-S’esperava la proposta del president Torra per nomenar-la consellera de Cultura?
-No, no...
-Vostè treballava en l’administració des de feia un temps...
-No ben bé a l’administració, sinó al Govern, on havia fet durant dos anys i mig com a directora general. També havia sigut diputada al Parlament i regidora de Cultura a Sant Cugat del Vallès, per resumir-ho de manera molt breu. També he sigut professora. Coneixia el sector, però no esperava la proposta.
-Ha trobat el que esperava trobar-se o la realitat és molt distinta del que havia imaginat?
-Jo vaig començar a conèixer els efectes de la pandèmia en el sector cultural sent directora general. Però és cert que quan ho vius en primeríssima línia, i especialment en aquesta segona onada de pandèmia, que crec que està sent pitjor, et trobes amb dificultats que, malgrat el coneixement previ, potser no preveies.
-Els seus antecessors han protestat molt, i no només en temps de crisi, que el Departament de Cultura és un dels menys tinguts en compte a l’hora de repartir recursos al si del Govern. Comparteix aquesta sensació?
-Sí. La cultura està infrafinançada a casa nostra. Tinc aquest convenciment des de fa anys: no donem el valor, a nivell econòmic, que hauria de tenir el Departament de Cultura en un país com el nostre, sense Estat, on per tant, la cultura ho és tot.
-Que s’ha fet malament perquè cap de les últimes conselleres de Cultura, tres de diferents durant aquesta legislatura, no hagen aconseguit que es complesquen les seues reivindicacions?
-Crec que no és culpa de les conselleres, o almenys no només. És culpa del finançament endèmic que tenim des de fa anys. Cultura no és l’únic Departament que pateix això. I està clar que no podem seguir així. Hem de fer un acord que interpel·li tots els grups parlamentaris perquè després de les eleccions ens comprometem a que el 2% del pressupost de la Generalitat arribi a Cultura, que és la xifra convinguda a nivell internacional. Ens hi hem de comprometre. Segurament no en un any, perquè qui digui que això es podrà fer dins d’un any estarà fent volar coloms. Però sí en un termini curt.
-Deia Jordi Cuixart en una entrevista recent que «no pot ser que del Pressupost de la Generalitat de Catalunya només es destini un 0,75% a la cultura», i que «s’està bandejant vergonyosament la cultura arreu dels Països Catalans, i això no és culpa de Madrid».
-Segurament aquí som nosaltres els qui tenim el camí a fer. És el que li estava dient: hem de fer un acord amb tots els grups polítics perquè ens conjurem per arribar a un finançament digne. Estic molt d’acord amb el que diu Jordi Cuixart. Perquè tots els diners que arriben s’han de distribuir entre moltes coses i la cultura només n’és una. Però hem de tenir clar que a la cultura s’han de destinar els recursos que es mereixen. Ens hem de comprometre a lluitar per això.
-Han pogut quantificar els efectes que la pandèmia ha tingut sobre el sector cultural?
-Amb xifres precises no. Sabem el mal que ha fet la pandèmia en el sector. Hem quantificat els diners necessitaven per passar un mes de tancament per ajudar els treballadors, els equipaments, etc. La quantificació total no la tenim. Ara estem en la segona onada de la pandèmia, hem pogut reobrir i un cop passi tot, i sempre esperant que no hi hagi una tercera onada, ho podrem quantificar amb precisió.
-La setmana passada es van paralitzar les ajudes al sector cultura. Què va passar?
-Van ser una part dels ajuts. Les altres quatre línies que convocàvem des del Departament de Cultura van sortir amb normalitat i amb una celeritat quasi increïble. La del subsidi als treballadors era una línia que s’havia de donar des del Departament de Treball, perquè els altres no poden donar subsidis entesos com a tal. El vam treballar conjuntament i ens vam adonar que hi havia algun paràgraf que potser ens podia portar conflicte. Com que ja estàvem preocupats pel que havia passat en la línia dels autònoms vam preferir retardar-ho una setmana i ara [per dimarts dia 24] s’ha aprovat a Govern, i aquesta setmana es posarà en marxa.
