Si no hi ha sorpreses judicials, les eleccions catalanes se celebraran el 30 de maig. Així ho ha decidit el Govern català després de buscar el màxim de consens possible entre les formacions amb representació al Parlament. El PSC, se n’ha oposat totalment. I tot i que els socialistes no han afirmat que presentaran recurs davant la justícia, tampoc no han descartat aquesta possibilitat.
Més enllà dels possibles canvis de guió, ara els partits treballaran amb l’horitzó posat en la data del 30 de maig. De què dependrà que el canvi de data beneficie o perjudique les formacions polítiques?
El PSC, el partit més afectat
Només cal observar la reacció dels socialistes davant el canvi de data per constatar que no tenen cap confiança en què l’ajornament electoral els puga beneficiar. L’anunci sobtat del canvi de presidenciable –de Miquel Iceta a Salvador Illa– buscava un efecte positiu per als socialistes. Un efecte, però, que es podria diluir de cara al 30 de maig. Tant que, tal com diu el politòleg Marc Guinjoan, investigador a l’Escola d’Economia de la Universitat de Barcelona, “si fos pel PSC, les eleccions se celebrarien demà mateix”.
Entre altres coses, perquè tal com explica Gemma Ubasart, vicedegana de la Facultat de Dret a la Universitat de Girona i professora de Ciència política, si les eleccions no se celebren de manera immediata, “la situació del candidat es complica”, atès que “si Illa deixa el Ministeri de Sanitat serà acusat de fer partidisme per allargar la seva situació. Per contra, si s’hi queda, el Ministeri podria deixar tocada la seva figura, que ha irromput amb força”. Guinjoan afirma, també, que quant més temps passe abans que se celebren les eleccions, “més li podran retreure a Illa les dades de la pandèmia, que fins ara són de les pitjors d’Europa”.
La gestió d’Illa al Ministeri, però, no és ni de bon tros de les més exemplars a Europa. Per això, preguntats els politòlegs sobre per què la irrupció del ministre com a candidat a presidenciable del PSC ha generat tanta expectativa, expliquen que el que es valora d’Illa, sobretot, és “la seva visibilitat”. És el que respon Ubasart, que afegeix que “el seu caràcter de gestió en un moment de molta picabaralla política, la seva comunicació tranquil·la en un moment de soroll, arriba bé a un sector de l’electoral del PSC i també a electors predisposats a votar-los”. Alhora, segons la politòloga de la Universitat de Girona, “hi ha la voluntat de fer sortir el PSC del carreró sense sortida en què havia entrat amb aquella obsessió per captar els votants de Ciutadans assemblant-se molt a Ciutadans. Això”, argumenta Ubasart, “li feia pescar vots d’un sector, però també perdre’n dels altres, i podia convertir el PSC en un partit petit. L’arribada d’Illa, que no ha estat en aquesta posició tan bel·ligerant contra l’independentisme, podria tornar a augmentar una mica les expectatives electorals del PSC, cosa que Iceta no podia fer”. Juan Rodríguez Teruel, professor de Ciència Política a la Universitat de València, afegeix que Illa “està molt ben vist per electors que es mouen entre Ciutadans i Catalunya en Comú”, i que a més de representar una novetat, “compta amb l’avantatge de no estar desgastat pel procés, com sí que ho està Miquel Iceta”. Ubasart hi coincideix i aporta, a més a més, que la candidatura d’Illa generaria més “possibilitats de pactes posteriors” amb l’independentisme. Un propòsit molt més complicat per a Iceta, recordat com el líder del PSC durant el procés, durant l’aplicació del 155 i durant l’empresonament i la condemna dels líders independentistes catalans.
Hi ha, però, un factor més que hauria de preocupar al PSC, segons Gemma Ubasart. “Els socialistes semblen estar més preocupats per situacions conjunturals que condicionen les enquestes a curt termini, i potser miren menys altres qüestions com ara l’abstenció, que podria perjudicar el PSC”. Segons la politòloga de la Universitat de Girona, l’abstenció diferencial tradicional que hi ha hagut a Catalunya al llarg de la història ha perjudicat, sobretot, el PSC i l’antiga Iniciativa –partit representat avui per Catalunya en Comú. “Aquesta abstenció diferencial va desaparèixer en les eleccions del 2015 i en les de 2017, i fins i tot en aquestes últimes hi va haver més participació a les eleccions al Parlament que no a les estatals. La pregunta és si aquesta abstenció diferencial tornarà en les pròximes eleccions, i si torna, si ho farà per afectar novament PSC i comuns”. Ubasart exposa que l’abstenció sol afectar trams d’edat determinats, normalment els joves, però que no hi ha precedents sobre a qui afecta en un context de pandèmia. “Si els segments electorals de més edat es queden a casa per por al contagi, potser el PSC i els partits procedents de l’antiga Convergència se’n veueran especialment perjudicats”.
