Per vuité any consecutiu, El Tempir ha convocat els seus guardons anuals, una cita ineludible al sud per al reconeixement de les persones, les entitats i les empreses (públiques o privades) que reïxen en la dignificació i la promoció social de la llengua del país. Enguany, la convocatòria dels VIII Premis El Tempir no sols ressaltava la trajectòria pública o privada d’aquelles persones o institucions que desenvolupen una trajectòria sòlida i propositiva a favor del català.
En les edicions anteriors, els premis s’han lliurat durant el transcurs d’un sopar. Enguany, a causa de les excepcionals mesures de reunió establides per les autoritats, el lliurament s’ha dut a terme en un acte específic que tenia lloc a l’antiga capella gòtica del Centre Cultural Les Clarisses d’Elx.
Al començament de l’acte, Marina Macià Pérez, conductora de la gala, dedicava paraules emotives i de record per a Germà Colon, Isabel-Clara Simó i Enric Tàrrega. Tot seguit, ha anat destacant els mèrits de cadascun dels guanyadors de les tres categories que, per àmbit geogràfic, es fan anualment: Elx, sud i País Valencià. Entre reconeixement i acte de lliurament del guardó, dissenyat per l’escultor il·licità Antoni Pons, hi ha actuat el cantautor Andreu Valor, que ha estrenat cançons del seu últim disc Insurrecte.
Així, el primer guardó que es lliurava és el d’Elx a l’activista Agustí Agulló i Marcos. La Junta Directiva d’El Tempir ha valorat la faena incessant que ha fet com a tècnic del Casal d’Elx-ACPV de manera que ha sabut convertir aquest espai en punt de trobada i de cohesió de sectors catalanoparlants elxans i de tota la comarca. Ell ha fet de la defensa i la promoció social de la llengua un dels eixos importants de la seua vida. Sens dubte, en Agustí s’uneix la qualitat professional i la humana, reconeguda per tots els elements valencianistes més significatius al sud i a Elx.
Més tard, el VIII Premi El Tempir en la categoria de Sud es concedia a la Muixeranga d’Alacant, representada per la presidenta Mónica Alonso, perquè és un magnífic exemple de recuperació d’espais per a la llengua i la cultura a la capital de l’Alacantí. A més, un tret identitari d’aquesta colla muixeranguera és el seu compromís ferm amb moviments i causes socials ben diversos, que abracen el feminisme, la diversitat afectivosexual, la lluita contra la violència de gènere, els drets humans, etc. Això ha fet que siga una entitat oberta a tota la societat alacantina i han demostrat amb escreix que un altre Alacant és possible.
Finalment, el darrer guardó, el de País, l’ha rebut Pau Alabajos en representació del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM). Per a la Junta Directiva d’El Tempir, el COM és mereixedora d’aquest reconeixement per la seua aposta decidida pel català, que ha servit per a recuperar un àmbit d’ús com el de la música, especialment necessari per a l’enfortiment de l’autoestima dels parlants, i més concretament entre la joventut, perquè dignifica la producció cultural en llengua pròpia i li dona visibilitat mediàtica. També ha sabut conjugar la promoció de les noves veus creatives valencianes amb el reconeixement i la difusió del llegat de les generacions precedents.
Discurs del president d’El Tempir com a cloenda dels VIII Premis El Tempir
Josep Escribano, president d’El Tempir, concloïa l’acte amb el tradicional discurs en què analitza la situació sociolingüística del català i homenatja els guardonats de l’edició. Així, ressaltava que “(els membres de la Junta Directiva) continuem veient amb molta preocupació que, quasi vint mesos després de les últimes eleccions autonòmiques al País Valencià, desconeixem quina és la política lingüística dissenyada pels actuals inquilins de la Conselleria d’Educació i, per extensió, de la Generalitat Valenciana”. I ha acabat per constatar que actualment en el govern autonòmic “no hi ha estratègia ni objectius clars en la defensa i la promoció de l’ús social del valencià”.
Així i tot, Josep Escribano reconeixia que el conseller i el director general de política lingüística “no ho han tingut fàcil a causa de la judicialització de totes les causes lingüístiques per la dreta i un sistema judicial autonòmic a la contra”; però també considera que la Conselleria no ha explorat al màxim l’exercici de la competència lingüística perquè s’avançara en la protecció dels drets lingüístics dels catalanoparlants.
El president d’El Tempir reclamava la necessitat d’una “política lingüística gradual, zonificada i sectorialitzada. En altres paraules, una estratègia completa i pensada”. De fet, assenyalava que el procés de minorització de la llengua que té lloc al sud acabarà per ser el futur de les comarques de més al nord. Sobretot posava èmfasi a destacar que “Som un país de suds, així, en plural” per a acabar rematant que “qui no ho veja, no ha entés encara en quin país vivim. No ha entés encara que cal actuar ja”.
Més tard, recordava que “els guardons d’El Tempir han de ser per a tots els premiats un al·licient, una injecció de moral i d’il·lusió per continuar avant malgrat les circumstàncies tan adverses que la cultura valenciana ha patit i pateix a causa de la pandèmia”. Finalment, considerava que el valencianisme ha de triar entre persistir o obstinar-se: “obstinar-se és arreplegar-se a les fronteres, mantenir l’estatus quo; i persistir és eixir de la comfortabilitat per a guanyar el partit, és a dir, és garantia de canvi”. Josep Escribano considera que el camí a seguir és el de la persistència que és la via dels guardonats i model a imitar.