-Com està vivint la pandèmia des de presó?
-Sincerament patint més pel que passa a fora i pels de fora que per la nostra situació personal d’injust empresonament amb més restriccions. Patint també per la salut de moltes persones i pels estralls econòmics i socials que aquesta pandèmia està produint en tants sectors. Voldries ajudar i la presó t’ho impedeix.
-Com valora la gestió de la pandèmia que ha fet el Govern espanyol?
-Crec que no han posat per davant des del primer moment el criteri científic i decisions conseqüents d’anticipació. S’han anat movent i divagant entre mesures pensades que vagin bé amb mesures més pensades per quedar bé, tot trufat de discursos ideològics i patriòtics que no venen gens al cas.
-I la gestió que s’ha fet des de la Generalitat?
-A diferència de l’Estat, la Generalitat, des del minut zero, es va posar per davant l’objectiu de salvar el màxim de vides moguts per criteris científics. Mesures dures que eren honestament pensades perquè anessin bé i no per quedar bé. Molts les van criticar rotundament i després les van acabar proposant. És cert que qui no renta plats no en trenca cap. I en aquests mesos el Govern n’ha rentat infinitat i aquests darrers dies n’ha trencat alguns, i hi ha hagut alguns episodis gens afortunats i errors pels quals s’han demanat disculpes. Però el que ara cal sobretot, un cop reconeguts els errors i demanades les disculpes, és compensar els efectes negatius d’aquests errors cap a tants sectors i persones, concentrar-se en les solucions i no recrear-nos en els problemes. Tothom haurà d’entendre que en les polítiques públiques, a curt i mitjà termini, caldrà una discriminació positiva a favor dels sectors que més han patit els estralls d’aquesta pandèmia. Mesures tant pel que fa a ajuts directes com per la via de no cargolar-los fiscalment. I els ciutadans també hi haurem d’ajudar amb milers de petites accions que, sumades, seran grans. En el nostre dia a dia i en les despeses que ens puguem permetre cadascú els hem d’ajudar a superar-ho, perquè formen part de tot allò que ha donat un plus a la nostra qualitat de vida i l’hem valorat quan no l’hem tingut, i també i sobretot quan siguem cridats a ajudes solidàries pels més vulnerables.
-En quin moment es troba el seu procés judicial?
-Tenim el recurs davant el Tribunal Constitucional com a pas previ per anar al Tribunal Europeu de Drets Humans. De nou i com a estratègia dilatòria, el TC no tindrà cap pressa per resoldre (allò que ja tenen decidit d’abans de llegir-se el recurs) per impedir-nos arribar aviat a Europa. I des del punt de vista penitenciari tenim un tercer grau avalat per unanimitat per tres juntes de tractament de diferents presons i avalat pels jutges especialitzats en la matèria, ara mateix suspès des de fa prop de quatre mesos. El Tribunal Suprem no ha resolt (el que també té decidit d’abans de llegir-se els recursos) aquesta qüestió. De fet, quan veus que trigarà més a resoldre això que a escriure la sentència, veus que tant el TC com el TS, ara que ja ens tenen empresonats, juguen amb els tempos per consumar al màxim la seva voluntat d’escarment.
-Què farà si li arriba un indult des de l’Estat espanyol?
-Fins que no ho vegi no hi vull especular. El que segur que faré, amb o sense indult, és no renunciar ni una unça al meu compromís actiu i les meves conviccions polítiques a favor d’assolir de manera pacífica i democràtica l’objectiu polític de la independència de Catalunya. Exactament com fins ara. I treballar per trobar una solució política de veritat a un conflicte polític que afecta a tants represaliats. I aquesta passa per dos grans vectors: Més llibertat (amnistia) i més democràcia (autodeterminació).
-Veu viable que l’actual govern de PSOE i Unides Podem tramiti una llei d’amnistia?
-Amb un PSOE tan acomplexat per la dreta extrema i l’extrema dreta no ho veig, ara com ara, de cap manera. Tot i així, i mentre no hi hagi cap proposta registrada sobre la taula, els hi fem molt còmoda la situació per esquivar abordar-la tant al PSOE com a Unides Podem. Fa tres anys que som a la presó, fa més d’un any de la sentència, cada cop hi ha més represaliats, tothom parla d’amnistia cada dia i no hi ha ni un paper entrat per al seu debat. Abans de pensar què faran els altres potser cal que comencem a moure-ho nosaltres presentant una proposta conjunta,. Llavors veurem com es posicionen per denegar-la PSOE i/o Unides Podem i per on plora la criatura.
-Quan tenen previst que pugui arribar a instàncies europees?
-És el que deia: sense que resolgui el TC no hi podem accedir. I és aquí on entra de nou l’estratègia dilatòria premeditada del TC per consumar i allargar l’escarment.
-Creu que els pot afectar negativament, en el procés jurídic internacional, les informacions revelades durant l’operació Volhov?
-Diria que al contrari. Tothom pot constatar les males formes i maneres de molts àmbits de la judicatura de l’Estat. Sota una aparent persecució de delictes s’està perpetrant una estratègia d’espionatge polític i de la por contra tot allò que consideren dissident per mirar d’afeblir-lo i dividir-lo. I per altra part, de moment la cúpula judicial espanyola sols ha aconseguit derrotes a nivell internacional.
