Els veïns i veïnes de Pedreguer que fins ara vivien a l'avinguda Joan Carles I ja poden acomiadar-se del nom del seu carrer. Després de dues setmanes de votacions, el veïnat ha decidit rebatejar, per 576 vots a favor, aquesta via d'entrada al municipi, que passarà a denominar-se avinguda del País Valencià. El canvi de nom és el resultat d'un procés que es va iniciar el passat estiu, quan el grup municipal de la CUP va presentar una moció al plenari en aquest sentit. Compromís, que disposa de majoria al consistori i ostenta la vara de manament hi va votar a favor, com també el PSPV-PSOE, que té dos regidors. Entre l'1 i el 18 d'octubre el veïnat va poder enviar propostes alternatives. N'arribaren un total de 50, d'entre les quals una comissió s'encarregà de seleccionar set: Barxeres, Igualtat, Feminisme, Dones valentes, Escaletes, País Valencià i Sella (que fou la segona opció més triada amb 560 vots). Finalment, i després de dues setmanes de votació telemàtica, avinguda del País Valencià ha estat l'opció triada. La participació ha estat del 15,9%.
"Aquest canvi és el resultat de la voluntat del poble, d'un procés participatiu que comptava amb el vistiplau d'11 dels 13 regidors del municipi -destaca Sergi Ferrús, que exerceix d'alcalde des de fa tres legislatures-. No tenia gaire lògica que un carrer del municipi fera referència a una persona que no ha tingut una trajectòria exemplar". A aquest municipi de la Marina Alta estan força acostumats a la participació veïnal. Fa tres anys, en referèndum, la població optà, per una majoria ajustada, suprimir el bou embolat i l'encaixonat de les seues festes populars. Fa vuit anys, a més, que s'utilitza la fórmula dels pressupostos participatius.
D'aquesta forma Pedreguer s'afegeix a la llista de municipis que els darrers mesos han fet passos endavant per eliminar la referència monàrquica del seu nomenclàtor. A la Marina Baixa, la Vila Joiosa, comandada pel socialista Andreu Verdú, va optar aquest estiu per rebatejar l'avinguda Joan Carles I amb el nom del metge local Pere Esquerdo. A Xaló, Marina Alta, per la seua banda, Compromís, que té majoria absoluta al consistori, va optar per recuperar la denominació del nom vell del Pla de la Séquia. "A voltes se'ns diu que no és el moment de fer aquestes coses, que hi ha assumptes més importants, però açò no és més que una qüestió burocràtica que no ens resta atenció de la resta de quefers municipals", exposa Ferrús.
El rei dels carrers
L'esborrat borbònic del mapa onomàstic valencià, tanmateix, avança a espentes i rodolons. El rei emèrit, que és objecte de tres línies d'investigació de la Fiscalia del Tribunal Suprem -una primera per les suposades comissions de l'AVE a la Meca; una segona pels suposats fons no declarats a Hisenda procedents d'un empresari mexicà; i una tercera per un suposat blanqueig de capitals- continua ben present en els mapes municipals valencians. A 70 poblacions valencianes figura encara l'antic cap d'Estat en carrers, places i avingudes. És a les comarques més meridionals on el monarca continua tenint més prèdica, amb un total de 37 municipis.
Municipis com Oriola, que té 24 pedanies, té el nom del rei fugat en set carrers diferents. De fet, el Baix Segura és la comarca valenciana on Joan Carles I regna de forma més incontestable: fins a 18 poblacions tenen el nom de Joan Carles: Albatera, Almoradí, Benejússer, Benferri, Benijófar, Callosa de Segura, Catral, Cox, Daia Vella, Granja de Rocamora, Fondó dels Frares, Xacarella, Rafal, Redovà, Sant Fulgenci, Sant Miquel de les Salines, Pilar de la Foradada i San Isidro. Al Vinalopó Mitjà figuren Algueña, Asp, Elda, Monfort, Monòver, Pinós de Monòver. A la Marina Alta, el nom de l'emèrit és a Calp, Xàbia, Pego, Tormos i el Verger; a la Marina Baixa, a l'Alfàs del Pi. A l'Alt Vinalopó hi ha Salines i Sax. La resta de municipis són Agost (Alacantí), Castalla (Alcoià) i Ibi (Alcoià).
A la demarcació de València, el monarca jubilat és present als carrers de 23 municipis. Són Albuixech, Rafelbunyol, Rocafort (Horta Nord), Ador, Alqueria de la Comtessa, Palmera, Tavernes (Safor), Canals, Moixent (Costera), Fortaleny, Benicull (Ribera Baixa), Massalavés (Ribera Alta), Camporrobles, Fuenterrobles (Utiel-Requena), Godelleta, Xiva (Foia de Bunyol), Alfarrasí, Rugat (Vall d'Albaida), Benavites, Quart de les Valls, Sagunt (Camp de Morvedre), Pobla de Vallbona (Camp de Túria) i Torrent (Horta Oest).
Al nord del País Valencià, Baix Maestrat, Plana Alta i Baixa concentren el gruix de municipis que encara homenatgen al monarca. A la primera comarca hi ha carrers, places i avingudes Joan Carles I a Benicarló, Sant Rafael del Riu, Traiguera i Vinarós. A la Plana Alta són Benicàssim, Torreblanca i Vall d'Alba. A la Plana Baixa, Borriana i Xilxes. A aquestes poblacions caldria afegir-hi Sogorb, a l'Alt Palància. En total, una desena de municipis.
El llistat és públic gràcies a la petició realitzada pel senador de Compromís Carles Mulet, qui l'estiu passat va sol·licitar el llistat de carrers, places i avingudes que a tota Espanya porten el nom del rei ara establert a Qatar. "És tracta d'una persona que si no gaudirà d'inviolabilitat i se li poguera aplicar el codi penal, seria un multidelinqüent. És normal que un delinqüent habitual tinga carrers per tot l'Estat? Jo crec que no. Amb l'argument -molt qüestionable- del seu paper durant la Transició se li mantenen uns privilegis que no estan justificats", exposa Mulet, qui en el passat també va ser molt bel·ligerant en la seua croada perquè a Espanya es retiraren els noms dels carrers amb referències al període franquista. La petició d'informació del Senat als municipis va tenir com a resultat, de fet, que molts municipis es posaren les piles i eliminaren dels seus llistats de carrer les referències a la dictadura.
El llistat aconseguit per Mulet a partir de dades de l'Institut Nacional d'Estadística també permet saber quina és la realitat a aquest respecte a Catalunya i les Illes. A les Balears en són deu: Andratx, Camps, Capdepera, Eivissa, Lloseta, Muro, Palma, Sa Pobla, Sant Joan i Valldemossa. A Catalunya en són un total de 13. A Tarragona, el monarca disposa de carrers, places i avingudes a Batea, Masllorenç, Roda de Berà i l'Aldea. A Lleida, hi ha un únic municipi, Torres de Segre, mentre a Girona només hi ha referències a Blanes i Lloret de Mar. A la demarcació de Barcelona, el rei emèrit és present a Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, el Masnou, Montornès del Vallès, el Prat de Llobregat i Sant Salvador de Guardiola.