El 2021 es compliran cinc-cents anys de l’inici de la revolta de la Germania de Mallorca. Directament relacionats amb la valencians, els agermanats mallorquins s’aixecaren en armes el 1521 per obtenir la reforma radical de l’economia pública així com l’abolició de censal i d’altres impostos que ofegaven els pagesos i menestral. A Mallorca quasi tota la Part Forana –o sigui, tot el que hi ha fora de la capital – amb l’excepció de la ciutat d’Alcúdia i del castell del Santueri de Felanitx es va posar al costat dels líders revolucionaris. Les topades armades i fins i tot les batalles obertes somrigueren en primera instància als revoltats. Fins el punt que el virrei hagué de partir a refugiar–se a Eivissa, des d’on demanà tropes a la corona per sufocar la rebel.lió mallorquina. Després d’un any de victòries, els agermanats, liderats, com és conegut, per Joanot Colom, veren com una impressionant exèrcit reial desembarcava a Alcúdia l’octubre de 1522, ciutat on els reialistes s’havien fet forts. Des d’allà les forces contrarevolucionàries anaren sistemàticament atacant els principals punts armats dels agermanats, vencent-los inexorablement un rere altre, en un camí de sang i foc que els conduí cap a Palma. A final d’any l’exèrcit de rei posava setge a la capital mallorquina en mans dels revoltats. A la fi el març de 1523 es rendiren i el virrei inicià una massiva i ferotge repressió.
Cinc segles. Han passat cinc segles de l’inici d’aquella procés revolucionari. Un grup d’intel·lectuals, estudiosos i interessats en aquells fets han posat en marxa una plataforma que commemorarà els fets durant tot l’any que ve. Entre d’altres, en aquest grup s’hi troben Damià Pons, Miquel Rosselló, Tomeu Mestre, Lleonard Muntaner... L’objectiu és difondre tot el que es pugui no només els fets ocorreguts sinó la seva interpretació per a una millor comprensió. La idea és col.laborar amb institucions en alguns aspectes, com és ara amb la Universitat de les Illes Balears, mentre que en d’altres la comissió actuarà pel seu compte. S’organitzaran taules rodones, conferències, debats, jornades, s’editaran llibres i tot tipus d’esdeveniments relacionats tant amb el procés revolucionari en el seu conjunt així com en aspectes més concrets.
Entre els llibres que es preveu que es publicaran destaquen els publicats per Lleonard Muntaner Editor que ja és segur que es presentaran: el de Guillem Morro Veny titulat “Les revoltes populars a Mallorca. El conflicte de 139. Forans contra ciutadans (1450-1453). La Germania (1521-1523)”; un altre obra, especialment important, reproduirà les actes judicials dels processos contra els agermanats: qui eren, on vivien, què se’ls imputava, quines penes se’ls imposaren...; i una tercera obra, de Margalida Bernat, centrarà la seva atenció en el paper que les dones tingueren en aquell revolta que, segons conta l’editor, Lleonard Muntar, “fou molt més important del que podria parèixer, segurament perquè a Mallorca la dona no estava tan discriminada com a d’altres bandes”.
Segons assegura l’historiador Antoni Mas, un dels grans especialistes en l’època medieval de les Illes, a les “Rutes de les Germanies” que va publicar al Diario de Mallorca , “la Germania va ser el conflicte social més violent que ha viscut la societat mallorquina en els darrers cinc-cents anys. (…) Les germanies mallorquina i valenciana van estar relacionades: la rebel·lió es va iniciar en el regne de València, i des d’aquí Mallorca va rebre informació i consell. L’estructuració institucional mallorquina, cridada la Tretzena, va ser calcada de la valenciana. L’agermanat Joanot Colom, una vegada que esclatà l’aixecament, es va desplaçar a València per a reunir-se amb el cabdill Sorolla i conèixer així el funcionament i reivindicacions valencianes, amb la finalitat de que servís de model a la Germania mallorquina”. Els objectus dels agermanats mallorquins, segueix explicant l’historiador, “van ser: posar fi a la corrupció del govern del Regne, dominat per la aristocràcia; resoldre l’apressant problema del deute públic, que asfixiava l’economia mallorquina; i reformar, fent-lo més just, el sistema contributiu. Però el que en principi va ser un moviment reformista, va acabar per convertir-se en la pràctica en una forma de govern alternativa que, encara que va seguir reconeixent l’autoritat de Carles I, va fer cas omís de les seves ordres de restablir la legalitat vigent i es dedicà a perseguir –no van faltar els assassinats- als disconformes amb la Germanies que, com resultava previsible, va acabar sent il·legalitzada per l’emperador, que va restituir la seva autoritat per la força de les armes, enviant a Mallorca un exèrcit que desencadenà la pitjor matança mai viscuda a Mallorca des de la conquesta del rei Jaume I el 1229. La revolta, gestada a la ciutat de Mallorques, es va estendre a tota l’illa i, en conseqüència, va abraçar tota la geografia mallorquina”.