Trencat de dalt a baix. La pandèmia de la Covid va arribar al Principat amb el Govern de la Generalitat en el punt àlgid de la crisi permanent en què ha viscut instal·lat tota la legislatura.
El 29 de gener de 2020, el president Quim Torra donava per acabada la legislatura pel que considerava falta de “lleialtat” dels socis d’Esquerra Republicana i anunciava la convocatòria d’eleccions després de l’aprovació de pressupostos. Poc més d’un mes després, l’11 de març l’Organització Mundial de la Salut elevava a categoria de pandèmia la Covid-19. El 14 Quim Torra anunciava el confinament de Catalunya i l’Estat espanyol declarava l’estat d’alarma i el confinament domiciliari.
Si la gestió d’aquesta crisi ha sacsejat molts governs, com ara el del País Valencià, a Catalunya ha plogut sobre mullat. Els efectes han estat clars a ulls de tothom. Sobretot en els moments en què s’ha hagut de combinar l’abordatge de la crisi amb altres temes que generen crispació política, com ara els Pressupostos de l’Estat espanyol, la substitució de tres consellers de l’executiu català o la convocatòria d’eleccions.
Durant la primera onada, i amb Torra al capdavant, l’executiu català va destacar per ser dels que defensaven mesures de confinament més contundents. També, per ser dels més bel·ligerants amb la centralització de competències que es derivava de l’estat d’alarma. Per unes setmanes semblava que tant la pandèmia com el Govern espanyol podrien ser argamassa per cohesionar els socis de Govern català, encara que fos provisionalment.
A mesura que la balança entre salut i economia s’ha anat fent difícil de compensar, també s’han anat complicant els equilibris interns de l’executiu. Tot i això, en termes generals, sempre s’ha optat per un perfil de confinament més dur que les pautes que marcava el Govern espanyol. Per exemple, amb l’aplicació del toc de queda o el tancament –primer total i després parcial– de bars i restaurants.
Més enllà del Consell de Govern, el moment ha dut a crear espais de decisió excepcionals. El dia a dia ha quedat en mans d’un reformulat PROCICAT, un organisme tècnic dirigit políticament per la consellera de Salut, Alba Vergés (ERC), i pel conseller d’Interior. Primer Miquel Buch (JxCat), que mantenia bona relació amb Vergés; i després Miquel Sàmper, també de JxCat, que ha tingut un tracte menys fluït amb la consellera de Salut.
El gruix del debat polític, però, s’ha gestionat des de l’anomenat Comitè de Crisi, en què han pres part els consellers amb incidència més directa en la gestió de la pandèmia. Inicialment estava format per Torra, per la consellera de Presidència, Meritxell Budó (JxCat); pel vicepresident Pere Aragonès (ERC) i pels dos consellers membres del PROCICAT. En funció del moment també hi han entrat altres consellers, tot i que des de la marxa de Torra sempre s’ha intentat equilibrar les forces entre els dos socis de Govern. Així, sobretot des de setembre, amb la segona onada i l’inici del curs escolar, ha estat habitual la presència del conseller d’Educació, Josep Bargalló (ERC); el d’Empresa, Ramon Tremosa (JxCat); el de Territori, Damià Calvet (JxCat); la de Justícia, Ester Capella (ERC). Les darreres setmanes, el conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, s'ha implicat en el debat sobre l'ajornament electoral.
L’entorn de Junts per Catalunya ha remarcat sempre que durant el temps que Torra va ser al capdavant del Govern es va implicar a fons en la gestió de la pandèmia i, com va explicar en una entrevista a EL TEMPS, “van ser dies de molta angoixa” per a ell. Aquestes fonts assenyalen que Torra establia un lideratge dins el govern que, més endavant, ha mancat per l’absència d’una figura presidencial. Des d’ERC, però, retreuen que mentre Torra va ser president, aquest sovint feia i desfeia pel seu compte, passant per sobre d’altres responsables en funció de les pressions que li arribaven de diferents sectors.