-Les ajudes són de 750 euros...
-De 750 euros per persona.
-Com és que són de 750 euros i no de 2.000, quantitat adreçada als autònoms?
-Això és calculat per aquest mes de tancament. Ja hi va haver una altra línia d’ajut als treballadors de la cultura que es va calcular en funció del que s’havia tancat durant els mesos anteriors. Això està calculat per aquest últim mes de tancament i la xifra dels autònoms estava feta segons un càlcul de molt més temps.
-Molta gent no ha pogut treballar durant l’estiu, tot i l’aixecament de restriccions durant aquest període, perquè han cancel·lat moltes festes majors, espectacles, etc.
-Tot això ja tenia línies que venien convocades de la primera fase de pandèmia. Aquests 17 milions i escaig, que al final seran una mica més, perquè hem hagut d’incrementar el subsidi, ve des del tancament de finals d’octubre. Correspon amb això. No amb períodes anteriors.
-Des del sector demanen la creació d’un cens de treballadors de la cultura com a mecanisme per estructurar les ajudes. És una opció que tinguin sobre la taula?
-Ho tenim pràcticament fet. Aquesta era la primera condició de l’estatut de l’artista. Des de fa temps, i ho sé perquè això depenia de la meva Direcció General –abans de ser consellera– conjuntament amb el CoNCA [Consell Nacional de la Cultura i de les Arts] i ara posem en marxa el cens d’artistes, a partir del qual podrem acabar d’elaborar l’estatut de l’artista, que serà una de les eines que ens hauran d’ajudar a revertir aquesta situació de precarietat que té la cultura. Sempre he dit que en cap altre àmbit laboral s’admetria la precarietat que té el sector cultural. Això ho hem de revertir com sigui i eines com aquesta ens ajudaran. Estem treballant en un munt de coses en aquest curt termini que tenim, perquè hi ha unes eleccions a la cantonada, i si ara tinguéssim temps jo plantejaria fer una llei de la cultura que blindés tot això. Perquè la cultura és l’única pota de l’estat del benestar que no té una llei que la blindi, sinó que compta amb moltes lleis sectorials: de biblioteques, de museus, de patrimoni immaterial... Però no té un paraigua gran que blindi els drets culturals de la ciutadania en el sentit dels qui emeten la cultural i en el dels qui la rebem. S’hauria de fer una llei de país que tingui tot això molt present, però com que ara no estem en aquest escenari, hem plantejat un marc normatiu que podria aglutinar tots aquests aspectes i que blindi tot i que servirà, després, per poder desplegar aquesta llei. No estem perdent el temps, en tot això.
-Una altra de les ajudes que hi ha és per cancel·lació d’esdeveniments. Per què es va decidir que aquestes ajudes arribessin directament als empresaris i no als treballadors?
-Són dues coses diferents. Hi ha unes línies que van a les empreses culturals i als espais que hem hagut de tancar. Nosaltres partim de la base que ens agrada més ajudar econòmicament per fomentar l’activitat cultural que no pas per tancament d’activitat cultural. Durant els mesos anteriors al tancament de finals d’octubre havíem revertit els ajuts i, en comptes d’ajudar al tancament, ajudàvem en el fet que si l’aforament era del 50% en la majoria d’espais culturals, aquests no es podien sostenir. No podien obrir. Al 70% ja ho són, de viables. I és en aquesta diferència en què ajudem amb les diferents línies, perquè els equipaments no hagin de tancar. Per tant, si fomentes l’activitat cultural, els artistes, actors, músics i tot el personal creatiu i tècnic té feina i, per tant, cobra. Les sales fan ingressos, tota la maquinària es posa en marxa i tot el sector se’n beneficia. Quan no es poden mantenir oberts els equipaments perquè les autoritats sanitàries així ho demanen per contenir els contagis, has d’ajudar el que calgui. Cal dir que el sector cultural no vol subvencions: vol treballar. El sector cultural és dels menys subvencionats. Hi ha un mite fals en això. El sector no vol que se li ajudi més del que necessita. Com que tot això ho hem fet molt acompanyats del sector, sabem el que volen. I el que volen són ajuts per fomentar l’activitat cultural. No volen tenir els equipaments tancats. I perquè l’activitat sigui viable, en aquest moment ens cal ajudar-los. Aquesta és l’obligació de tot govern.
