Primer van ser les caigudes als actes oficials i als viatges secrets per la selva. A continuació, la caiguda en picat de la seua imatge pública, que anys enrere semblava incòlume. I ara, un cop ha tocat el dos, arriba la caiguda de Joan Carles I de les places, carrers i avingudes que portaven el seu nom. Els comportaments poc edificants del rei emèrit espanyol està generant una onada de rebuig que comença a traduir-se amb la retirada de l’espai públic del seu nom al nomenclàtor urbà. Allò que semblava impensable, doncs, de sobte s’ha convertit en una inèrcia imparable.
No es tracta, ni de bon tros, d’un fenomen circumscrit al País Valencià. De fet, un ajuntament tan important com el de Gijón, la ciutat més poblada d’Astúries, ja ha aprovat la substitució del nom de l’avinguda de Joan Carles I. L’alcaldessa de la ciutat, la socialista Ana González, ha atès la petició d’Esquerra Unida i la via en qüestió passarà a dir-se avinguda del 8 de Març o bé avinguda de Manuel Palacio, evocant la figura del primer alcalde de la represa democràtica. Igualment, a Andalusia, el primer edil de Cadis —José María González, àlies Kichi— té decidit rebatejar l’avinguda del mateix nom i posar-li, probablement, el de Sanitat Pública. Ara fa dos mesos, abans que l’emèrit abandonara l’Estat, el Parlament de Navarra —gràcies a la majoria que ostenten els socialistes, Geroa Bai, EH Bildu i Unides Podem— ja havia aprovat la retirada del quadre del monarca que penjava a les seues instal·lacions.
A l’àmbit parlamentari espanyol també s’estan produint moviments interessants. La iniciativa, en aquest sentit, parteix de Compromís. El seu senador Carles Mulet, que en el passat ja es va mostrar perserverant a l’hora d’aconseguir la retirada del nomenclàtor d’aquelles denominacions que no s’ajustaven a la llei de memòria històrica aprovada al seu dia pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, prova de repetir la jugada amb el rei emèrit com a objectiu. Ja ha sol·licitat a l’INE —previ acord de la Mesa del Senat— un llistat dels noms de places, carrers i avingudes que porten el nom del monarca. En total, li n’han informat de 673, per bé que s’han pogut detectar absències significatives degudes a la llengua oficial de cada territori. És a dir, que tan sols hi apareixen aquelles vies que porten el nom en castellà o en bilingüe. De fet, tan sols hi consten dues a Catalunya, dues més a les illes Balears, mentre que al País Valencià se’n comptabilitzen 44. Les retolades en català, basc o gallec no hi figuren, raó per la qual el senador té previst de repetir l’encàrrec incorporant, en aquest cas, les versions exclusives en les tres llengües.
“En el cas de la memòria històrica, molts ajuntaments van afanyar-se a canviar la denominació dels carrers en rebre la notificació del Senat en què els demanàvem la documentació acreditativa del ple o acord de govern en què s’havia decidit aplicar aquesta llei”, explica Mulet. “Així vam fer desaparèixer molts Caudillo, José Antonio o General Mola dels carrers”, explica Mulet. Encara que l’onomàstica és una atribució plenament municipal, en rebre aquella petició molts consistoris van modificar-ne els noms de seguida per por a les derivades legals de mantenir-los vius.
“En el cas de Joan Carles, volem argumentar que molts ajuntaments ja han decidit substituir-ne el nom per algun altre”, continua Mulet, per bé que, ací, hi podria trobar més complicacions. La Mesa del Senat haurà d’aprovar prèviament aquest modus operandi, i no serà tan senzill. Així com sí que existia una llei de memòria històrica que emparava el canvi dels noms hereus de la dictadura franquista, en el cas del monarca no hi ha cap sentència ferma, ni tan sols una imputació formal o una reprovació de les Corts espanyoles.
Un degoteig incessant
Tanmateix, el degoteig de gestos contra l’exmonarca no s’aturen. A municipis tan importants com Alacant o Elx, per exemple, Compromís ja ha registrat sengles mocions instant el consistori a esborrar les referències al rei emèrit. En el cas d’Alacant, l’objectiu és la retirada del bust de Joan Carles I que presideix el saló de plens.
Fins i tot abans de la polèmica fugida del monarca, València ja va optar per no deixar-ne rastre. El Consorci València 2007, presidit per l’alcalde i encarregat de la gestió dels espais que al seu dia va ocupar l’America’s Cup, va aprovar el canvi de denominació de la façana marítima, tal com suggeria qui aleshores exercia com a director estratègic del projecte, Ramon Marrades. “En aquell cas, no va ser una decisió política, sinó comunicativa”, subratlla Marrades, “la marca anterior, Marina Reial Juan Carlos I, no funcionava gens, era massa llarga i no representava allò que volíem donar a conèixer, un entorn obert a la ciutadania; més aviat tenia reminiscències militars o podia fer pensar que era una zona de luxe, tot just el contrari d’allò que preteníem traslladar”. Un posicionament de marca equivocat que va quedar resolt a començaments de 2017 amb una fórmula molt més simple i directa: La Marina de València. “Això ha contribuït a reforçar els lligams amb la ciutat”, opina Marrades, qui recorda que la modificació va generar poques crítiques.
