyament a empreses i autònoms dotat de 103 milions d’euros. A Catalunya, els departaments d’Empresa i Treball sumen iniciatuves per valor de 600 milions d’euros.
Les partides econòmiques són benvingudes pel gruix de l’empresariat, que veuen en aquestes ajudes i crèdits un salvavides al qual agafar-se. Amb tot, des de la Confederació Empresarial Valenciana adverteixen que “s’han d’arbitrar ajudes directes que incidisquen no només en la liquiditat, sinó també en la solvència de les empreses i els autònoms”. “Les mesures de suport, han d’arbitrar-se de forma àgil i han de sostenir-se el temps necessari per afermar una recuperació sòlida”, afegeixen. De fet, en les anteriors convocatòries d’ajudes el gruix del teixit empresarial i d’autònoms a tots tres territoris s’ha queixat per la migradesa de les quantitats o bé per la lentitud dels procediments. “Amb les quantitats programades no hi ha ni per començar. Calculem que el 50% d’establiments no podrà tornar a pujar la persiana”, assegura Manuel Espinar, president de la Federació Valenciana d’Hostaleria.
Una mirada europea
Des de la Cambra de Comerç de Barcelona són molt bel·ligerants amb el paper que l’Estat està tenint en aquesta crisi. Més enllà de les línies habilitades des de les autonomies, consideren des d’aquest òrgan, el govern espanyol hauria d’involucrar-s’hi directament. “L’Estat ha de recórrer a noves vies de finançament, ja sigui mitjançant un crèdit MEDE o bé mitjançant l’emissió de deute públic amb tipus d’interès més favorable. Aquestes mesures permetrien a moltes empreses suportar la situació actual i, un cop superada la crisi, una major solvència per reactivar de nou l’activitat”.
Recorden, des de la Cambra, que França està compensant el 60% de les pèrdues registrades per les empreses; mentre que Alemanya arriba a un 75%. Per això exigeixen una transferència de 3.800 milions per part de l’Estat a Catalunya. “Sense aquestes mesures s’obrirà una bretxa entre el nostre país i la resta de països europeus que ens convertirà en un país de tercera, amb una recuperació econòmica molt més llarga i dolorosa del necessari —estimen—. L’Estat ha traspassat a les autonomies la gestió sanitària de la crisi, però no li ha traspassat la facultat d’ajudar econòmicament a les empreses”.
Allò urgent vs. allò important
Siga com siga, la situació actual genera dilemes que s’han de resoldre. Es tracta de l’etern debat entre allò que és urgent i allò que és important. Perquè urgent és donar resposta a empreses i autònoms amb negocis de baixa intensitat tecnològica que han vist estroncat el seu dia a dia per les restriccions; però important resulta també abordar la necessària modernització del teixit empresarial i econòmic que preconitza la Unió Europea i a la qual està supeditada l’arribada dels fons europeus. “Tota crisi és una oportunitat per implementar canvis i transformacions —argumenta Alejandro Escribá, de l’IVIE—. Ara bé, mantenir l’equilibri és difícil. No pots construir un nou model fent tabla rasa perquè això té un cost social enorme. Cal trobar un punt intermedi”. “La situació és complicada, però l’objectiu hauria de ser salvar les empreses solvents, no a les que no tenien futur ni tan sols sense pandèmia —exposa Matilde Mas, també de l’IVIE —. El problema és traçar la línia entre les unes i les altres”.
“La qüestió que tenim a sobre de la taula és que els sectors més perjudicats tenen un impacte molt important tant en PIB com en ocupació, però no en productivitat ni en qualitat del treball. Trobar la fórmula on tots puguem eixir beneficiats és el que ens hauria de preocupar”, afegeix Helena Àvila. Aquesta experta pronostica una recuperació en forma de K, on “unes empreses agafaran una senda alcista i, en canvi, altres, fins i tot, potser, faran fallida”. Per això, i de cara a l’arriba dels fons europeus, Àvila és contundent: “Donades les quantitats tan elevades de recursos públics que es destinaran, pense que no tenim excusa per tal d’ajornar la introducció de manera progressiva de canvis estructurals —assegura—. Hem de potenciar aquells sectors amb valor afegit, que aporten treball qualificat i productivitat i permeten aprofitar i potenciar el nostre capital humà”. “La Comunitat Valenciana hauria d’aprofitar l’oportunitat dels fons europeus per millorar la competitivitat de les empreses. Seria imperdonable deixar passar una oportunitat com aquesta”, adverteix Matilde Mas.
Tampoc no s’ha de perdre de vista, d’una altra banda, que en els darrers mesos la banca ha tancat l’aixeta del crèdit a empreses i consum. La persistència de la crisi sanitària està provocant que moltes entitats haguen incrementat les seues precaucions a l’hora d’atendre les peticions dels seus clients corporatius. La contracció es va fer visible en el darrer trimestre de l’any i es perllongarà durant la primera meitat de 2021. “La raó principal que explica la contracció de l’oferta creditícia seria l’augment dels riscos percebuts, vinculat al deteriorament en les perspectives, tant sobre la situació econòmica general com sobre la solvència de prestataris i de sectors concrets”, adverteix un informe publicat pel Banc d’Espanya. Un problema afegit més en una pandèmia que no dona treva.