El gener de 2020, el Fons Monetari Internacional (FMI) va fer, com és habitual, les seues previsions per l'any que acabàvem. Va pronosticar un creixement mundial del 3,3% i d'un 1,6% per a les economies avançades. En el seu informe, l'organisme internacional barallava les múltiples variables que en els mesos següent podien determinar, en un sentit o en un altre, l'esdevenir: negociacions comercials entre la Xina i els Estats Units, manteniment de "la distensió monetària en les economies avançades", negociacions del Brexit, tensions geopolítiques... L'informe del FMI no deia ni una paraula sobre el virus d'origen desconegut que a Wuhan, a l'est de la Xina, havia disparat l'alarma entre les autoritats sanitàries. De fet, era a Wuhan que es registraven els brots més significatius, per bé que, com ara sabem, el virus ja havia començat a viatjar per tot el planeta, fins a convertir-se, dos mesos més tard en pandèmia.
Aquelles previsions de l'FMI han quedat completament superades per la virulència d'un coronavirus que ha posat potes per amunt el planeta. Totes les previsions, també les econòmiques, han saltat pels aires amb la mateixa facilitat amb què el virus es propaga entre els éssers humans. L'última previsió de l'organisme que dirigeix Christine Lagarde situa la caiguda del PIB mundial en el 4,4%. Per a les economies avançades el retrocés és del 5,8% i del 8,3% per a la zona euro. D'entre els països grans de la Unió Europea, Espanya és la que més mal sortirà parada d'aquest cataclisme: una caiguda del PIB del 12,8% per a l'any que ara termina.
Les coses no estan més bé a casa nostra. Més aviat al contrari. A l'abril el govern català va preveure una contracció econòmica del 7,6%. En la seua revisió d'octubre, les previsions eren més funestes: en el millor dels escenaris, el PIB haurà caigut aquest 2020 un 10%; en el pitjor, un 12%. Organismes com Funcas pugen la xifra fins al 13,5%. Al País Valencià, aquesta entitat preveu que es tanqui l'any amb un retrocés del PIB del 10,7%. Les Illes, un territori fortament depenent de l'activitat turística, és el territori que s'ho passarà més magre, amb una caiguda del 22%. Es tracta, de fet, de l'autonomia que presentarà les pitjors xifres de tot l'Estat. Exceltur calcula que les Illes han deixat d'ingressar 13.000 milions d'euros vinculats al turisme durant aquest any. És com si en dotze mesos s'hagués fulminat, com per art de màgia, el creixement dels últims tres anys.
Feta la radiografia resta preguntar-se què succeirà l'any que ara encetem. "Estem en un escenari que no havíem vist mai. Sempre és difícil fer previsions, però ara encara ho és més perquè tot depèn de la biologia", avisa Joan Ramon Rovira, responsable d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona. A parer seu, l'evolució de l'economia estarà directament lligat a l'afectació pel coronavirus. En aquest sentit l'inici de la tercera onada i l'aparició d'una nova soca de coronavirus al Regne Unit -circumstància que anticipa l'aparició d'altres possibles soques- incorporen molta incertesa i, sobretot qüestionen les veus que fa uns mesos preveien un 2021 de creixement ininterromput. "Aquesta és una crisi totalment atípica. Hi ha hagut altres catàstrofes naturals, com poden ser terratrèmols, per exemple, però són fenòmens puntuals i no persistents, com succeeix ara -argumenta Rovira-. El que és quasi segur és que no hi haurà un creixement lineal, sinó que tindrà més aviat un perfil ondulatori, amb pujades i baixes en funció de les onades i l'èxit de la vacuna".
Per a l'economista de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, Joaquín Maudos, el vaccí serà l'element determinant. "Aquesta és la clau que definirà la intensitat de la recuperació perquè en funció de la taxa de contagi, les restriccions a l'activitat són ben diferents i, per tant, el seu impacte econòmic", exposa Maudos, qui no s'està de recalcar que, tanmateix, tot estarà supeditat al fet que no apareguen mutacions del virus que descontrolen, de nou, la situació. "El Pla de Recuperació Europea -valora Joan Ramon Rovira, de la Cambra de Barcelona-, pot contribuir al creixement econòmic, però no s'ha de passar per alt que els seus efectes són a molt llarg termini i que no tindrà un impacte immediat en el 2021". En aquest sentit, l'informe de conjuntura de desembre de la Cambra de Comerç de València, estima que els efectes del mannà europeu no començaran a notar-se fins finals del pròxim any.
De moment, el que diuen totes les previsions és que el de 2021 hauria de ser un any de creixement, de recuperar una part del terreny perdut durant 2020. Però només una part. El govern català, per exemple, ja va advertir al mes d'octubre que el retorn al nivell d'activitat previ a la pandèmia podria demorar-se fins als anys 2023 i 2025. Aquest any, Catalunya, segons les previsions del Departament d'Economia, podria créixer al voltant del 7,7%. "Com que la caiguda del PIB el 2020 ha estat més intensa a Espanya que no en la resta de la Unió, és previsible que el creixement del 2021 siga també més intens", explica Joaquín Maudos. El Banc d'Espanya, en el seu escenari central, pronostica un creixement del 6,8% el 2021, però podria caure fins al 4,2% en un escenari advers. Funcas estima per al País Valencià i les Illes creixements del 6,2 i l'11,7% respectivament. Les Balears seran, de fet, l'autonomia amb un creixement més agut, per bé que serà també la comunitat el PIB de la qual el 2021 es trobarà més allunyat del nivell previ a la pandèmia.
L'alleugeriment de les restriccions a la mobilitat i, per tant, la recuperació de l'activitat turística, seran bàsiques per determinar la intensitat de la recuperació. Durant aquest atípic 2020, amb una caiguda duríssima del sector serveis, l'activitat industrial i les exportacions han estat bàsiques per atenuar l'efecte de la pandèmia. Sense registrar els nivells d'activitat de l'any precedent, han aconseguit mantenir el vigor. Les vendes a l'exterior del sector agroalimentari (convertit en un puntal econòmic en l'actual context pandèmic), del moble, del tèxtil o del plàstic registren bons comportaments, com també els vinculats a sectors energètics. Tot plegat hauria de significar, també, una oportunitat per repensar el model productiu cap a patrons més diversificats i menys depenents del sector turístic.