La Fundación Rafa Nadal s'ha fet propaganda durant aquestes festes d'hivern a base de mostrar la pretesa generositat del conegut empresari i tennista mallorquí. Segons el que explicà a través de les xarxes socials i es preocupà que molts mitjans de comunicació reproduïssin, Nadal, mitjançant de la seva Fundación comprà 3.000 quilos d’aliments per donar-los posteriorment al Banc d’Aliments de Mallorca. La iniciativa de caritat estacional ha merescut una massiva resposta crítica en xarxes socials que, a la vegada, ha provocat una encesa i tancada defensa del tennista de tots els mitjans de comunicació dretans de Madrid, deixant així en evidència, una vegada més, el perfil polític del conegut empresari mallorquí.
L’aportació polèmica. Segons el que conta la Fundación, que dirigeix l’esposa de Nadal, Merry Perelló -val a dir que el seu nom és Maria Francesca i que molts mitjans li diuen Xisca, però ella ha deixat clar en diverses ocasions que vol que li diguin així, Merry -, «el Banc d’Aliments de Mallorca porta a terme una magnífica tasca des de fa anys, més necessària (ara, en temps de crisi per la pandèmia) que mai. És una satisfacció poder contribuir a que persones del nostre entorn puguin comptar amb aquesta ajuda en alimentació»: 3.000 quilos de menjar.
Val a dir que, segons la pàgina web del propi Banc, aquesta entitat de solidaritat rebia abans de la pandèmica de l’ordre de 36.000 donacions anuals, que permetien repartir un poc menys de tres milions d’euros en menjar a raó de 85 cèntims per cada quilo o litre repartit. Tot i que encara no hi ha dades al respecte de l’any 2020 és probable que les xifres s’hagin incrementat. Si el que ha aportat Nadal està en més o menys en la mitjana per quilo de les aportacions fetes, el cost haurà econòmic que li haurà suposat estarà al voltant dels 3.000 euros. Encara que fos el doble no pareixeria que fos gaire cosa per al multimilionari mallorquí. És molt probable, per no dir segur, que més esforç haurà representat per a la resta de donants, els molts milers de ciutadans que per solidaritat i per tant de forma anònima, sense cap interès publicitari particular, ajuden el Banc. No és el cas de Rafael Nadal, com es veu. Ell s'ha estimat més reeditar el que era el típic acte decimonònic de caritat propi de les festes d'hivern per part de les classes benestants: informaven a la premsa de la seva localitat que havien donat alguna quantitat -sempre ridículament ínfima en relació al seu potencial econòmic - a alguna entitat caritativa de l'església catòlica, perquè tothom conegués la seva generositat. L'auto promoció era tan important, si no més, que la donació. Exactament igual que per a Nadal.
Juntament amb la generosa i publicitada aportació per als pobres, l’empresari mallorquí ha volgut fer un missatge en ocasió de les festes d’hivern i de cap d’any. Tal com sona. Igual que fan els caps d’Estat i presidents de governs, Nadal també ha regalat unes paraules urbi et orbi: a Manacor i al món, es podria dir. Amb jaqueta obscura i camisa blanca, sense corbata, dret davant del que se’n diu un «arbre de Nadal» -plàstic que simula un avet – adornat amb bolles i gases blanques, erigit a la Rafa Nadal Academy, l’empresari desitjava felicitat universal, donava el condol a les famílies que hagin patit la mort d'algun dels seus membres per la Covid i confiava en un molt millor any nou.
Quasi immediatament després de l’homilia i de publicitar la donació al Banc d'Aliments de Mallorca, les xarxes socials explotaren en crítiques cap el tennista per fer el missatge de festes hivernals com si fos un càrrec institucional i per donar la per a ell ridícula quantitat d'aliments al Banc citat. I acte seguit tota la legió de mitjans espanyols de dreta iniciaren, tots a una, amb una sola veu, una tancada i exageradament entusiasta defensa de la «generositat» -per la donació - i «emotivitat» -pel discurs a l’estil dels caps d’Estat – així com severes i sentides invectives contra «l’esquerra radical» que a través de les xarxes s’atrevia a criticar l’ídol de l’espanyolitat tennística.