-Tenen algun pla previst de recuperació del sector quan la COVID-19 ja no irrompa tant com fins ara?
-Ara mateix estem tan immersos en aquesta dinàmica de reobertura que encara no treballem amb intensitat amb un pla més ambiciós, que és el que caldrà fer. I caldrà, també, la conscienciació que el pressupost de Cultura s’ha d’incrementar.
-Quines són les seues relacions amb el Ministeri espanyol de Cultura?
-Hi ha poquíssima relació. També és cert que no ens en cal massa, perquè tenim competències plenes en cultura. He coincidit un parell de vegades amb el ministre José Manuel Rodríguez Uribes des que soc consellera. És veritat que li vaig enviar una carta amb una llista d’incompliments que encara no s’han resolt. Ell ens ha demanat reunir-nos algun dia. El que em preocupa, en tot cas, són els incompliments i els equilibris que hi ha entre els equipaments del mateix nivell que tenim a Barcelona i els que hi ha a Madrid. La diferència de finançament per part de l’Estat és molt important i, fins que siguem independents, hauríem de tenir, almenys, el mateix finançament.
-Ha arribat a tindre contacte amb Vicent Marzà, conseller valencià de Cultura?
-No. Vaig contactar amb ell perquè havia d’anar a València per assistir al lliurament dels Premis Octubre, cosa que no vaig poder fer per les restriccions derivades de la pandèmia. Volia aprofitar, el dia abans o a l’endemà dels premis per trobar-me amb ell, però no li anava bé i ho vam descartar. Però sí, m’agradaria tenir una trobada en ell. Penso que és bo fer-ho, tant amb el conseller valencià com amb la màxima representant política balear. Quan jo era directora general treballàvem en diversos temes amb la meva homònima, Catalina Solivellas [directora general de Cultura a les Illes Balears]. Vam fer projectes conjunts i encara mantinc molta relació amb ella. Amb el conseller valencià encara no ha estat possible, però només fa unes setmanes que soc consellera.
-Canviant de tema, segons un informe de Plataforma per la Llengua, la meitat dels catalans creuen que el català, el valencià i el mallorquí són llengües diferents. Què s’està fent malament des de la Generalitat a l’hora de difondre el marc lingüístic nacional?
-No he tingut ocasió de veure aquest informe, però si estem en aquesta situació vol dir que alguna cosa estem fent malament tots. Ara, amb les dades de l’informe de política lingüística de l’any 2018, hem de veure com hi hem d’incidir. És veritat que el coneixement de la llengua al Principat és alt: ho assegura la immersió lingüística, els cursos per a la nova ciutadania, per a la gent que no va rebre l’educació en temps de la immersió, els cursos són gratuïts i tenen molta acceptació i demanda... Però tot això no s’acaba de traduir en un ús generalitzat. Tenim aquest diferencial entre el coneixement i l’ús. Tenim detectats alguns focus que hem de treballar. Per exemple el dels adolescents i joves que, amb els youtubers, instagramers, influencers, etc., es passen fàcilment al castellà i aquí, per tant, estem treballant en un seguit de programes per revertir això una mica. També des del sector de l’audiovisual, que els últims anys, en la seva vessant pública, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha vist minvat el seu pressupost. Des de Cultura vam arribar a un acord que des del Parlament jo vaig defensar com a portaveu que era a la Comissió de Cultura, que era la taxa de l’audiovisual i que ens ajudava, sobretot en aquest foment de l’audiovisual en català. Ara, però, es nota que durant anys anteriors no vam fer aquestes inversions i hem de revertir aquesta situació. Per això treballem en diverses línies. Per exemple en projectes de fons de contingència europeus. El foment del sector audiovisual el tenim assegurat pel que fa a la creació, perquè tenim els creadors; també tenim la tecnologia i tota una base de talent i producció. Ens falta el finançament.