-Segons va publicar el 324.cat, a partir del testimoni d’un assessor del conseller Raül Romeva, Rússia es va intentar posar en contacte amb la Generalitat els mesos previs al referèndum de l’1-O, però el mateix Romeva ho va tallar d’arrel. Li consta que fos així?
-El president Puigdemont i el conseller Romeva ho han deixat clar. No hi puc afegir res més que reiterar que tot aquest relat de la connexió russa amb el govern català pel procés és un deliri que no participaré de fer-lo més gran.
-Una de les tasques que el seu partit va assignar als presos polítics era capitanejar les negociacions per fer la transició del PDeCAT cap a Junts per Catalunya. Creu que van fracassar, ara que es constata que aniran en dues llistes electorals diferents?
-El Congrés del partit ens ho va encarregar, però després la direcció del partit va considerar que nosaltres no ho havíem de fer, sinó altres persones, i nosaltres (en Joaquim Forn, en Lluís Puig, en Josep Rull i jo mateix) en vam quedar al marge. Per compromís amb el congrés i els associats, el que nosaltres vam acabar fent és deixar constància d’una proposta per ser valorada i la direcció la va rebutjar.
-Què va fallar perquè no s’arribés a un acord?
Suposo que s’hi van barrejar moltes o massa coses en molts ordres que no el van fer possible.
-Com ha viscut vostè el trencament?
-M’ha sabut molt greu, és una llàstima i una oportunitat perduda, però a la vida les coses no sempre surten com un vol i a partir d’aquí un ha de prendre decisions. Estic molt content i convençut de ser a Junts per Catalunya fins al punt que per posar-ho de relleu no em cal mal parlar d’altres forces polítiques, i menys quan en aquestes hi ha gent que m’estimo molt i amb qui hem compartit tantes coses.
-Encara té esperances que JxCat i el PdeCAT acabin anant junts a les eleccions del 14-F?
-Diu la dita que mentre hi ha vida hi ha esperança, però vaja, veient l’escalada de declaracions i les dinàmiques internes de preparació del procés electoral, a més d’alguns posicionaments polítics, ho veig francament difícil.
-Després de les eleccions del 14-F, la millor opció és, de nou, un govern de coalició entre Junts per Catalunya i ERC?
-Un govern independentista fort, òbviament, ha de ser l’opció. I fort vol dir sòlid. I sòlid vol dir que tingui una majoria absoluta al Parlament i que treballi des de la confiança i la lleialtat. I per això, d’aquí a allà, el més important és recosir complicitats i deixar d’acumular retrets.
-Creu que la repetició d’aquest govern de coalició pot despertar la confiança de la ciutadania, després de les picabaralles que han tingut aquesta legislatura?
-Si recuperem, com estic convençut que ho podem fer, aquell esperit de confiança i lleialtat entre totes les parts que va fer possible l’1 d’octubre, sens dubte tots els efectes seran positius. I si ens tenim confiança entre nosaltres, llavors podem apel·lar a la confiança de la ciutadania, que mai no ha fallat i, malgrat tots els malgrats, sempre ha estat al peu del canó.
-Veu factible tendir ponts amb els comuns per governar la propera legislatura?
-Vull concentrar les energies en assolir majoria absoluta netament independentista. A l’experiència dels comuns a la capital de Catalunya, a Barcelona, ja hi veiem quin pa s’hi dona en les qüestions nacionals quan no hi ha majoria absoluta independentista. Per tant, cuidem més i enfortim més el terreny independentista, que llavors tot pot anar a més i a més cap a l’objectiu que ens hem proposat, i no a la inversa.
-Tem que ERC aposti per altres socis?
-Com deia, i per ser coherent, miraré d’ajudar perquè Junts per Catalunya tingui la màxima força. Parlaré de nosaltres, seré el màxim d’autoexigent amb nosaltres, més que amb els del costat. No jugaré a retrets encoberts parlant d’especulacions cap a les altres forces polítiques independentistes. No crec que hi ajudi en aquesta necessitat de recosir complicitats i aparcar retrets especular sobre això.
-I JxCAT, podria apostar per un pacte com el de la Diputació de Barcelona?
-De cap manera. Això sí que li puc assegurar.
-Què en pensa de les darreres declaracions de l’extresorer de CiU, Daniel Osàcar, que implicava Artur Mas al cas Palau?
-La informació que pels mitjans he llegit aquí a la presó és que, més que assegurar-ho, ho dedueix. Em sap greu pels dos tota aquesta situació, que cal aclarir quan abans millor.
-Vostè, quan va ser dins de Convergència, tenia consciència que es duien a terme aquestes pràctiques? Creu que Artur Mas en devia tenir coneixement?
-Ell diu que no, i al president Mas el tinc per una persona molt honesta i me’l crec.
-Creu que això els pot afectar electoralment?