Sigui com sigui, el cert és que després de la marxa de Torra la divergència entre socis de Govern es va fer més visible de portes enfora. En són exemple el xoc entre Aragonès i Tremosa per la gestió de certes ajudes econòmiques; les divergències entre Budó i el conseller de Treball, Chakir El Homrani (ERC), pel que fa a l’obligatorietat o no del teletreball; o el repartiment de culpes pel col·lapse de les ajudes als autònoms entre el mateix El Homrani i el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró (JxCAT), que va acabar amb la dimissió d’alguns dels principals càrrecs polítics del Departament de Treball. Fonts del Govern afirmen que un cop Torra va ser inhabilitat pel Suprem va haver-hi també força desgavell mediàtic, amb molta presència dels consellers als mitjans. Per retornar a la pau, fonts coneixedores de l’executiu afirmen que es va fer “una mena de toc de queda mediàtic” de mutu acord entre els socis de Govern.
Per la part d’ERC, expliquen que va ser Aragonès qui finalment es va quadrar per redreçar la situació, amenaçant en exercir les prerrogatives de president després de la filtració del pla de desescalada a mitjans de novembre. Els republicans atribueixen aquest fet a les males arts dels seus socis de Govern. Segons ells, en moments de la pandèmia, alguns consellers haurien adoptat un “paper de defensors d’interessos dels sectors amb què es relacionen” i no pas la funció de prescriptors públics. En aquest context, des d’ERC s’ha vist al conseller Tremosa, des de la seva entrada, com un ariet dels seus rivals per desgastar Aragonès de cara a les eleccions.
Al seu torn, des de Junts asseguren que, si bé en algun moment ho ha intentat, Aragonès no ha tingut la capacitat d’imposar l’autoritat dins el Govern que tenia Torra. A més, destaquen que ha estat Tremosa, precisament, qui ha hagut de donar la cara, com a conseller d’Empresa i Coneixement, davant dels sectors més afectats econòmicament.
En general, però, els dos socis han acabat assumint que calia tractar d’arribar a acords. La manca d’afinitat entre els consellers del PROCICAT s’ha contrarestat, segons fonts dels dos partits, amb la major capacitat per bastir ponts dels consellers amb més experiència política, com podrien ser Aragonès o Bargalló per part d’ERC o Calvet i Budó per part de JxCat. Han calgut, també, les gestions d’alguns càrrecs de la confiança dels consellers d'ambdós partits per reconduir les situacions complicades que es repeteixen al si de l’executiu. La fi del procés de primàries dins de JxCat també hauria servit, segons fonts d’ERC, per clarificar la jerarquia dins els seus socis de govern. “La sensació és que en una mateixa reunió uns consellers et diuen que fas poc i els altres que fas massa”, reblen.
Les darreres setmanes, en l’escalada de la tercera onada, la decisió sobre l’ajornament de les eleccions ha estat l’enèsim element de tensió interna. Tot i que la postura oficial de l’executiu ha estat que era la taula de partits qui havia de decidir, públicament, membres del Govern o de les direccions de cada formació han fet declaracions en sentits oposats. D’un costat, ERC apostant per l’ajornament electoral i de l’altre Junts per Catalunya per mantenir la data.
Un darrer de la doble crisi que s’ha surfejat des del Palau de la Generalitat catalana durant la pandèmia.
BATES BLANQUES
La irrupció al mes de juliol de la figura de Josep Maria Argimon, com a substitut de Joan Guix al capdavant de la secretaria de Salut Pública, va ser un factor d’estabilització dins de l’executiu, tot i que fonts dels dos partits sostenen sempre que la situació mai ha estat tan dolenta com s’ha volgut pintar des de fora. La figura de l’anterior secretari havia quedat cremada en la primera onada i els socis de Govern coincideixen a considerar que l’entrada d’Argimon ha estat positiva.
En destaquen la capacitat d’explicar-se, la reputació que té dins del sector sanitari per haver estat 12 anys al capdavant de l’Institut Català de la Salut i pel fet de ser epidemiòleg. També la perspectiva per trobar punts de trobada entre les exigències de la pandèmia i el context dels sectors afectats econòmicament. “Quan va estar de baixa perquè va agafar la Covid vam patir molt”, reconeix una font que ha viscut la gestió de la pandèmia des del Govern. Proper al president Torra, en un principi es va dir que Argimon no era ben vist entre les files d’ERC. Fos així o no, el cert és que a hores d’ara tothom en reconeix la vàlua i el respecta.
No ha passat el mateix amb altres experts que han assessorat el Govern, com és el cas de l’epidemiòleg Oriol Mitjà, afí a Torra, de qui des d’ERC es pensa que ha actuat contra aquest partit amb intencions polítiques. En aquest cas, les discrepàncies s’han exhibit públicament.