La data de les eleccions segueix ballant. El context és incert. Tot i que la data que a hores d’ara imposa el TSJC és el 14 de febrer, tal com s’havia previst d’inici, és difícil estimar fins a quin punt els condicionants propis de la pandèmia poden alterar l’habitual comportament electoral.
Enmig de tot plegat, el CIS ha llançat aquest dijous el seu baròmetre preelectoral per a Catalunya, que estima unes dades que trenquen amb la dinàmica dels sondejos publicats fins ara.
El sondeig situa, per primera vegada, al PSC com a guanyador de les eleccions al Parlament de Catalunya, amb un 23,9% dels vots i entre 30 i 35 diputats. Per darrere, ERC (20,6%, 31-33) i Junts per Catalunya (12,5%, 20-27), sumarien entre 51 i 60 diputats. Entre quatre i tretze diputats menys que en l’actualitat. També quedaria en risc la majoria independentista al Parlament, en tant que la CUP se situaria en una forquilla d’entre vuit i onze electes, amb el 6% dels vots. El pitjor dels escenaris deixaria l’independentisme amb 59 diputats, el millor amb 71 -un més que els 70 actuals i tres per sobre de la majoria absoluta-. Finalment, hi hauria Ciutadans (9,6%, 11-13), Catalunya en Comú (9,7%, 9-12), PP (5,8%, 7) i Vox (6,6, 6-10). L’enquesta deixa fora al PDeCAT. Les àmplies forquilles d'escons per als principals partits fan difícil extreure conclusions. També es destacable que el CIS dona a l'independentisme un 39,8% dels vots, un percentatge més propi de les eleccions al Congrés dels darrers anys que no pas de les del Parlament, on el 2015 i el 2017 l'independentisme es va situar més a prop del 50% que del 40%.
Si se compleixen les expectatives de l’enquesta del CIS, el PSC obtindria força millors resultats dels que li pronostiquen els altres sondejos més recents. El de Sociométrica del 31 de desembre, publicat a El Español, li assignava 23 diputats; el del GESOP, publicat a El Periódico el sis de desembre, deia que li pertocarien 27 electes. Totes dues enquestes, però, estaven fetes abans que s’anunciés a Salvador Illa com a candidat. En canvi, l’Electopanel d’Electomania publicat el 15 de gener, que va recollir posteriors la presentació del nou cap de llista socialista, indicava que que el PSC obtindria el 21% dels vots i uns 29 escons. Molt similar al que el mateix portal va publicar el 8 de gener (20%, 28).
Tots tres sondejos donen a l’independentisme entre 72 i 73 electes i situen a ERC com a guanyadora de les eleccions (excepte el del 8 de gener d’Electomania, que dona a JxCat com a guanyador).
Certament, tot plegat sembla indicar una certa tendència a l’alça del PSC, en especial després de l’elecció d’Illa. No obstant això, farien bé els socialistes, abans de fer volar coloms, de tenir en compte la tendència que ha tingut el CIS a sobrerrepresentar el PSOE en les darreres eleccions. Així ho explicava en un tuit, l’analista de The Electoral Report, Endika Nuñez. La piulada fa referència també a un article de Kiko Llaneras a El País del gener de 2020 on exposava que els baròmetres del CIS havien sobrerepresentat al PSOE en les darreres disset eleccions sobre les que havien fet pronòstics.
Se conoce la tendencia del CIS de sobreestimar al PSOE desde la llegada de Tezanos. Se puede ver en el gráfico para las generales.
— Endika Nuñez (@endikasatu) January 21, 2021
En este post @kikollan explicaba esa tendencia:
https://t.co/y8kPNvQIuspic.twitter.com/gxkwcr2RV0
Més enllà d’això, Nuñez també remarca que la mostra podria haver infrarepresentat el votant de Junts per Catalunya, tenint en compte les dades de record de vot de les darreres eleccions.
Amb tot plegat, però, el que fa que aquesta enquesta sigui un veritable interrogant és que un 39,1% de les persones consultades encara no saben què votaran i un 11,6% ha optat per no contestar la pregunta. Sumat al 5% de persones que afirmen que no votaran, això deixa un escenari ple d’incertesa. Sobretot, si es té en compte, que l’abast de la Covid podria ser un factor que faci que alguns electors es quedin a casa.
Per ara, però, l’enquesta feta entre el 2 i el 15 de gener, abans que comencés la judicialització de la data electoral, indica que el 67% dels enquestats afirmaven que anirien a votar amb tota seguretat. En una escala del zero al deu, en què el deu representa la certesa absoluta que es votarà i el zero el contrari, un 9% se situa entre el zero i el quatre, un 8,1% entre el cinc i el sis, i un 81,7% entre el vuit i el deu. El CIS, doncs, semblaria indicar que la participació seria semblant a la del 21-D, una de les més altes de la història, quan el 79,09% dels catalans cridats a les urnes van exercir el seu dret a vot.
Ara bé, aquestes xifres no estimen la quantitat de persones que no podrien anar a votar per impediments sanitaris. Segons un informe auspiciat pel Síndic de Greuges estima que el 14-F entre 190.000 i 216.000 persones podrien veure el seu dret a vot lesionat perquè estarien en quarantena.
Una de les altres dades que aporta el CIS és el fet que per a més del 50% dels electors la gestió de la Covid serà un tema bastant o molt important a l’hora de decidir el sentit del seu vot.