El bloc independentista
Marc Guinjoan, politòleg de la Universitat de Barcelona, considera que l’ajornament electoral beneficiarà, principalment, Junts per Catalunya, i en menor mesura al PDeCAT. “Són espais en reconfiguració, estructuració i articulació, i qualsevol cosa que sigui guanyar temps els anirà bé”. Guinjoan, però, matisa que creu que “sobretot en sortirà beneficiat JxCat”, perquè podrà “estructurar el moviment i donar més a conèixer els seus candidats”, així com “diferenciar-se encara més del PDeCAT”. Molts membres del partit del president Carles Puigdemont, però, s’han mostrat convençuts que estaven preparats per concórrer a les eleccions el 14 de febrer. Guinjoan argumenta que “des del partit han de vendre que estan preparats per fer-ho, però a les enquestes, que històricament han errat bastant en relació a JxCat, se situen per sota d’ERC i fins i tot, en algunes, del PSC. Per això, tot el que sigui guanyar temps els podria permetre remuntar”.
Des de la Universitat de València, Juan Rodríguez Teruel suggereix que tant JxCat com Esquerra Republicana podrien traure algun rèdit de l’ajornament electoral “després de l’efecte Illa”, si bé matisa que “encara està tot per veure”. “Les tendències dels partits del Govern català, ERC i JxCat, estan condicionades per la feblesa del Govern i per la tensió interna, i això es mantindrà. Possiblement, aquests partits podrien esperar que un escenari millor de la pandèmia al voltant de la nova data electoral evitaria un possible vot de protesta contra les dues formacions o una abstenció més elevada del normal, però sembla que els factors que desgasten tant ERC com JxCat es mantindran constants”.
El politòleg de la UV sí que detecta avantatges clars per a JxCat en l’ajornament: “el partit tindrà més temps per estructurar-se i el desgast de la pandèmia afectaria sobretot ERC, que gestiona les conselleries més directament implicades” –Treball i Salut. I recorda, en aquest sentit, que JxCat ha evitat convocar eleccions a curt termini quan la convocatòria depenia del president Quim Torra. Al seu torn, durant aquests mesos en què el JxCat s’ha constituït com a partit, “la formació de Puigdemont ha anat guanyat presència”, tal com destaca Rodríguez Teruel, que recorda la visibilitat adquirida al Parlament Europeu “o les resolucions judicials recents de Bèlgica, que han reforçat la imatge de JxCat”, diu en referència a la denegació d’extradició del conseller Lluís Puig, amb el que això significa per al posicionament electoral del partit.
Al seu torn, Marc Guinjoan diu tindre la sensació que “ERC vol anar quan abans a les eleccions”, atès que el vicepresident Pere Aragonès, també candidat, “està patint el fet de ser president en funcions sense tindre una posició de president pròpiament dita”. El politòleg de la UB pensa que “es podria repetir la mateixa tendència que l’any 2017 contra ERC: un partit amb un lideratge claríssim que va decaient conforme s’apropen les eleccions”.
Pel que fa a la CUP, Gemma Ubasart considera que “el seu espai electoral està prou definit”, cosa que no hauria de fer que l’ajornament electoral perjudique la formació anticapitalista. Una realitat compartida amb altres partits.
La resta de partits
Qui segur que eixirà perjudicat no de l’ajornament electoral, sinó de la tendència a la baixa del partit, és Ciutadans. La formació taronja, la més votada a Catalunya el 21 de desembre de 2017, té unes expectatives molt dolentes que es podrien traduir en una reducció del seu nombre d’escons a la meitat. Per això, “Ciutadans vol allargar al màxim l’actual legislatura”, assegura Gemma Ubasart.
L’altre partit amb tendència a la baixa, segons les enquestes, és Catalunya en Comú Podem. Juan Rodríguez Teruel considera que el canvi de calendari electoral “no salvarà ni castigarà” la formació. Una característica que podria compartir amb Partit Popular i Vox, que si bé no haurien de notar cap efecte de l’ajornament en el seu resultat, sí que experimentaran una suma de representants al Parlament –de fet, Vox hi irromprà per primera vegada després d’haver-ho fet a Andalusia, a l’Estat espanyol i a la resta de cambres autonòmiques i ajuntaments.
Són les primeres especulacions després de saber-se el canvi de data de les eleccions catalanes, que si res no canvia se celebraran el proper 30 de maig. Sempre i quan la situació pandèmica ho permeta.