El vicepresident del Govern en funcions i candidat d'ERC, Pere Aragonès, ha defensat la base legal per ajornar el 14-F i ha apel·lat a la responsabilitat de tots perquè l'endarreriment no sigui impugnat pels tribunals. Després que la Lliga Democràtica ja hagi presentat un recurs contra el decret, Aragonès ha afirmat en la trobada digital d'Europa Press que està "molt tranquil" perquè ve avalat pels serveis jurídics de la Generalitat. El decret, que deixa sense efecte la convocatòria per al 14-F, és com el que es va fer servir a Euskadi i Galícia: "Allà no va haver-hi problemes i aquí tampoc n'hi hauria d'haver", ha dit. D'altra banda, ha titllat "d'inadmissible" que ministres del govern espanyol intentessin "interferir" en el canvi de data.
Aragonès ha defensat l'ajornament de les eleccions i ha recordat que compta amb l'aval de la Comissió Jurídica Assessora, i que va en la línia de les opinions del Síndic de Greuges o el Col·legi de Metges. D'altra banda, ha reivindicat el "consens, amb més o menys matisos" per al canvi de data, i ha dit que "només el PSC s'hi ha desmarcat". "Si només una força hi està en contra, no pot ser que siguin electoralistes tota la resta", ha reblat.
El vicepresident ha admès que tothom és "lliure" de presentar un recurs contra el decret, però ha cridat "a tothom" a la responsabilitat. Després que el ministre de Justícia, entre d'altres, apuntés que un ajornament electoral no estava contemplat a la llei, Aragonès ho ha qualificat "d'inadmissible": "Està fora de lloc que des del govern s'intenti interferir en el procediment electoral", ha asseverat. Ha insistit que des de govern espanyol no tenen "res a dir-hi" i ha dit que només van tenir possibilitat de fer-ho durant l'aplicació del 155: "No sé si algun d'ells ho enyoren".
També ha criticat "el silenci" del ministre de Sanitat, Salvador Illa, a qui ha qüestionat que no tingui res a dir sobre un procés electoral que mobilitza tanta gent en un sol dia en plena tercera onada. "És de sentit comú que el 14-F seria un risc sanitari", ha afegit. I ha afegit que Illa hauria de triar entre ser candidat o titular de Sanitat perquè "les decisions de ministre poden pensar que estan influïdes pel calendari electoral".
Lliga Democràtica porta l'ajornament de les eleccions al TSJC
La Lliga Democràtica recorrerà aquest dilluns davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'ajornament de les eleccions previstes per al 14-F. El partit que lidera Astrid Barrio no es presentava als comicis. La Lliga Democràtica considera "d'extrema gravetat" deixar sense efecte la convocatòria electoral tenint en compte la "precarietat institucional" de la Generalitat. Segons aquesta formació, en realitat no s'ajornen les eleccions sinó que es produeix una "veritable suspensió de la democràtica" i suposa un "abús de poder inacceptable". Aquesta tarda, Federalistes d'Esquerra té previst fer una roda de premsa per anunciar el seu posicionament d'emprendre accions legals contra el dret de suspensió de les eleccions.
La Lliga Democràtica defensa que un govern en funcions com l'actual no està habilitat per prendre la decisió d'ajornar unes eleccions "sense extralimitar-se en les seves atribucions". I recorda que en la situació d'ara, sense president i amb un "govern absolutament dividit" es fa imprescindible per gestionar la pandèmia "disposar d'un govern amb president, amb capacitat de lideratge, cohesionat i eficaç".
"Acomodar la celebració dels comicis i la formació d’un nou govern als seus interessos electorals posant com excusa la pandèmia és, en aquestes circumstàncies, una enorme irresponsabilitat que ocasiona un greuge inassumible al conjunt dels ciutadans de Catalunya i a la seva economia", afegeix la formació política en un comunicat.
Pel que fa als recurs, concretament presenten dos escrits, un recurs contenciós administratiu pel procediment de protecció de drets fonamentals i un escrit d'un recurs contenciós administratiu ordinari.
