-Com arriba una filòloga anglesa i alemanya d’Olot a vicepresidir una de les principals empreses de Silicon Valley?
-Amb trenta anys de passets. Quan tenia vint-i-tres anys, vaig venir a Estat Units i ja havia fet la carrera de filologia alemanya i també havia estudiat filologia anglesa. Havia estat a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Berlín. Vaig venir als EUA l’any 1992 perquè em vaig casar amb un nord-americà. Quan vaig arribar vaig obrir una petita empresa de traduccions centrada en com les empreses que jo veia per Sant Francisco volien anar a Europa i a Àsia. I ja m’he quedat sempre amb el tema de com es porten els productes arreu del món. És bàsicament la meva especialitat, mirada des de molts cantons. La qualitat del producte, el codi del producte, la transformació digital del producte… Vaig ser una de les primeres persones de Silicon Valley que miraven aquests problemes. Quan vaig venir hi havia molt poques empreses que fossin molt globals. La primera empresa que vaig veure va ser Yahoo. Vaig començar a parlar amb la persona que portava el tema en aquesta empresa. Amb la meva empresa vaig començar a ajudar a la marca de texans Levis i altres empreses. Fins que un dia em va trucar una empresa tecnològica que es diu Cisco, una de les més importants en telecomunicacions, i em van agafar per començar a portar l’equip de traduccions i l’equip que mirava com fer sortir Cisco arreu del món. Jo era molt jove en aquell moment i no sabia molt el que estava fent, devia tenir vint-i-sis anys. Però, vaig començar a veure com un producte tecnològic podia començar a entrar a Brasil, Rússia, l'Índia. He anat canviat d’empreses i, com que ja tenia més experiència, m’han anat donant més càrrecs i títols.
-En un món com el tecnològic en què prima molt l’anglès, les altres llengües són importants a l’hora d’exportar el producte?
-Dues coses. Als EUA hi ha un mercat molt gran, ja només dins el país. El que fem sempre és explicar que si globalitzen el producte, per exemple un iPhone, en japonès, entrarà al Japó. Això hi ha empreses que ho entenen molt bé, caps de productes que ho entenen molt bé, com Google, Amazon, Microsoft… Però, després hi ha companyies que això no ho entenen. Globalitzar, per nosaltres, vol dir canviar l’enginyeria del producte, el xifrat, la seguretat, l’idioma, la interfície d’usuari… Si fas tot això, si globalitzes el producte, entraràs en un mercat molt més gros del que tens. Això és molt difícil de fer. Has de treballar amb enginyers, caps de producte, màrqueting, serveis professionals…
-Ser catalana li va donar especial sensibilitat a l’hora de fixar-se en això?
-Sí. Jo vaig créixer a Olot i a Girona. També a la Costa Brava. Ja de petita hi sentia molts idiomes. Recordo estar a la platja i sentir l’anglès, l’holandès, el való, el francès… Sentia tants idiomes que pensava que aquesta gent pensava diferent de com penso jo. El que serveix als catalans no serveix als japonesos de la mateixa manera. És molt important entendre com pensen els coreans, els americans, els xinesos. Si vols entrar en un país, has d’entendre molt bé com pensen.
-Ha dedicat part de la seva tasca a reivindicar, a través de diferents ONG, el paper de les dones en el món de la tecnologia. És una necessitat que parteix d’una experiència personal?
