Junts està en procés de definir quin serà el seu tarannà polític després de la ruptura amb el PDeCAT. El partit del president Carles Puigdemont ja va fer una passa molt important en aquest camp amb l'elecció de Laura Borràs com a candidata al Parlament. El sector independent, més allunyat de l'antic partit i que manifesta un independentisme més exacerbat s'imposava al perfil de gestió i experiència política en l'espai postconvergent que representava Damià Calvet. El següent pas serà veure quines són les persones que han d'ocupar els primers llocs de les llistes a les quatre demarcacions i que acompanyaran Borràs. Això es dirimirà en la votació d'aquest dissabte i diumenge, en la segona urna de les primàries, on hi concorren 127 candidats. Els resultats s'espera que es facin públics aquest diumenge al vespre.
En aquesta urna intentaran obtenir el seu espai de representació les principals famílies o grups d'afinitat de la formació. La idiosincràsia dels escollits serà clau per comprendre el criteri que va imperar entre les bases a l'hora d'escollir la candidata a les eleccions. Ho van fer només perquè consideraven a Borràs millor candidata -és més coneguda que Calvet- o perquè, certament, comparteixen la línia política de l'exconsellera de Cultura?
Per saber com es pot dirimir això, cal fer un cop d'ull als candidats que es presenten a cada circumscripció. Dels 70 que hi participen per Barcelona, només vuit seran escollits. De fet, els militants en podran votar sis, per evitar votacions de blocs. Aquesta és l'urna més disputada i entre els que tenen més possibilitats de ser escollits hi ha consellers i dirigents de la formació, així com figures mediàtiques properes al partit.
En posicions preferents semblen estar-hi situats els consellers Jordi Puigneró, Damià Calvet o Meritxell Budó. Tots tres, representen el fil de continuïtat amb el món postconvergent, en el qual hi tenen una llarga trajectòria. Puigneró, però, és també una de les persones més properes a Puigdemont. Els mitjans el van situar com al candidat preferit del president a l'exili, tot i que finalment no es va presentar a la concurrència per ocupar el primer lloc. Qui sí que ho va fer va ser Calvet, que en aquell moment va rebre el suport dels presos polítics amb qui havia compartit militància a l'antiga CDC: Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn. Una altra persona amb trajectòria a l'espai polític, el conseller a l'exili Lluís Puig, també és entre els candidats amb més possibilitats.
També aspira a ser part de les llistes una de les persones que ha estat part de l'entorn més estret i directe de Puigdemont. Es tracta del seu excap de Gabinet i vicepresident de Junts, Josep Rius. Malgrat ser una persona de total confiança del president a l'exili i conèixer bé el funcionament de la Generalitat, Rius juga amb el handicap de no ser un perfil tan conegut com alguns dels seus competidors. Per exemple, una altra de les vicepresidentes de Junts i regidora de Barcelona, Elsa Artadi, que les darreres setmanes ha exercit de principal cara visible del partit al Principat. Cal tenir en compte que Artadi va ser una de les persones que va formar part del pinyol que va organitzar les llistes de Junts per Catalunya en les darreres eleccions del 21-D. Encara una tercera vicepresidenta de la formació, l'alcaldessa de Vic i diputada Anna Erra, opta a ser escollida pels llocs de sortida. Molt proper a Puigdemont és també l'assessor de Junts per Catalunya al Parlament Europeu, Aleix Sarri, i el diputat Josep Riera.
Laura Borràs també tindrà persones del seu pinyol que opten a ser escollides. És el cas del diputat Francesc de Dalmases o del catedràtic de Dret Processal i diputat al Congrés Jaume-Alonso Cuevillas. Ell i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que va anunciar que participaria a les primàries si Borràs s'imposava a Calvet, són dues de les persones que, sense haver estat abans al Parlament o al Govern, més opcions tenen de ser entre els vuit escollits pel seu perfil mediàtic.
Altres candidats destacats són els diputats Aurora Madaula, Glòria Freixa, Elena Fort, Pep Puig, Saloua Laouaji, Anna Tarrés o Ferran Mascarell; la diputada al Congrés Lourdes Ciuró; el regidor ex d'ERC a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), Jordi Pessarodona; o la líder de la JNC Judith Toronjo.
A Girona, on hi ha quatre llocs en disputa i el militants poden votar fins a tres candidats, les places sembla que s'haurien de disputar entre menys candidats amb opcions. Val a dir que en aquesta demarcació, com les dues restants, les posicions en disputa són pràcticament equivalents als resultats que podria obtenir el partit si es pren de referència els diputats obtinguts el 2017. En el cas de Girona, set.
La persona que té més números per ser la cap de cartell a les comarques gironines és l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Diputada en aquesta legislatura i defensora de les posicions independentistes més abrandades, és propera a Puigdemont i ja va sonar com a possible candidata a presidir la Generalitat després de la investidura fallida del president a l'exili. També té un lloc gairebé assegurat la portaveu de Junts per Catalunya al Parlament, Gemma Geis. Les altres dues places estaran disputades entre els diputats Ferran Roquer, Francesc Ten i Jordi Munell (Alcalde de Ripoll). També hi optaran l'exalcalde de Girona durant tres mesos, Albert Ballesta, i l'exdiputat Albert Riera, mà dreta de Puigdemont durant els seus anys a l'Ajuntament de Girona.
A les darreres eleccions Junts per Catalunya va treure sis diputats per Lleida. En aquesta urna s'escolliran les tres primeres persones de la llista i els afiliats en podran votar dues. Aquí, qui sembla que té més punts és el conseller Ramon Tremosa que, tot i no ser lleidatà, té arrels familiars a les comarques de ponent. El seu principal rival per ser cap de files podria ser el membre de la direcció de Junts i alcalde de la Seu d'Urgell Jordi Fàbrega, que està invertint esforços en la campanya i és conegut al territori. També concorren a la votació la diputada aranesa Anna Geli i els també parlamentaris Imma Gallardo i Xavier Quinquillà.
El portaveu de Junts al Parlament i persona propera a Puigdemont, Albert Batet, ex-alcalde de Valls, és una de les persones amb més opcions per ocupar una de les tres places en disputa a Tarragona, demarcació on el partit va aconseguir quatre diputats en les passades eleccions. Els afiliats podran votar dues persones. Tindrà com a competidors el secretari de la mesa del Parlament Eusebi Campdepadrós, les diputades Teresa Pallarès i Mònica Sales -afí a Borràs- o la membre de la direcció del partit Irene Negre. També podria donar la sorpresa el tuitaire Rai López Calvet, que es va fer conegut per anar caminant fins a Waterloo a veure el president Puigdemont. Calvet és proper a Borràs i té força prèdica a les xarxes socials.