El Parlament balear ha exigit aquesta setmana al Govern de l’Estat, mitjançant una Proposició No de Llei, que entengui i compensi el fenomen de la insularitat. Així ho aprovà la Cambra balear el passat dimarts després que Més per Mallorca i Més per Menorca instessin els diputats a exigir a Madrid que d’una vegada accepti la realitat insular.
Primer fou Més per Menorca que, mitjançant la intervenció del seu portaveu, Josep Castells, va criticar que en el Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) «no hi hagi ni rastre» de la insularitat, és a dir de la compensació del fet insular per a les Balears. No era la primera vegada que el líder menorquinista posava entre l’espasa i paret a la presidenta Francina Armengol per aquest motiu. Com sempre, la cap de l’Executiu expressà bones paraules. En aquesta ocasió assegurà que «seguim fent feina» per assolir les reivindicacions de compensació de la insularitat. Cal recordar que el Règim Especial de Balears (REB), s’aprovà el febrer de 2019 justament per això i que encara no ha canalitzat cap partida amb aquesta finalitat. Amb aquesta ni amb cap altra, perquè segueix sense servir per res, quasi dos anys després de la seva aprovació.
Proposta per la insularitat. Posteriorment fou el torn de l’altre partit sobiranista, en aquest cas Més per Mallorca, que presentà una proposta perquè la Cambra exigeixi a Madrid «la compensació de la insularitat» sigui «justa i real». La Proposició No de Llei demana al Govern de Pedro Sánchez «que el fet insular sigui una prioritat» en la seva actuació. Així mateix, demana el reconeixement «de la important contribució econòmica» que han fet tradicionalment les Balears a tot l’Estat. La iniciativa de Més per Mallorca també reclama a Madrid que «faci front» a la problemàtica illenca deriva de «la massificació, la incidència de l’activitat turística sobre el medi ambient i el territori i la necessitat de regular el lloguer turístic». Així mateix, la proposta aprovada planteja a l’Executiu central la necessitat que es facin canvis legislatius perquè es reconeguin les malalties professionals dels col·lectius del sector turístic i que s’inclogui la perspectiva de gènere entre les malalties freqüents que actualment són reconegudes com a comunes.
Una Proposta No de Llei no obliga a res, en realitat, i se n’aproven moltes que després s’obliden. Més interessant que l’aprovació en si de la iniciativa fou la postura política des de la qual la diputada de Més per Mallorca Joana Aina Campomar la va defensar. Recordà que «un any després de la formació del govern espanyol el Ministeri de Transició Ecològica té una secretaria general que fa feina per revertir el repte demogràfic de la despoblació, però cap departament té en compte la problemàtica específica de la insularitat». De la mateixa manera, assegurà, «la insuficient connectivitat crònica amb la Península (des de les Illes), s’ha vist agreujada per la COVID19 a nivells quasi de no connectivitat. I un any després no hi ha cap acció el Govern espanyol per assumir les mesures correctores suficients del problema del transport per via aèria i marítima que assegurin una connectivitat suficient i que les economies no es ressentin tant del fet de ser extra peninsulars».
Davant d’aquest panorama, la diputat sobiranista defensà que «és imprescindible eliminar les restriccions en les ajudes al transport de mercaderies per compensar el sobrecost motivat per la insularitat i per ajudar a la competitivitat de les empreses. Una situació intolerable ja en situació normal, però encara més intolerable amb aquesta crisi de la COVID-19». De la mateixa manera, Campomar no es mossegà la llengua davant del fet que quasi dos anys després de l’aprovació del REB «tampoc fa comptes (el Govern de Sánchez) complir-lo» per compensar «realment la nostra insularitat amb bonificacions fiscals, fons d’insularitat i compensacions pel transport públic, ni pretén compensar el deute històric derivat de l’infrafinançament acumulat entre 3.000 i 5.000 milions d’euros». Amb contundència assegurà que «el govern espanyol no sap on se situen les illes balears al mapa, ni per part del PP abans ni ara per part de Pedro Sánchez que diu ‘isla de Palma’ per xerrar de Mallorca». No oblidà la diputada «que PSOE, PP i Ciutadans han vetat al Senat una Comissió d’insularitat en la qual es debatin i s’aprovin propostes per compensar la insularitat, proposada pel senador autonòmic Vicenç Vidal, mentre sí han donat suport a una Comissió permanent de Repte Demogràfic. Com sempre estafen a la gent d’aquestes illes, fan un cantet aquí i un altre a Madrid».
La dura intervenció de Campomar s’inscriu en l’estratègia que el seu partit porta a terme últimament, de desmarcar-se del PSOE, a pesar que comparteix amb el Partit Socialista -i amb Unides Podem– el Govern balear. Els sobiranistes han aixecat el to de forma ostensible davant el fet que passa el temps i el Govern de Sánchez no ha concretat cap ni una de les moltes bones paraules que expressa cada cop que visita les Illes.