-Sí, hi tant. Quan m’anava posant en el món de l'enginyeria, no veia altres dones. Fa 20 o 30 anys n’hi havia poquíssimes. De fet, jo les agafava pel meu equip. Les havia d’agafar que no fossin enginyeres i llavors les entrenava. De fet, encara avui, a Silicon Valley, una de les zones més potents dels EUA, les dones dins el camp de l’enginyeria estan per sota del 20%. Això és molt difícil per una dona. Estar amb aquests equips cada dia, es fa difícil. Jo vaig créixer amb germans, amb un pare molt actiu que ens entrenava per córrer maratons. Soc una persona molt forta. Vaig créixer molt amb els amics dels meus germans. Has d’estar una mica condicionat a treballar amb nens, amb homes, amb aquesta energia. És difícil, per exemple, estar en reunions amb enginyers molt potents -de l'Índia, de Corea, dels EUA- que són uns homes de cinquanta anys amb unes idees molt fortes. Has de tenir un lloc en aquesta taula i no és fàcil. T’has de formar i hi has de saber treballar. Has de saber treballar amb equips que només siguin homes. Sovint em pregunten com una dona pot arribar a una posició com la meva. Sempre explico que cal anar estudiant i fent de mica en mica. Que s’ha d’anar buscant a les nenes, que estiguin enfocades, i se les ha d’anar recolzant de mica en mica.
-Vostè treballa a NetApp. Que la vicepresidenta d’una empresa d’emmagatzematge de dades hagi rebut la distinció Analytics Insight, vol dir que l’emmagatzematge de dades, en especial al núvol, és un dels temes del moment en el món de la tecnologia?
-I tant. És un dels temes més importants ara mateix dins de Google, de Microsoft, d’Amazon… El fet que ara tot estigui tan digitalitzat -que tothom vulgui veure Netflix, baixar cançons més ràpidament o veure pel·lícules amb molts gràfics- fa que només sigui possible donar resposta a les necessitats si les dades estan ben organitzades i emmagatzemades. Segures, xifrades i tot això. Companyies com Google o NetApp fan possible que tu i jo parlem ara mateix per Zoom. Totes les dades estan guardades en aquests sistemes, perque després si volem veure la trucada un altre cop, sigui possible. Tot això és possible amb els sistemes d’emmagatzematge.
-Cap on evoluciona aquest sector ara mateix?
-Aquest sector passa de les dades guardades en sistemes físics a què estiguin guardades al núvol. Ajudem als nostres clients, que són el qui és qui del món empresarial -Airbus, Telefònica, Apple, Pfizer-, guardin les seves dades al núvol i no en físic. Airbus té una quantitat de dades impressionant i les han de guardar d’una manera molt complicada. Nosaltres els ajudem a fer la transició.
-Una de les voluntats de NetApp és apoderar els seus clients a fer més coses amb les seves dades. Què vol dir això?
-Imagina un hospital. Per exemple, a través de les dades que té d’una malaltia, si pot arribar a conclusions més ràpides, els problemes se solucionen més de pressa. Tenir les dades ben guardades, fa que la seva anàlisi permeti conclusions. Un dels clients que tenim és Cern a Suïssa, que estudia tot el sistema de les estrelles i solar. L’estudi que fan és a partir de dades que tenen guardades a NetApp. Aquestes dades són enormes i els científics de les empreses en poden treure moltes conclusions. Les dades, que cada vegada són més fàcils d’interpretar, poden fer molt bé al món, però també poden fer molt mal. Ja hem vist el cas de Facebook… Evidentment, nosaltres només creem els sistemes i l’arquitectura, després les empreses són les que custodien les dades i esperem que les facin servir bé.
-Qüestions com la seguretat o la privacitat deuen ser un dels grans reptes?
-Sí, però això depèn de les empreses. No depèn de nosaltres. Nosaltres ja donem tot el programari perquè es faci de manera correcta. Ja depèn de les empreses, de si tenen administradors de dades que facin les coses èticament.
-L’any 2017 va publicar el llibre Truly Global en el que exposava el que per a vostè són les claus perquè les grans empreses accedeixin al mercat global. Les crítiques al mercat global sembla que són més actualitat que mai…
-Quan vaig publicar el llibre em van trucar més de 300 cadenes de televisió i ràdio. Es va vendre molt i ara preparo la segona edició. De la manera que entenc la globalització, parteix més des del producte. De com el pots portar arreu del món.
-La publicació del seu llibre, en certa manera, xocava amb el model Trump…
-Va haver-hi moltes preguntes, sí. No em vull posar en política. Però, la globalització es pot entendre de moltes maneres. Jo parlo de globalització de l’enginyeria del producte.