-Ho deia, sobretot, per la perplexitat que causa el fet que la gent desconegui que català, valencià i mallorquí és una mateixa llengua.
-Això, d’alguna manera, penses que està superat i comproves que no és del tot així. Hem de pensar que potser això té més a veure amb les baralles polítiques que no amb altra cosa. Hi ha qui vol buscar la picabaralla amb això.
-Negociaran amb Netflix perquè incloga el català entre les seues llengües?
-Estem negociant i hem aconseguit alguna cosa amb Disney, que és un avantatge que no era fàcil d’aconseguir. No podem avançar res perquè no ho tenim tancat, però hi estem treballant.
-Durant la pandèmia hem vist molt com creixia la pandèmia via streaming. Han pensat algun tema per regular aquestes emissions i perquè la feina en aquest camp es vegi remunerada?
-Hi estem treballant, fins i tot, amb la creació d’una plataforma pròpia que vinculi les arts en viu amb les arts en streaming i que entri en el concepte aquest que pel fet que sigui en streaming no ha de ser gratis, perquè la cultura té un preu que s’ha de pagar, encara que ningú no s’hagi de quedar exclòs. És un tema lent que també s’està treballant des d’altres institucions, tot i que encara no està prou madur com per explicar-ho. Però diferents direccions del Departament de Cultura n’estan pendents. En temps de pandèmia, gràcies a plataformes com aquestes, hem fet el millor pla de lectura possible, perquè hem multiplicat una barbaritat els índexs. Això també és fruit de l’aliança institucional que vam poder fer amb les diputacions i amb l’Ajuntament de Barcelona, tot reforçant la plataforma. L’aliança institucional, de fet, és clau.
-Per anar acabant, i centrant-nos en política estricta la seua antecessora, Mariàngela Vilallonga, va expressar que havia patit pressions per part de Presidència per tal de destituir part del seu equip de gabinet. Vostè ha rebut aquesta mena de pressions?
-Cap ni una. He fet l’equip que em semblava que havia de fer i he mantingut bona part de l’anterior, perquè és de primer nivell.
-Vostè procedeix de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya. Ara forma part de Junts. Com ha viscut la ruptura?
-Malament. No m’agraden les ruptures. Justament, tenim més força si estem junts. Jo he intentat aproximar les dues bandes, però hi va haver un fet insalvable, que va ser que el PDeCAT portés Junts als tribunals per la marca del partit. Jo he sigut militant de Convergència, PDeCAT, Junts i, a banda, també d’Òmnium Cultural, de l’Assemblea Nacional Catalana, de la Crida Nacional per la República i de tot allò que aglutini l’independentisme. En el moment en què això es fa insalvable perquè les diferències són insalvables, també sé on he de ser, que és al costat dels companys que estan a la presó i a l’exili.
-Qui és el seu candidat a presidenciable de Junts?
-És molt difícil de dir. He treballat amb tots. Ara soc companya del conseller Damià Calvet. Laura Borràs ha sigut la meva consellera de Cultura. De fet, va ser ella qui em va nomenar directora general. Tenim una gran sort, perquè tenim molts bons candidats i candidata. Tots es mereixen el suport i el meu vot és secret.
-Per últim, ens acaba de deixar Montserrat Carulla. Quin record té de l’actriu?
-Admirava la seva professionalitat. Fins el darrer moment va estar al capdavant dels escenaris amb aquella energia que la caracteritzava. I alhora, ha sabut mantenir el seu compromís amb el país. Jo la recordo molt en les manifestacions, on la vaig tenir a prop. Gairebé no se’n perdia cap. Aquesta és una de les imatges entranyables que et queden d’una persona a qui has estimat veient-la als escenaris, perquè t’ha provocat moltes emocions, però a qui també has estimat com a ciutadà compromesa.