Ester Querol, alcaldessa d'Ares, s'ho veia vindre, però tenia l'esperança que les advertències de les autoritats públiques desincentivaren les visites durant el cap de setmana. Dijous van començar a caure els primers flocs en aquest poble de 184 habitants situat a 1.194 metres d'altitud. Segurament un dels miradors més espectaculars de les comarques del nord, la fita per transitar des de la comarca del Maestrat a la dels Ports. Divendres, per precaució, van perimetrar la plaça del poble, per evitar que, com en anys anteriors, l'aparcament de cotxes impedira fer mitja volta a la màquina llevaneus. Divendres, Filomena va donar una treva. Però a partir de dissabte la neu va caure a plom, hora rere hora.
I diumenge va passar el que ella temia que passara. A la vora del migdia, i a la vista de la quantitat de cotxes que s'amuntegaven al coll d'Ares, -i que començaven a enfilar-se per l'únic accés que condueix fins al poble -va haver de cridar a la comandància de la guàrdia civil de la veïna Vilafranca perquè hi posara ordre. De res no havien servit les advertències de les autoritats. "A la vista de les recomanacions dels últims dies, confiava que la gent fora més responsable. Al remat ha estat la història de sempre", lamenta Querol.
La història de sempre van ser els centenars de cotxes que diumenge desfilaren terra endins per tocar la neu, per llançar-se en un trineu o fer un angelet entre tanta blancor. Hi havia pressa per ser els primers a xafar la neu immaculada, ser els primers a immortalitzar-se en aquella postal idíl·lica. "A la gent li costa entendre que si ha nevat, difícilment hi haurà lloc per aparcar en els pobles. De forma que els visitants es veuen obligats a deixar els seus vehicles en unes carreteres que ja estan estretides per la presència de la neu", relata Querol, que aquests dies està ocupada en coordinar les tasques de neteja per fer fòllega en la cinquantena de masos dispersos pel terme municipal. "Els recursos que tenim són limitats. Hem de destinar-los a allò que és peremptori", adverteix. Encara avui, cinc dies després de l'emblanquinada, són molts els municipis que tenen els camins intransitables.
El coll d'Ares no va ser l'únic punt de les carreteres on es van veure imatges d'aglomeracions de vehicles privats delerosos de tocar neu. Més al sud, a la zona de l'Alcoià i la Vall d'Albaida, ja durant el dissabte la guàrdia civil es va veure obligada a tancar diverses vies. En alguns casos, com el d'Alcoi, perquè el municipi roman en tancament perimetral. En altres, per prevenir l'acumulació de vehicles. "Abans d'agafar el cotxe per veure la neu la gent hauria de pensar on pretén aparcar. El deixen a la calçada de la carretera i et diuen: "No hi ha problema, un cotxe pot passar". Però la qüestió no és que passe un cotxe; ha de poder passar una ambulància en cas d'emergència o un vehicle pesant que treballe en les tasques de neteja", assevera José Soler, que és suboficial de investigació i formació del Consorci de Bombers de la Diputació d'Alacant. A això cal sumar els conductors que aparquen els quatre per quatre en terrenys conreats i acaben malmetent els cultius.
Durant tot el cap de setmana molts ajuntaments d'interior van pregar que la gent evitara agafar el vehicle propi. Un dia abans, la consellera Gabriela Bravo, en part per la situació de pandèmia, en part perquè les previsions meteorològiques pintaven el panorama ben fosc, havia demanat explícitament la ciutadania que no es desplaçaren a veure la neu. Ni una cosa ni l'altra, però, va desmotivar els visitants. Alguns ajuntaments es van veure obligats a tallar el pas de vehicles als nuclis urbans a la vista de la gran afluència de visitants. Diumenge a la vesprada, per exemple, l'Ajuntament de Bocairent, a la Vall d'Albaida, feia una crida perquè ningú més es llançara a la carretera per anar a la Serra de Mariola. A l'Alt Palància, una de les zones més castigades pel temporal, les retencions a causa de l'afluència de visitants van arribar a ser d'una hora i mitja. Més al nord, a la N-232, entre Xert i Catí, una tirallonga d'automòbils ocupaven les vores i la calçada. La majoria d'ajuntaments de municipis xicotets assistien, impotents, a l'allau humana.
Al final del cap de setmanes les xarxes anaven plenes o bé de fotos de gent en la neu o bé de missatges d'enuig de persones del món rural pels pixavins que havia fet cas omís de les recomanacions. Perquè la neu, més enllà de les estampes oníriques que deixa, dificulta sobremanera el dia a dia de la població local i pot ser un impediment per fer front a situacions d'emergència. Tot plegat un punt de vista que a voltes es difícil de capir des de l'òptica urbana que té ideal·litzat el rural i el contempla com una mena de parc temàtic on tot s'hi val.
La pregunta, arribats a aquest punt, és senzilla: Per què, tanmateix, una part de la població que es salta la norma i fa oïdes sordes a les recomanacions? Per què s'imposa el Carpe Diem i no la responsabilitat col·lectiva? Des de la psicologia social tenen diverses explicacions, que en part entronquen amb el context de restriccions de l'últim any. «Portem un any en una situació molt anòmala, que estan posant en evidència allò que des de la psicologia social ja està molt demostrat: que la gent no interioritza la norma si no hi ha sancions», explica Rosa Ana Peris, que és professora de psicologia social a la Universitat Jaume I. D'altra banda, adverteix, la situació viscuda l'últim any ens ha fet baixar la guàrdia; ha provocat que la por -la por a quedar-nos embussats en la neu, però també la por per contraure el coronavirus-, que en altres ocasions ens havia retingut en casa, no actue com un mecanisme de disciplina interna.