-Tots aquests casos afecten a la confiança de la ciutadania cap a la política. Per això, l’autoexigència i l’exemplaritat ha de ser màxima per part de tants milers de persones honestes que s’hi dediquen vocacionalment i que en són la immensa majoria a tots els partits. Val més pecar per excés que per defecte en la tolerància zero a les possibles males praxis en aquest àmbit de la gestió dels recursos públics i cal fer-ho això si és compatible també amb el fet de no carregar-nos la presumpció d’innocència, afecti a qui afecti.
-Què ha de fer l’independentisme si supera el 50% dels vots a les properes eleccions al Parlament?
-Passar de nou i clarament de la retòrica a l’acció sense renunciar a res que sigui pacífic, democràtic i plenament respectuós amb els drets i llibertats fonamentals de tothom.
-Canvia alguna cosa si no el supera?
-La nostra força són els vots i per això cal que ens concentrem ara a què aquesta sigui al màxim de potent possible i no gastem energies en càlculs previs que desconeixem.
-Ha llegit el llibre ‘Tornarem a vèncer’ de Marta Rovira i Oriol Junqueras? Quina opinió li mereix?
-Sí. La valoració és que sobre el paper, tant el que ells proposen com per exemple el que ha escrit el president Puigdemont al seu document “Re-Unim-nos”, o altres persones de l’àmbit independentista, amb tots els matisos i diferències que s’hi vulguin trobar, compartint l’objectiu final, un s’adona que és més el que ens uneix que el que ens separa. Llavors el repte és posar-nos d’acord, trobar la síntesi, i passar del paper i la teoria a l’acció reforçant el que ens uneix. Un primer pas, el més immediat, és valorar aquests documents en funció de què es proposa més que no pas en funció de qui ho proposa, fora de prejudicis, justament per trobar aquest punt de síntesi que en sigui el full de ruta a seguir.
-Els seus socis d’ERC plantegen que és factible que el procés cap a la independència s’allargui més d’una legislatura. Ho comparteix?
-Vivim uns moments en què totes les diferents planificacions de calendaris es veuen, per a bé o per a mal, sacsejades per fets imprevisibles que ho alteren tot. És més, les crisis, si una cosa fan, és més aviat accelerar els canvis en tots els ordres que no pas alentir-los. Ara ho estem veient. En aquest sentit, i pel que fa al procés independentista, un dels aprenentatges d’aquests anys és no quedar atrapats en calendaris, ni massa llargs que relaxin i el dilueixin ni en massa curts que siguin impossibles d’assolir. Quatre anys és molt temps: per què hi hem de renunciar d’antuvi i dir que això va per llarg? Fem-ho bé, fem-ho junts, amb determinació i serenor, mirem i aprenem del missatge en la manera de fer i de com actuen els ciutadans tan mobilitzats, i en funció de saber amb què comptem en tots els ordres gestionem les accions i els tempos.
-Dona per esgotada la taula de diàleg amb el Govern de l’Estat espanyol? Creu que ha fracassat?
-El govern espanyol s’ha pres més la taula de diàleg com una oportunitat per mirar d'anestesiar i desmobilitzar el moviment independentista. La prova és que no han posat sobre la taula cap proposta que vulgui anar a afrontar l’arrel del conflicte. Sols propostes que no són ni pròpies de les comissions bilaterals. I per les forces independentistes, aquesta taula era vista com una possibilitat per arribar a una negociació per desencallar i trobar una sortida al conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. I el resultat és indescriptible a favor dels propòsits de l’Estat amb aquesta anomenada taula de diàleg.
-Què pensa que haurien de fer els partits independentistes de cara als pressupostos de l’Estat espanyol?
-Negociar des d’una posició de força que junts en sumen molts i la podem tenir anant a la una.
-Si no s’aprovessin els pressupostos de l’Estat espanyol podria ser contraproduent a l’hora de disposar de fons per combatre la Covid?
-Aquesta és una responsabilitat de tots, m’imagino, oi? No pot recaure aquest argument cap a nosaltres i prou, suposo. Perquè les renúncies i la responsabilitat han de recaure sempre i en tots moments i situacions en els grups independentistes, i mai del cantó de l’Estat, que en aquest tema en té justament la iniciativa i la responsabilitat que surtin endavant. I això vol dir que ha de ser sensible i generós cap a Catalunya i les seves demandes, sobretot cap a aquelles sobre les quals hi ha tant de consens dins de Catalunya, tant en els temes pendents polítics, com els econòmics com els socials.
-Quin paper ha de tenir Puigdemont a les llistes de Junts per Catalunya?
-M’agradaria molt que encapçalés la candidatura. Aquest és un sentiment compartit per tothom a dins de Junts per Catalunya. A quina demarcació? Tothom el vol a la seva encapçalant-la. En el meu cas a la de Barcelona.
-Damià Calvet o Laura Borràs?
-Els dos són excel·lents candidats, i per això els he avalat als dos. Com a membre de la direcció no em puc posicionar públicament per l’un o per l’altre. El que sí que puc dir, perquè ho vull dir, és que qui guanyi les primàries tindrà tot el meu suport actiu sense matisos, i estaré plenament a la seva disposició per si li puc ser útil en alguna cosa.