Els comuns s'abstenen en la proposta de resolució de JxCat, ERC i la CUP que demana al Congrés que aprovi una llei d'amnistia. En el marc del debat al Parlament, el diputat de CatECP Lucas Ferro ha defensat que les propostes antirepressives no han de competir entre elles. Els comuns havien presentat una esmena que incloïa, a banda de l'amnistia, la reforma del delicte de sedició al Codi Penal i l'indult. L'esmena però no es votarà perquè no ha estat acceptada pels tres grups proposants de la iniciativa. Per la seva banda, el diputat del PSC-Units Ferran Pedret ha dit que no es pot demanar a la meitat de la ciutadania que oblidi el que va passar a la tardor del 2017.
L'esmena dels comuns, que els grups independentistes no han acceptat, en comptes de demanar directament a les Corts espanyoles l'aprovació d'una llei d'amnistia, proposava que el Parlament expressés el seu suport en la presentació de "qualsevol iniciativa legislativa encaminada a desjudicialitzar el conflicte i a l’extinció de les responsabilitats penals i administratives del conjunt de persones encausades amb motiu del procés independentista, com ara una llei d’amnistia". El text proposat pels comuns també volia que la cambra catalana donés suport a les persones i entitats que han sol·licitat l'indult per als condemnats per l'1-O; i el suport a la reforma del delicte de sedició al Codi Penal que "permetria la sortida de la presó de les persones condemnades per sedició" en aplicar-se retroactivament.
El diputat Ferro ha defensat que juntament amb l'amnistia no es pot renunciar a la reforma del Codi Penal. "També donem suport a la proposta d'amnistia. Ens abstindrem perquè no compartim que les propostes antirepressives competeixin entre elles. Hem de ser capaços de fer-les sumar i arribar a acords. Obrim tots els camins que ens permetin avançar", ha afegit.
En una intervenció posterior, el diputat dels comuns Marc Parés ha volgut manifestar des de la seva estricta convicció moral el seu suport a l'amnistia i el seu desig perquè "allò que no hem estat capaços de fer des d'aquesta cambra pugui veure la llum gràcies a la iniciativa ciutadana d'associacions com Amnistia i Llibertat".
La diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha posat en valor la importància que es culmini la legislatura exigint l'amnistia. Ja que, segons ha dit, és un marc polític antidepressiu que posa les condicions per fer política independentista en llibertat. "Volem fer política independentista sense acabar a la presó, a l'exili o amb processos judicials oberts. Hi tenim dret", ha reblat.
Un altre dels proposants de la iniciativa, el diputat d'ERC Ferran Civit ha fet una crida a l'empatia perquè, segons ha defensat, "si no hi ha empatia, no hi ha humanitat i si no hi ha humanitat, no hi ha política". En aquest sentit, ha demanat als diputats de la cambra que se solucioni políticament el conflicte i ha situat l'amnistia i l'autodeterminació com l'única via que ho permet.
Des de JxCat el diputat Josep Costa ha considerat que la via de l'amnistia no serà efectiva i que és "impossible" que el Congrés l'accepti per a 2.800 persones i encara menys que renunciï a castigar els següents que ho tornaran a fer. En aquest sentit, tot i ser un dels signants de la proposta de resolució, Costa ha conclòs que, sense canvi de règim, la via de l'amnistia no tindrà efectivitat.
Pel que fa als partits que s'han mostrat contraris a una amnistia, el diputat del PSC-Units Ferran Pedret ha associat l'amnistia amb "l'oblit". I ha instat els partits independentistes a demanar "perdó" a la meitat dels catalans que "van viure amb temor" els fets de l'octubre del 2017. Però, segons ha afegit, no es pot demanar "l'oblit" a la meitat de la ciutadania catalana. Pedret ha argumentat que l'amnistia només té sentit com a fórmula excepcional en canvis de règims en què s'ha de fer 'tabula rasa'.
El diputat del PPC Alejandro Fernández ha lamentat que els partits independentistes apliquin "populisme" amb l'amnistia i ha replicat que aquesta via no té cabuda en l'actual ordenament jurídic ja que, segons ha dit, la Constitució prohibeix les amnisties generals. "Acceptar l'aprovació d'una amnistia suposaria acceptar que a l'estat espanyol hi ha una dictadura i això no s'ho empassa ningú", ha argumentat.
I el diputat de Cs Nacho Martín Blanco ha demanat un "exercici d'humilitat" als representants independentistes que diuen que els diputats no independentistes són "persones moralment reprovables per no tenir empatia amb les persones condemnades". "Entomo la seva exigència d'empatia però si hem de ser empàtics ho hem de ser tots amb tots", ha conclòs.
El Parlament reclama al Congrés que aprovi una llei d'amnistia
El Parlament ha aprovat reclamar a les corts espanyoles que aprovi una llei d'amnistia amb els vots a favor de JxCat, ERC i la CUP, l'abstenció dels comuns i el vot en contra de Cs, PSC-Units i PPC. Es tracta d'una proposta de resolució que expressa una voluntat política però no és el mecanisme formal per portar una proposta a debat del Congrés, que els partits independentistes han pactat fer-ho al març. El text demana que la llei comporti "l'extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa" per a tots els actes "d'intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya" des de l'1 de gener del 2013. I afegeix que s'ha de fer sense la renúncia a exercir el dret d'autodeterminació.
La proposta de resolució impulsada per JxCat, ERC i la CUP diu que la llei d'amnistia ha d'incloure els delictes de rebel·lió i sedició; el delicte de malversació de cabals públics quan estiguin en concurs amb el delicte de sedició; els delictes de prevaricació, falsedat, malversació de cabdals públics, desobediència i revelació de secrets; els delictes vinculats a organitzar un procés participatiu per decidir el futur polític de Catalunya del 9 de novembre del 2014 i de l'1 d'octubre del 2017; els actes d'expressió i opinió realitzats a través de la premsa i xarxes socials; els delictes d'ordre públic comesos en el marc "de la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya" o en protestes contra l'actuació d'autoritats governatives o juridisdiccionals, entre d'altres.
El text aprovat reitera que l'amnistia, per la seva plena efectivitat, ha d'anar acompanyada "d'una solució efectiva al conflicte polític amb l'estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret a l'autodeterminació de Catalunya.
Finalment, la proposta de resolució fa una crida a la societat catalana per mobilitzar-se i donar suport a l'amnistia que "permeti l'alliberament dels presos i preses polítiques, el retorn dels exiliats i la fi de totes les causes obertes per aquests motius". Així mateix, també encoratja els agents cívics, polítics i socials a reivindicar aquesta proposta a través d'un "acord nacional per l'amnistia, l'autodeterminació i els drets civils i polítics".