Aquestes setmanes se succeeixen les mocions municipals que insten a retocar els noms públics en honor a Joan Carles I. És el cas de la Vila Joiosa, a la Marina Baixa, en què el govern progressista, comandat pel socialista Andreu Verdú, ha optat per posar-li el nom del metge Pere Esquerdo a l’avinguda dedicada a l’emèrit. A la Marina Alta, Pedreguer i Xaló han transitat en la mateixa direcció. En el primer cas, una moció de la CUP que ha rebut el suport de Compromís i del PSPV ha possibilitat eliminar la referècia al monarca, que serà substituïda per la denominació escollida mitjançant un procés de participació popular. En el cas de Xaló, on Compromís té majoria absoluta, l’avinguda de Joan Carles I ha recuperat el nom vell del Pla de la Sèquia, pel que mai no ha deixat de ser coneguda.
Ben a prop, a Xàbia, el cercle local d’Unides Podem ja ha aprovat instar l’alcalde socialista, José Chulvi, a emular els municipis veïns i rebatejar l’avinguda de l’emèrit amb el nom per què era coneguda en temps pretèrits: Raval de la Mar. La iniciativa ja ha estat registrada a l’Ajuntament però encara no ha estat debatuda. Per si de cas no prospera, un veí ja ha incorporat la inscripció “El fugitiu” a sota de la placa del monarca.
Un altre municipi de la Marina —en aquest cas, Baixa— que té dedicat un espai públic a Joan Carles és l’Alfàs del Pi. El seu alcalde, el també socialista Vicente Arques, explica que “de moment ningú no ha plantejat el canvi de nom de la plaça Joan Carles I”. És un cas especial, perquè, tot i que la plaça s’anomena així de fa més de 25 anys, “ningú no la coneix pel seu nom”; tothom li diu “l’explanada de la casa de la cultura”. L’alcalde comenta, a tall d’anècdota, que recentment “la gran majoria d’aspirants d’un examen per a obtenir la llicència de taxista van ser incapços d’ubicar-la correctament”. “El canvi de nom, si ha d’arribar, caurà com la fruita madura, amb el pas del temps”, remata Arques.
Més carrers en l’aire
A Vinaròs i Benicarló, a la comarca del Baix Maestrat, també hi ha dos espais dedicats al monarca. En el primer cas, Enric Pla, alcalde de Podem durant el mandat anterior, ja va fer un intent d’esborrar-lo del nomenclàtor però no se’n va sortir. Calia un informe previ del consell d’onomàstica local que mai no va arribar. L’actual equip de govern, presidit pel socialista Guillem Alsina, s’avindria al canvi, però el ben cert és que el tema encara no s’ha posat damunt la taula i els partits no s’han posicionat al respecte. Alsina va ser candidat a l’alcaldia per Esquerra Republicana a les eleccions municipals de 2007 i el mandat de 2011 ja va estrenar-se com a regidor socialista. La darrera setmana d’agost, el col·lectiu local de Podem segurament promourà una moció per tal de fer entrar el tema al plenari. Fins ara l’única iniciativa per canviar-li en nom a la plaça —que no està urbanitzada— ha partit d’un particular i no té gaires opcions de ser debatuda al ple municipal.
A Rafelbunyol (Horta Nord), un altre alcalde socialista, Fran López, s’estima més optar per la contemporització. “Ho estudiarem de cara al ple de setembre, però m’agrada consensuar aquestes qüestions amb els grups de l’oposició”, argumenta, “de moment no existeix cap condemna ferma i no hi ha cap supòsit que haja infringit la llei de símbols”. Amb tot, els socialistes, poc després d’acedir a l’alcaldia en 2015, van aconseguir rebatejar el carrer de la infanta Cristina, que va passar a dir-se de les Encaixadores, en homenatge a la professió femenina més antiga de la població.
Més al sud encara, a les valls del Vinalopó, Antonio Puerto, alcalde d’Asp en representació d’Esquerra Unida, també es decanta per deixar transcórrer el temps. “No soc monàrquic ni tan sols joancarlista, no m’agrada gens que hi haja un carrer amb el seu nom, però no em semblaria oportú alterar-lo si abans no hi ha una enjudiciament”. I posa com a praradigma els casos de l’exconseller Rafael Blasco i del també exconseller i expresident de les Corts valencianes Juan Cotino: la placa amb el seu nom que es podien veure, respectivament, al centre social Vistahermosa i al centre de la gent gran en record de la inauguració ja han estat despenjades. Puerto opina que amb el rei emèrit “no hem de canviar el procediment”.
El retorn de les vacances estivals i les noves informacions que hi puguen sorgir poden fer que, properament, hi caiga alguna placa més. Els moviments de Compromís al Senat també poden impulsar uns altres territoris de l’Estat a adoptar aquesta mesura, tal com va passar en el cas de la memòria històrica.