La Lliga denuncia la "deixadesa" del Govern a qui acusa de no haver previst totes les mesures possibles per fer possible celebrar les eleccions el 14 de febrer "fent compatibles les garanties sanitàries amb l'exercici dels drets de participació". I contraposa la situació a Catalunya amb la de la suspensió de les eleccions basques i gallegues. Segons argumenten, a Catalunya la situació no ha estat ni sobrevinguda ni hi ha un confinament domiciliari. En aquest sentit, conclouen que és "poc justificable" que es pugui anar a treballar i a estudiar amb uns transports públics "atapeïts" i no es pugui anar a votar.
La Lliga Democràtica va decidir l'11 de gener no presentar-se a les eleccions després de no arribar a un acord amb el PSC per anar-hi junts. El partit volia concórrer als comicis amb els socialistes i altres formacions que es defineixen com a catalanistes moderades, com Units per Avançar i Lliures.
Les patronals catalanes es decanten per evitar el recurs contra l'ajornament de les eleccions
Les patronals catalanes es decanten per evitar interposar un recurs judicial contra l'ajornament de les eleccions del 14-F, segons ha pogut saber l'ACN de fonts coneixedores de les negociacions. Aquest migdia, PIMEC ha reunit el seu comitè executiu, que ha optat per rebutjar l'opció del recurs. A Foment la trobada és aquesta tarda i tot apunta que la decisió podria anar en la mateixa línia. De fet, la intenció de les dues patronals catalanes és fer un comunicat conjunt sobre el seu posicionament aquest mateix dilluns. El fet que el TSJC ja compti amb diversos recursos sobre la taula sobre l'ajornament dels comicis fa que les patronals puguin preferir mantenir-se al marge de la qüestió.
El PSC continua estudiant si impugna l'endarreriment del 14-F
El PSC continua estudiant si presenta un recurs contra l'ajornament de les eleccions previstes per al 14-F. La viceprimera secretària, Eva Granados, ha explicat que estan a l'espera dels informes jurídics que han sol·licitat a diversos juristes i que decidiran si impugnen el decret d'endarreriment o no segons el que diguin. D'altra banda, i d'acord amb això, els socialistes catalans han decidit que "suspenen la campanya electoral" per "no contribuir al desgavell" i han emplaçat la resta de partits a fer el mateix. Ha detallat que no celebraran cap acte electoral ni tiraran endavant cap tipus de material tot i que ja estaven immersos en una precampanya electoral que donen, per ara, per "desconvocada".
Els socialistes han reunit aquest dilluns el seu comitè electoral i han decidit suspendre la seva campanya, després que el Govern hagi suspès les eleccions previstes per al 14-F degut a la situació sanitària.
Malgrat les crítiques contra el canvi de data, Granados ha dit que el seu partit asssumeix la decisió, i ha instat la resta de forces polítiques a deixar de fer campanya "per coherència". Això significa, ha detallat, no celebrar actes electorals o penjar cartelleria. "Seria un desgavell que el Govern desconvoqués les eleccions però actués com un executiu en precampanya", ha expressat. Pel que fa al seu candidat, Salvador Illa, Granados ha manifestat que continuarà al capdavant del ministeri de Sanitat fins que comenci la campanya.
La dirigent socialista ha carregat contra l'ajornament, ha dit que es fa per motius electoralistes i ha acusat el Govern de "no escoltar ni enraonar i voler suspendre per terra, mar i aire per por a perdre les eleccions". Finalment, ha carregat contra els comuns, que han exigit celeritat per tramitar la modificació del delicte de sedició i ha considerat que deuen tenir "poques propostes per Catalunya".
Granados desvincula el PSC dels recursos presentats per altres formacions
Mentrestant el PSC estudia si recorre el decret, partits com la Lliga Democràtica -amb qui els socialistes van mantenir converses per concórrer junts al 14-F, però finalment no van arribar a bon port- ja ho han fet. També podria fer-ho Federalistes d'Esquerra, alguns membres dels quals estan incorporats a les llistes del PSC.
