Una de les conseqüències a Balears de la caiguda econòmica agreujada pel quasi monocultiu turístic és la difícil situació per la qual passa tot el sector comercial, en especial el petit i mitjà. Així com es van coneixent les dades acumulades de l’any el retrat que emergeix és ferest. Basta passejar-se per qualsevol ciutat de les Illes i parlar amb els comerciants per adonar-se que les queixes dels representants empresarials no són producte de cap catastrofisme gratuït. Rere de les estadístiques hi ha una realitat nefasta. Aquest setmanari l’ha poguda constatar parlant amb propietaris de petites botigues del centre de la capital. Cap ni un expressa res positiu. Ángela, dependenta d’una botiga de roba a les rodalies de plaça Major, només aspira a «mantenir la feina» encara que sigui «amb el sou reduït» en relació al que cobrava fa un any. Joan, propietari d’una sabateria a part baixa de la zona antiga de Palma, explica que «l’única raó per la que mantenc oberta la botiga és que el local és meu, que si no...». No pareix que cap establiment se’n salvi, del desastre. Fins i tot pateixen fort ferm els estancs, que eren un negoci molt pròsper abans de la pandèmia. Miquel, copropietari d’un situat en carrer del Sindicat, troba que «no sé si qualcú ho aguantarà, ho estam passant molt malament», fent referència al tancament de molts locals.
La mostra de la terrible cara de la baixada definitiva de barreres es pot copsar per tot el centre històric. A la part baixa de la ciutat, en el tram que va de l’església de Sant Nicolau fins a la plaça de Cort s’hi poden comptar més de vint botigues tancades en els darrers mesos, des de la primavera passada ençà, inclosa una sabateria que tenia més de cinquanta anys d’antiguitat. La zona alta no se’n salva. Allà, els carrers que uneixen la plaça Major amb la Seu -Colón, Cort Palau Reial... - i els més pròxims a una banda i l’altra d’aquest eix eren coneguts -així els batejà la premsa local – com la «milla d’or», degut als preus que havien arribat a tenir els locals, desbaratadament cars, quasi tots especialitzats en vendes als turistes de creuer. Avui els cartells de «es ven», «es lloga» o «es traspassa» sovintegen. Els establiments de records -el anomenats suvenirs – tancaren el març i no han torbat obrir.
Caiguda comercial. És vera que la situació és semblant arreu de les principals ciutats turístiques dels Països Catalans, però la diferència de les illenques és que el monocultiu turístic balear fa més intensa, molt més intensa, la caiguda de l’activitat comercial.
Ni tan sols les ofertes especials del black friday, que enguany han durat tot el mes de novembre, han revitalitzat el teixit comercial de les Illes. Així ho indiquen les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que confirmen que durant aquest mes el volum de negoci va seguir descendint, tal i com fa des de març, ara amb un 6,2% en relació a un any abans. És la caiguda més intensa de totes les comunitats autònomes excepte Canàries -on les esperances d’un rebrot turístic durant les festes d’hivern s’han vist avortades per la situació sanitària a Regne Unit i Alemanya -, l’altra arxipèlag també dedicat quasi en exclusiva al turisme. I s'ha de dir que aquestes xifres es refereixen, és clar, al comerç en general, no es tracta sols del petit i mitjà, molt més afectat.
Des de la PIME de comerç es destaca que és la primera vegada que el mes de novembre és tan dolent, atès que era habitualment -d’ençà la importació del black friday– un mes excel·lent, quant a vendes comercials. La caiguda del negoci comercial des de gener a novembre de 2020 és del 7%, en la mitjana balear. Ara bé, les patronals del petit i mitjà comerç adverteixen que en el seu cas les caigudes són molt superiors i posen en rics l’existència de moltes botigues a cada una de les illes. Ho testimonieja la dada de l’INE d’ocupació: el comerç petit i mitjà de les Illes és el que més llocs de feina ha perdut de l’Estat, més d’un 11% entre abril i novembre passats.
La situació és molt dolenta a totes les illes, però destaca el cas de Menorca, on hi ha menys grans superfícies comercials existeixen i, per tant, queda més clar l’impacte que rep el petit i mitjà comerç. Segons han explicat aquesta setmana tant la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Menorca com els sindicats CC.OO i UGT a l’illa, el panorama comercial menorquí «és inquietant». I han advertit que o bé es posen en marxa «mesures efectives d’ajuda» per salvar empreses i autònoms del sector o el tancament massiu està assegurat, amb els conseqüents acomiadaments de personal. Talment li digueren dilluns passat a la presidenta del Consell menorquí, Susana Mora, tant Justo Saur, president de la PIME-Menorca, i els secretaris generals dels sindicats esmentats, Antonio Soria i Servando Pereira, respectivament. Els representants dels treballadors i dels empresaris s’agermanaren en la petició a Mora que intercedeix davant del Govern balear per assolir «ajudes a fons perdut per compensar la pèrdua de negoci» comercial. Al seu parer no hi ha alternatives. O es disposa de força ajudes o el sector entrarà «en pèrdua de massa empresarial» molt greu.
I per si no eren prou els problemes, l'intensificació de la pandèmia ha portat el Govern a limitar encara més l'activitat comercial, amb la qual cosa les pèrdues s'incrementen. El petit i mitjà comerç, grans superfícies i els dos grans sindicats de Balears s'han unit -cosa raríssima – per advertir que si les restriccions van més enllà de quinze dies, el resultat serà la ruïna de “molt establiments” o, en el millor dels casos, l'entrada “massiva” en ERTO dels treballadors.