A tot això, Peris afegeix un factor cultural decisiu: «A països d'Àsia hi ha una cultura col·lectivista. Això significa que el benestar del conjunt passa per sobre del benestar dels individus. A més, són cultures on hi ha molta distància de poder, això és que el ciutadà respecta molt qui governa, considera que qui governa té l'autoritat legítima per imposar normes -explica aquesta professora de la UJI-. En canvi la nostra és una cultura mixta, on el dret individual està per sobre del col·lectiu, on a més a més hi ha una baixa distància de poder. És a dir, la gent considera que ha de ser consultada per decidir les normes. El resultat és que vivim en una societat amb una falta de responsabilitat comunitària».
En aquesta mateixa línia es manifesta Jordi Marín, membre del Fòrum de la Nova Ruralitat. «El que hem vist aquests dies és el resultat d'aquesta època neoliberal, en què es prima la individualitat per sobre del bé col·lectiu. Som víctimes d'aquesta societat», analitza aquest veí de la comarca dels Ports. Marín considera que l'episodi dels últims dies és resultat de diversos factors. Un d'ells, decisiu, és l'efecte de les noves tecnologies «Entre tots, entre els mitjans de comunicació, entre els mateixos ajuntaments amb les seues imatges promocionals, entre les fotos que nosaltres mateixa pugem a xarxes socials, acabem fent un efecte crida que és contraproduent», apunta Marín a tall d'autocrítica.
La millora de les vies de comunicació cap a l'interior i, per tant, la millora de l'accessibilitat tant als espais com als materials per endinsar-se en el paisatge blanc, també juguen el seu paper. «Durant molt de temps la neu es va percebre com un espai d'oci reservat per a les classes benestants. De colp i volta, amb l''univers Quetchua' esdevé una forma de lleure accessible per a la majoria», explica aquest professor de secundària. Amb tot, Marín matisa: «No és que no vulguem que la gent vinga a veure la neu. Simplement demanem que vinguen a veure-la quan les infraestructures estiguen preparades i s'han pogut resoldre les necessitats peremptòries de la gent que viu al territori». En una societat on la vida es viu per ser mostrada; on s'entronitza la imatge i el postureig; i on s'adora la instantaneïtat, s'imposa la lògica de "babau l'últim".
De fet, per a alguns municipis, aquests episodis climàtics són una ocasió per activar la seua economia. Almenys així ho pensa Josep Maria Beneyto, primer tinent alcalde de Bocairent. «A pesar de les dificultats d'aquests dies, compensa. Són situacions que generen negoci als bars, als restaurants i l'hostaleria en general. A més, atrauen persones que venen i s'ho passen bé i potser després d'aquesta experiència, retornen a visitar Bocairent», opina Beneyto. El seu Ajuntament, per exemple, va habilitar el polígon industrial per permetre que els i les visitants aparcaren sense generar molèsties al nucli urbà. Siga com siga, a aquests episodis extrems -que als municipis d'interior es repeteixen molts anys -, aquest any se li suma una variable decisiva: el coronavirus, que aconsella minimitzar la mobilitat i la interacció social.
Així les coses, molts es preguntaven aquests dies si no s'hauria de ser més contundent a l'hora d'imposar sancions davant els comportaments incívics. «Ens hem de deixar de bonísmes i d'apel·lar a la consciència ciutadana, perquè sempre hi ha gent que se salta la norma. -opina José Soler, del Consorci de Bombers d'Alacant, qui es mostra molt crític amb l'actuació de l'administració-. El que cal fer és prohibir els accessos als llocs i imposar tantes multes com siga necessari».
Des de la Delegació del Govern destaquen que de multes se n'han posat un fum aquest cap de setmana. Només a les comarques del nord la guàrdia civil n'imposà 420. Admeten, amb tot, que «la prioritat de la Guàrdia Civil en aquestes circumstàncies és garantir la seguretat de tots» i en aquest «tots» s'inclou els qui viuen en zones directament afectades pel temporal però també els qui s'hi desplacen, encara que siga per motius injustificats. Al capdavall, no s'ha de perdre de vista, com recorden des de la Conselleria de Justícia i Governació, que la lliure mobilitat és un dret ciutadà i que la seua limitació, en determinades condicions (per exemple, quan un vehicle és ben equipat, amb cadenes), no resulta tan senzilla.
Alguns ajuntaments, com els de Vistabella, han pres la paella pel mànec. No volen que es repetisquen escenes com les de l'any passat, amb el temporal Glòria. Aleshores l'afluència massiva a aquest municipi, porta d'entrada a Penyagolosa, va generar un caos absolut a les carreteres. Per això ja han avisat que s'imposaran sancions a tots aquells vehicles que aparquen indegudament. Mancats de policia local, tanmateix, els ajuntaments xicotets ho tenen ben complicat. «Malauradament l'experiència ens demostra que en la nostra cultura l'única manera que la gent interioritze les normes i se les prenga seriosament és a través de les sancions -lamenta Rosa Ana Peris-. Ho hem vist durant aquests mesos, quan no hi ha sancions els mals comportaments es repeteixen i s'encomanen. El que se'ns està dient internament és 'no passa res si no fas cas de les recomanacions o et saltes la norma'. I així no anem enlloc». Perquè el que l'experiència demostra és que al seny li costa molt de quallar.