Amb tot, la viceprimera secretària dels socialistes catalans ha desvinculat del PSC els recursos ja presentats, que veu "legítims". Ha assegurat que el president de Federalistes era "un insigne militar d'ICV" i que la Lliga "va estar en converses amb el PSC però no en forma part".
Federalistes d'Esquerres confirma la presentació d'un cinquè recurs contra la suspensió de les eleccions del 14-F
Federalistes d'Esquerres ha confirmat aquest dilluns que presentarà un recurs contenciós-administratiu contra el decret que deixa sense efectes la convocatòria electoral del 14-F. El president del grup, Joan Botella, ha insistit que cal tornar al calendari previst i alerta d'una "paralització indesitjable" si no s'aconsegueix disposar d'un Govern amb "plenes funcions" durant els pròxims mesos. L'agrupació considera que els comicis es podrien celebrar, ja que s'estaven tirant endavant les mesures de seguretat corresponents per garantir la seguretat dels participants. "Es tracta d'una mesura dictada per raons electorals, i no pas sanitàries", ha reblat.
Amb aquest darrer recurs ja en són cinc els confirmats durant la jornada d'avui. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja n'acumula quatre, un d'ells presentat per la Lliga Democràtica, un altre per Impulso Ciudadano i un tercer per una persona particular.
El grup de Federalistes d'Esquerres ha posat sobre la taula diferents arguments, com per exemple que actualment al Govern no hi ha president. "La convocatòria és una competència exclusiva del president de la Generalitat i qui no ho sigui, no pot convocar o desconvocar", ha apuntat referint-se al vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès.
L'agrupació federalista tampoc veu clar que hi hagi certes "inconcrecions" al decret de les eleccions. "No se sap si estan desconvocades, suspeses o anul·lades" ha lamentat Botella, afegint que també s'hauria de deixar clar què passa amb tots els elements que s'havien tirat endavant, com és el cas de les candidatures i el cens electoral.
Botella també s'ha queixat de la manca d'informació de cara a la nova data electoral i ha insistit que s'haurien de marcar "els llindars mínims" que permetrien, o no, celebrar-les. Pel que fa als pròxims mesos, el grup ha considerat que esperar fins al 30 de maig es tradueix en un "llarg període de penalització" per la Generalitat.
El president ha defensat que és "aconsellable" que el decret de l'ajornament sigui anul·lat i que es torni a la situació anterior. "S'haurien de fer com més aviat millor, però a finals de maig no, perquè ens porta a la formació d'un Govern després de l'estiu", ha apuntat.
El grup ha aprofitat per desmarcar-se de les acusacions que indicaven que hauria "fet la feina" d'altres partits, en referència a la seva proximitat amb el PSC. De fet, Botella ha insistit que la decisió prové d'una "preocupació sincera i profunda" i no pas d'un "interès electoral". Per això, el document es presentarà en els pròxims dies amb l'objectiu de tornar a la plena "vigència" del decret que es va firmar al desembre.
El PSC vol més control al Govern en funcions
Granados, portaveu del PSC al Parlament, ha explicat que demanaran un informe jurídic als lletrats de la cambra per saber amb quines funcions previstes al Reglament es pot fer cert control a l'executiu. La cambra es va dissoldre i l'únic òrgan que funciona és la Diputació Permanent, que té funcions limitades.
Així, no es poden fer preguntes de control al Govern, ni orals ni per escrit, i es limita a l'aprovació de decrets d'urgència i compareixences dels consellers -la setmana passada van càrrec d'Aragonès i Budó i aquesta setmana, els consellers Sàmper i Vergés.
