Junts per Catalunya, entre el seny i la rauxa

Hi ha un moment a la vida en què tothom ha de decidir què vol ser de gran. Aquest moment sembla haver arribat per a l'espai postconvergent. Després de la implosió de Convergència i Unió, ha encadenat sotrac organitzatiu rere sotrac organitzatiu. Amb el trencament entre els sectors puigdemontistes i el PDeCAT, sengles organitzacions no poden demorar-se a l'hora de definir el seu marc d'actuació.

Qui té el debat més ardent és Junts per Catalunya, que després de trencar amb aquells que no combregaven amb Carles Puigdemont, es troba en ple procés de definició interna. Sí, en present. Perquè malgrat que el partit ja ha definit les seves bases ideològiques i l'estructura territorial a través de diferents processos, l'elecció del candidat per a les eleccions al 14 de febrer pot ser cabdal a l'hora de dibuixar les línies mestres del partit per al futur a curt i mitjà termini. Aquest diumenge es coneixerà el resultat de la votació dels afiliats per escollir el seu cap de llista i timoner del rumb de la nova formació.

Després del pas al costat del tercer candidat, Jordi Ferrés , el conseller de Territori Damià Calvet i la diputada al Congrés i exconsellera de Cultura Laura Borràs es disputaran la candidatura. Tots dos són membres de la direcció del partit, a la vegada que representen sectors i procedències ben diferents.

Damià Calvet representa l'herència de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya que ha fet la reconversió cap a l'independentisme més abrandat després de passar per l'etapa del PDeCAT. Segueix mantenint, però, les formes més moderades i la reivindicació de la gestió institucional com a segell propi. Amb l'exconseller d'Interior Miquel Buch, ha estat de les persones de llarga tradició en l'espai postconvergent que més ha treballat per fer transitar el PDeCAT cap a Junts per Catalunya.

Al seu torn, Laura Borràs és l'exemple de les persones que van irrompre com a independents a les llistes de Junts per Catalunya el 21 de desembre de 2017 i que des d'aquell moment van agafar el pes públic de l'espai polític, en detriment de moltes de les persones provinents del PDeCAT. Ella, com el president Quim Torra -el seu principal avalador- ha estat una de les responsables de reforçar el perfil més vehement del partit en la vessant nacional, seguint les petjades de les directrius marcades per Carles Puigdemont.

Aquestes diferències s'han vist de forma més o menys subtil en les múltiples entrevistes que els candidats han fet per a diferents mitjans durant la campanya electoral de les primàries. Unes entrevistes que, com en els debats, han destacat pel guant blanc entre els candidats.

Preguntats per El Nacional sobre la possibilitat de repetir una DUI en cas d'aconseguir majoria absoluta, Laura Borràs responia que la ponència política de JxCat "concreta que hem de fer efectiu el mandat de l'1 d'Octubre. Es pot fer per la via de la legitimitat de més del 50% dels vots, que és una fita que no hem aconseguit mai. Però en qualsevol cas hi ha moltes legitimitats democràtiques que han tirat endavant amb xifres menors que aquest 50%. El que importa veritablement és la voluntat de tirar-ho endavant [...] cal aquesta unitat d'acció, aquest compromís i aquest fer efectiu del mandat de l'1-O, que és clar i inequívoc. Si jo disposo de majoria absoluta i sóc en política per fer-ho efectiu, ho duria a terme". Al seu torn, Calvet assegurava que "el full de ruta passa per sumar victòries, sumar energies al voltant de fer la independència, i per tant no es tracta ara de declarar la independència, sinó sobretot de fer-la. Els mateixos presos polítics ens demanen que no continuem pel mateix camí que ells van començar i que ens ha fet xocar contra la paret. Per tant, el que hem de procurar són noves vies, amb una suma de victòries que ens facin arribar a la independència de manera efectiva".

Matisos de discurs que demostren matisos de fons. Com també ho demostren els suports rebuts per cadascun dels candidats.

Laura Borràs és la preferida entre els independents i els sectors més abrandats del partit. Entre els suports públics que ha rebut hi ha el de diputats com Francesc de Dalmases, Salwa El Gharbi, Francesc Ten, Glòria Freixa, Pep Puig o el vicepresident del Parlament, l'eivissenc Josep Costa. També el del president Quim Torra i persones de l'òrbita del partit Acció per la República, com ara la directora general de Protecció Civil Isabel Ferrer, l'historiador Agustí Colomines o Jordi Ferrés, qui es presentava com a tercer candidat i ha acabat donant suport a l'exconsellera. Des de l'àmbit de la cultura, Borràs ha obtingut el suport de l'actor Toni Albà, l'actriu Lloll Bertran i de la directora de l'Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé. També ho han fet el politòleg Ramón Cotarelo o l'alcalde de Montblanc i exmilitant d'Esquerra Republicana Pep Andreu. L'exconsellera també compta amb el suport del catedràtic de Dret Processal i diputat de JxCat al Congrés Jaume Alonso-Cuevillas, així com amb el del president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, que ja ha avançat que té la intenció de presentar-se com a candidat per ser diputat de Junts per Catalunya. Finalment, el partit Reagrupament, des de fa anys a l'òrbita de la postconvergència, també ha mostrat la seva voluntat que Borràs sigui la candidata.

D'altra banda, el principal suport públic amb el qual compta Calvet és el de l'exconseller i pres polític Josep Rull. L'ara candidat va ser la mà dreta de Rull quan era conseller de Territori. Amb Rull, Calvet també va compartir etapa a la Joventut Nacionalista de Catalunya, la històrica pedrera de Convergència que enguany s'ha constituït com a branca juvenil del nou partit del president Puigdemont. Tot i que no s'ha fet públic, Calvet també tindria el suport de Jordi Turull. No debades, Blanca Bragulat, esposa del conseller de Presidència empresonat, va presentar un acte de Calvet, qui també és proper a figures com la de l'exconseller Miquel Buch, amb qui van compartir un projecte de candidatura per liderar el PDeCAT que finalment no va prosperar. L'exconseller d'Interior, recentment destituït, ha difós missatges de Calvet en què promociona la seva candidatura a les primàries. A favor de Calvet també s'ha posicionat el conseller d'Interior empresonat, Joaquim Forn; l'exconsellera de Governació Meritxell Borràs; i diferents càrrecs vinculats en l'actualitat al Departament de Territori.

Tot i que l'horitzó serà el mateix, els afiliats de Junts per Catalunya trien doncs, aquest dissabte, entre el seny i la rauxa. Entre Calvet i Borràs.