El TSJC preveu fer demà una primera resolució sobre la impugnació del 14-F
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) haurà de resoldre en els propers dies quatre recursos contra l'organització de les eleccions al Parlament, inicialment previstes pel 14-F: un per la recollida de signatures i tres contra l'ajornament fins el 30 de maig. Un dels recursos al decret de suspensió del 14-F, presentat per una persona particular, demana mesures cautelaríssimes per mantenir les eleccions al febrer, cosa que probablement es resoldrà aquest mateix dimarts. Amb tot, aquesta decisió, però, no té per què condicionar si ser igual que la que es determini per a altres mesures cautelars o per les resolucions finals.
Els altres dos recursos contra l'ajornament electoral que el TSJC tenia ja sobre la taula aquest dilluns al matí i que han estat presentats per partits, trigaran més a resoldre's, ja que el tribunal donarà dos o tres dies a la Generalitat per respondre i presentar al·legacions a la impugnació. Posteriorment, els magistrats resoldran, i això que podria ser ja a finals d'aquesta setmana o la setmana vinent.
Dels tres recursos contra l'ajornament, un correspon a la Lliga Democràtica, que concretament ha presentat dos escrits, un recurs contenciós-administratiu pel procediment de protecció de drets fonamentals i un contenciós- administratiu ordinari. El partit que lidera Àstrid Barrio no es presentava als comicis però considera "d'extrema gravetat" deixar sense efecte la convocatòria electoral tenint en compte la "precarietat institucional" de la Generalitat. Segons aquesta formació, en realitat no s'ajornen les eleccions sinó que es produeix una "veritable suspensió de la democràtica" i suposa un "abús de poder inacceptable". La Lliga Democràtica defensa que un govern en funcions com l'actual no està habilitat per prendre la decisió d'ajornar unes eleccions "sense extralimitar-se en les seves atribucions".
La Lliga denuncia la "deixadesa" del Govern a qui acusa de no haver previst totes les mesures possibles per fer possible celebrar les eleccions el 14 de febrer "fent compatibles les garanties sanitàries amb l'exercici dels drets de participació". I contraposa la situació a Catalunya amb la de la suspensió de les eleccions basques i gallegues. Segons argumenten, a Catalunya la situació no ha estat ni sobrevinguda ni hi ha un confinament domiciliari. En aquest sentit, conclouen que és "poc justificable" que es pugui anar a treballar i a estudiar amb uns transports públics "atapeïts" i no es pugui anar a votar.
La Lliga Democràtica va decidir l'11 de gener no presentar-se a les eleccions després de no arribar a un acord amb el PSC per anar-hi junts. El partit volia concórrer als comicis amb els socialistes i altres formacions que es defineixen com a catalanistes moderades, com Units per Avançar i Lliures.
Aquesta dilluns a la tarda, a més, Federalistes d'Esquerra té previst fer una roda de premsa per anunciar possibles accions legals contra el decret de suspensió de les eleccions. Això podria sumar-se a les ja existents o que la impugnació atribuïda a un segon partit polític fos justament aquesta. De moment, l'entitat –que participa de les llistes electorals del PSC- no ha volgut donar més detalls. Des del PSC, a més, tampoc han descartat impugnar per la seva part la suspensió de les eleccions del 14-F.
Per la seva part, Izquierda en Positivo ha anunciat que ultima un altre recurs però fonts del partit asseguren que no l'han portat als jutjats encara i que estan encara amb la feina prèvia. Per últim, un ciutadà particular ha presentat també el seu recurs sense fer constar que ho fa en nom de cap organització. I és ell, precisament, qui ha demanat mesures cautelaríssimes per deixar sense efecte la suspensió, cosa que podria tornar la convocatòria formal al 14-F. És aquest punt el primer que haurà de resoldre el TSJC.
A més, el TSJC assegura que abans de la suspensió del 14-F també s'havia presentat ja un recurs per drets fonamentals que feia referència a les eleccions al Parlament. Segons el tribunal, va ser el PACMA qui el va presentar. Es tracta d'un recurs que al·lega discriminació pel fet que el confinament ha dificultat a la formació la recollida de signatures per poder-se presentar.